De la bella Irlanda a una trista Irlanda britànica

El 10 Agost passarà a la meva memòria com un dia trist, i no precisament pels nuvolots, perquè vaig perdre la innocència britànica que em quedava i que, des d'aleshores, cada dia que passa n'hi resta menys en mi perquè quasi cada dia llegeixo alguna cosa sobre l'afer irlandès.

De moment he fet una visita d'acomiadament de la ciutat de Westport, encara a l'Estat Lliure d'Irlanda, que és la primera denominació oficial del que seria la República d'Irlanda. Westport no és cap ciutat extraordinària d'Irlanda, com tantes altres, però té el seu discret encant i, no oblidem'ho, té la pub Matt Moll0y's, que tant em va captivar la nit del dia abans pel seu ambientàs.

I després carretera cap a Irlanda del Nord, aquesta part de l'Imperi Britànic a l'illa d'Irlanda. L'entrada va ser gloriosa, inoblidable. Em va fer pensar amb el que deuria de ser el Chechpoint Charlie, no quan el vaig veure, sinó quan hi havia el Mur de veritat. Un gran mur amb la parta alta filferrada i tot seguit la bandera de l'Imperi i la bandera amb la creu de Sant Jordi. Horrible.

Deixant ben enrera la frontera he arribat a Enniskillen i he embarcat al riu Erne per a anar a l'illa de Devenish a veure les restes d'un monastir que va fer història del segle VI al XVI. Hi ha un portal prou ben conservat i, com no podrien faltar, la creu celta i la torre ronda o circular.

FOTOS

Galway, la Ruta del Cel, Abadia de Kylemore, Delphi i Westport

El 9 d''agost va haver una mica de tot. Fem una passejada per Galway a on veiem, entre altres coses el Castell de Lynch, la casa on va viure James Joyce i també a prop l'Església de Sant Nicolau, protestant, amb tots els escuts dels nobles de la ciutat, com sempre, admirant les façanes bonicament decorades.

Aques ciutat té l'Arc Espanyol, però que no se li troba el motiu del nom. Finalment visito la Catedral de la Mare de Déu del Cel, catòlica. A on no és estrany que ocupi un lloc important perquè a Irlanda veig que la Mare de Déu és una mena de senya d'identitat catòlica.

Vorejant el llac Corrib recorrem la Ruta del Cel (Sky Road), que deu al nom a la bellesa del paissatge. Dins d'aquest passeig arribem a l'Abadia de Kylemore, del segle XIX, que té al costat el jardí amb el mateix nom i que és un jardí exemplar, dels més bells que he vist mai.

Tot continuant la Ruta del Cel fem una parada a Delphi, que a més de tenir una magnífica vista té un petit monument amb el nom de Doolough Tragedy. Aquest petit monument -el de la foto- posat en aquest paratge es deu als fets que van passar el Març del 1847. Durant la Gran Fam d’Irlanda van morir més de dos milions i mig de persones i moltes més varen emigrar a Amèrica fugint de la fam. Com la resta de Connemara la fam va tenir efectes devastadors a la zona voltant al port de Killary. Encara ara es poden veure rastres de forats i pedres per a intentar construir inúltilment una casa. El Març del 1847, unes 600 persones amb fam, dones i nens inclosos, es varen reunir a Louisburgh cercant ajuda a l’oficial. Aquest oficial va contestar que hauria de demanar-ho al Consell de Guàrdia, que es reunia l’endemà en una casa a Delphi, deu milles més enllà. Havent atravessat la petita muntanya i passant la nit al ras, van anar a Delphi a peu. Quan va arribar a Delphi, el Consell estava dinant i no podia ser molestat. Quan finalment es varen trobar, van negar tota ajuda. Aquell dia plovia i nevava i feia un vent que tallava. En el camí de tornada a Louisburg, més de 400 perdones van ser arrossegades per l’aigua o morir a la vora del Kyllary.

