L'HORT DELS CIRERERS

d'Anton Txèkhov
Teatre Romea
versió David Mamet
Direcció Julio Manrique

Una crítica

VIDA PRIVADA

de Josep Maria de Sagarra.
Adaptació i direcció: Xavier Albertí
Teatre Lliure - Montjuïc

Video

Vegeu la crítica d'Andreu Satorra

Misteri de dolor

d'Adrià Gual.
Director Manuel Dueso
Teatre Nacional de Catalunya

M'ha agradat força l'obra, especialment si tenim en compte quan va ser escrita, vull dir que s'havia de ser molt valent per posar a l'escenari un text com aquest. De tota manera m'anticipo a la possible lectora anònima d'aquesta entrada per a dir que l'acció de la noia d'abaixar els pantalons del noi que desitja no solament és innecessària, sinó que no respon al personatge. Maria Rodríguez Soto fa el paper d'una noia que encara no sap res de les coses del sexe, apart de somniar i plorar al llit, però encara no ha tingut mai un home als braços i tot de cop li'n treu els pantalons, com una experta; tot el contrari de la Maggie de la famosa i recent obra de Tennessee Williams que fan al Teatre LLiure que ja és una dona amb anys casada.

De tota manera aquest desajust no treu que es tracta d'una gran peça literària del nostre Adrià Gual

Joan Maragall, la llei d'amor

Una adaptació de
Carles Guillén
i Joan Ollé sobre
l'obra de Joan Maragall

Pels que som admiradors de la figura i de l'obra de Joan Maragall una proposta en forma teatral com aquesta és d'agrair; tanmateix, com el teatre no és un espectacle de masses, les masses seguiran ignorant qui va ser Joan Maragall, cosa que és una veritable pena. Avui dia, que veiem les batalles ideològiques entre els mitjans de comunicació social, tenint en compte que Maragall era periodista podem adonar-nos que aquestes baralles han existit sempre, però Maragall va ser un home eminentment ètic, objectiu i profundament cristià, una cristianisme més proper a l'ètica i el perdó que no el càstig; per tant, és dir que avui faria falta un periodisme maragallià.

Teatre Nacional de Catalunya

Gata sobre teulada de zinc calenta

de Tennessee Williams




Teatre Lliure

El pregó de Joan Margarit

Fa fàstic sentir d'Alberto Fernández Díaz que tracti a Joan Margarit de vocero nacionalista, si aquest és el númeo 1 del PP a l'Ajuntament de Barcelona produeix vergonya per la poca cultura que demostren les seves paraules.

Recordo que fa anys Mercè Rodoreda va fer un magnífic pregó per la Festa Major de Barcelona, la Mercè; però he de reconéixer que el pregó fet avui per Joan Margarit és també prfecte, especialment si tenim en compte el moment que vivim.

QUATRE DIES A LITUÀNIA

Recomano clicar la creu que hi ha abaix, a la dreta, per tal de treure aquesta cosa carrincle que tapa part de la fotografia.

Cinquanta hores a Letònia

Recomano clicar la creu que hi ha abaix, a la dreta, per tal de treure aquesta cosa carrincle que tapa part de la fotografia.

Cinquanta hores a Estònia

Recomano clicar la creu que hi ha abaix, a la dreta, per tal de treure aquesta cosa carrincle que tapa part de la fotografia.

Al MAGAZINE de LA VANGUARDIA avui