Acabem el dia a Westport. Més exactament a Matt Molloy's Bar, que és la pub més important i animada de Westport. Matt Molloy és member fundador del famós grup The Chieftains.

FOTOS

A la pub MATT MOLLOY'S PUB, de Westport

L’interès d’aquest video, encara que siguis fosc, és que es copsa perfectament l’ambient del pub. Com és normal en moltes cançons irlandeses, la gent del pub, amb una cervesa a la mà, acompanya a la cantant sabent millor la lletra que nosaltres el “Virolai”. Un altre aspecto a assenyalar de les pub irlandeses és que totes són espais lliures de fu, clar que a Irlanda no solament passa a les pub, sinó a tots els interiors. Només em queda desitjar que aquí arribi el mateix i s’acabi amb aquesta llei ridícula d’aquí sí i allà no.

Bunratty, Penya-segats de Moher, The Burren i Badia de Galway

Aquest 8 d'agost ha estat un dia impressions fortes pel que fa a la natura, malgrat que he començat el dia fent cultura. He visitat el Castell de Bunratty que està dins el Parc Públic de Bunratty, que constitueix una viva reconstrucció de les llars i l'ambient de la Irlanda de fa més d'un segle.

I m'ha permès veure com eren els habitatges de la Irlanda rural. El castell, com tots, té les seves coses d'interès, però vaja, un castell és un castell.

Tot fent alguna parada per aquí, per allà, he arribat als famosíssims Penya-segats de Moher. Els Penya-segats de Moher estan situats a la parroquia de Liscanor a l’extrem sudoest de The Burren, proa de Doolin. Són penya-segats de 120 metres d’alçada sobre el nivell de l’oceà Atlàntic i arriben a un màxim de 214 metres. Aquests penya-segats són unes de les vistes més espectaculars d’Irlanda.

Relativament a prop dels penya-segats arribem a The Burren, que és un cas únic de paissatge càrstic. Mesura uns 250 Km. quadrats. Un espais impressionant de roca i sequedat davant i sobre el mar.

Per a fotografiar una preciosa posta de sol ens hem aturat a on hi ha el Castell de Dunguaire, en irlandès Dún Guaire, és una casa torre del segle XVI, a la badia de Galway, Comtat de Galway, prop de Kinvara. El castell té una torre de 75 peus d’alçada i el seu mur defensiu ha estat restaurat excel.lentment i està obert al turisme. Es considera el castell més fotografiat d’Irlanda.

Les dues fotos de més amunt vol dir simplement mar i muntanya a la irlandesa.

FOTOS

L'Anell de Kerry i el Parc Nacional de Killarney

El dia 7 d'agost ha estat un dia esplèndid pel que fa a natura. He recorregut el que es coneix com Anell de Kerry (Ring of Kerry).

L’Anell de Kerry és una ruta turística pel comtat de Kerry. La ruta comprèn 170 Km. i té com a principals atractius Killarney, Sneem, Waterville, Cahersiveen, Staigue Stone Fort, Ladies’s View, etc.

Tot contemplant les vistes del llac de Caragh, he vist la península de Dingle. I sempre dins de l'Anell de Kerry doncs he anat a Cahirciveen és una ciutat que el nom se li pot escriure de vàries formes, com Cahersiveen, Caherciveen o Cahirsiveen, i és famosa per ser el poble natal de Daniel O'Connell, que es pot considerar el fundador del nacionalisme irlandès. Cosa sorprenent, la catedral del poble duu el seu nom. Primer ens hem aturat a un petit parc que duu també el seu nom i que està al costat del que queda de la seva casa natal.

Una altra curiositat d'aquest poble és que a l'Índia hi ha un poble amb un nom semblant i a un arquitecte militar se li va encarregar fer una caserna pel poble de l'ïndia, però ell va fer fer-la en aquest poble irlandès. Això sembla una llegenda, però estem parlant del segle XIX....

A la platja de Waterville hi ha un petit monument a Charles Chaplin, que solia estituejar en un hotel del poble. No cal dir que el poble on s'hi estatjava, també ens ho recorda.

Aquesta zona d'Irlanda es beneficia de la current del Golf. Hi creix una planta, la Gunnera (Gunnera manicata), la llavor de qual arriba pel mar. La particularitat d'aquesta planta és que les fulles són grandioses.

Un punt a dir sobre Irlanda en conjunt és que la seva principal font d'energia és la turba, que es mostra a la foto. Es pot dir que quasi tota la illa està sobre una turbera. Sobre la turba val a dir que el seu whiskey, no whisky, està tocat pel fum de la turba i que no és casualitat que whiskey ve del mot irlandès uisce beatha que vol dir aigua de vida.

FOTOS

Blarney, Cork i Killarney

El dia 6 d'agost he arribat al Castell de Blarney, que a dalt de tot hi ha la famosa -en el pitjor sentit de la paraula, car només és cosa del turisme- Blarney Stone (Pedra de Blarney), que -diuen- és la pedra de l'eloqüència o Stone of Eloquence. Al turista, que vol, s'ha de posr a sota la pedra i un del castell l'ha de subjectar per a què no caigui i es mati. Una bestiesa.El castell és una construcció medieval, prop del riu Martin. El castell original del 1200 va ser destrït el 1446, però va ser reconstruí per Dermot McCarthy, el Rei de Munster.

Després, sense sortir del comtat he visitat la ciutat de Cork, que és la segona ciutat de la República d’Irlanda i la tercera més poblada d’Irlanda després de Dublín i Belfast. Evidentment com a ciutat fa el seu efecte, però com Irlanda en general, és una ciutat sòbria.

De Cork he anat a Killarney, en irlandès Cill Airne, Comtat de Kerry, un dels centres turístics més importants d'Irlanda, no tant pels seus monuments, tot i que té la Catedral de Saint Mary, sinó per l'extraordinària bellesa dels paissatges que l'envolten. Malgrat Killarney no és espectacular, com de costum, m'ha impressionat positivament l'ambient, com es veure clarament en el video que precedeix aquesta entrada. Podem veure com són de respectuosos el automobilistes, que malgrat veure's interromputs no se sent cap clàxon. Vaja, com aquí a l'Eixample.

Encara que no acostumo a parlar d’hotels, aquest hotel està voltat d’un gran extensió de terra amb cavalls i esplèndid jardí botanic, amb plantes portades d’Amèrica, que fa que sigui fantastic. Pel meu gust és l’hotel més meravellós en el que he estat mai, no per la construcció o luxe, sinó per la verdor que l’envolta. He pogut fer una nit en aquest hotel per have vingut en grup, però malauradament no podré anar-hi mai pel meu compte, però no treu que hagi esdevingut per mi el més especial. Evidentment la foto d'aquí és la de l'hotel, que és als afores de Killarney.

FOTOS

Killarney-Cill Airne, Kerry, República d'Irlanda

Killarney no és espectacular, però m'ha impressionat positivament l'ambient, com es veure clarament en el video que precedeix aquesta entrada. Podem veure com són de respectuosos el automobilistes, que malgrat veure's interromputs no se sent cap clàxon. Vaja, com aquí a l'Eixample

Cahir, Cashel i Kinsale

El dia 5 d'agost vaig arribar a Cahir, en irlandès Cathair Dún Iascaigh, en el Comptat de Tipperary, el primer que em ve al cap sobre aquest nom és que és el d'una cançó que més o menys vaig sentir d'un amic que estudiava anglès, quan jo enia 14 anys; una cançó de la marina anglesa comença i es titula It's a long way to Tipperary .

Aquí a Cahir hi ha un castell que va ser construït el 142 per Conor O'Brien, Príncep de Thomond, en una illa a riu Suir. Ara situat al centre de Cahir. El castell està ben conservat. El 1375, el castell va passar a Butler, Baró de Cahir, per la seva lleialtat envers Eduard III. Els Butlers de Cahir va fer costat als irlandesos en les guerres de la Reina Elisabet, I el 1599 després d’un setge de tres dies el castell va caure a mans del Comte d’Essex i per any any estava a sota de Sir Charles Blount. En les guerres confederades del 1640 el castell va ser assetjat dues vegades. I el 1650 es va ser conquerit per Oliver Cromwell, sense cap tret.

És un castell que realment infon respecte i com es conserva prou bé, podem pensar que s'hi ha fet més d'una pel.lícula.

Sense haver deixat Tipperary he anat a Cashel, en irlandès Caiseal Mumhan. dominat per la imatge de les runes eclesiàstiques de Rock of Cashel i com no podria ser d'altra manera també hi trobem la Torre Rodona i el lot de creus celtes.

Finalment arribem a Kinsale que és un considerat un dels pobles més bonics, és un poble d'estiueig i es nota encara que no sigui a la manera de Sitges. Les cases tenen la façana bonicament pintada, les pubs estan animades a tota hora amb taules a fora, com mostro a la foto de més amunt, tot fent l'efecte que a Irlanda es viu molt bé. I crec que certament es viu bé.

Aquesta entrada del blog va precedida per una entrada que és una mica de video que va fer en una pub de Kinsale per la tarda i es pot apreciar que el xicot canta força bé.

FOTOS

Kinsale-Cionn tSáile, Cork, República d’Irlanda

En una pub el diumenge per la tarda

Glendalough i Kilkenny

El dia 4 d'agost vaig arribar a Glendalough, que en irlandès significa la valls dels dos llacs, és un poble situat al lloc d’un monastir del Comtat de Wicklow. Va ser fundat el segle VI per Sant Kevin, hermità, I destruït el 1398 per les tropes angleses, malgra això, en mig d'un paissatge esplèndid conserva parts interessants del monastir, la més destacable és la magnífica Torre Rodona. La Torre Rodona és una construcció medieval típica d’Irlanda encara que a Escòcia hi ha tres i una a l’Illa de Man. Hom creu que la finalitat era de campanar i refugi, o les dues coses alhora. Solien fer-se prop de monastirs. La Torre de Glendalough és la més important.

Una altra cosa a destacar, i que tampoc és exclusiu del lloc és la Creu Celta. La creu celta es troba a diferents parts amb origens celtes d’Irlanda i la Gran Bretanya, però el mite irlandès diu que va ser introduïda per Saint Patrick quan convertia els pagans. Es creu que es tracta de combinar la creu, signe cristià, amb el sol de manera que els pagans veiessin la importancia de la creu lligant-la amb la idea de les propietats del sol, donador de vida.

Tot gaudint del paissatge pel The Wicklow Way, anem a Kilkenny i fem la visita de la Catedral de Sant Canice, construïda al costat d’un excel.lent exemple de Torre Rodona. La Catedral és de l’Església d’Irlanda i rep el nom de Sant Canice, el qual va donar també el nom a la ciutat (Cill Chainnigh significa Església de Canice.

Una de les peculiaritat d'Irlanda i que a Kilkenny també es dona és l'interès que posen per a que les cases tinguin una façana bonica i amb colors vius. També m'ha fet gràcia veure el que fins ara només havia vist en pel.lícules, que és el vehicle que és una parada de gelats ambulant i veure com la canalla s'hi acosta tot fent acostar els pares.

Com Kilkenny té castell, l'he visitat. És un castell on tenia la seu principal la família Butler. Anteriorment el nom de la família era FitzWalter. El castell va ser venut al govern irlandès a mitjans del segle XX per 50 Lliures. Ha estat remoblat i està obert a les visites. Part de la Gal.leria Nacional d’Art s’exibeix en aquest castell. Per la banda de la ciutat el castell té un gran jardí decoratiu i davant té una gran extensió de terra. El 1640 el castell va ser seu parlamentària d’Irlanda.

FOTOS