Gener a L'Havana

Carmina Burana, de Carl Orff

La Fura dels Baus

Teatre Tívoli

Carmina Burana

Fantàstic! Un gran espectacle

Jane Eyre

a partir de la novel.la de Charlotte Brontë
adaptació Anna Maria Ricart

Teatre Lliure de Gràcia

Direcció: Carme Portaceli
Intérprests: Jordi Collet, Gabriela Flores, Abel Folk, Ariadna Gil, Pepa López, Joan Negrié i
Magda Puig

El Teatre Lliure celebra el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë amb Jane Eyre, la gran heroïna romàntica. Una dona que sap molt bé el que vol en un muntatge dirigit per Carme Portaceli.

El més fantàstic d’aquest personatge i d’aquesta novel·la és el fet que Jane Eyre, des del seu naixement i sense tenir unes circumstàncies que la portin a ser d’aquesta manera, té dins seu l’instint de superació més impressionant que jo mai hagi llegit. Ja a l’internat de pobres, on l’envien, per treure-se-la de sobre perquè ja s’enfrontava a la injustícia des de ben petita, ella percep la seva incapacitat de deixar-se maltractar en cap dels vessants que el maltractament pogués disfressar-se. La Jane li pregunta a la seva amiga Helen per què es deixa castigar d’aquesta manera. La Helen li respon que ella ha vingut aquí per rebre una educació i que això forma part de l’assoliment d’aquest gran objectiu. I la Jane diu “no seria capaç de suportar aquesta humiliació, jo no ho perdonaria, això. Si tots obeíssim i fóssim amables amb els qui són cruels i injustos, ells no ens tindrien mai por i serien cada cop més dolents. Si ens peguen sense raó tenim l’obligació de tornar el cop, n’estic segura, i ben fort, per deixar clar als qui ho fan que no ho poden repetir”.
Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell. Amb el seu nom real, el més possible hagués estat que no els haguessin publicat, ni a ella ni a cap de les seves dues germanes, l’Emily i l’Anne, cap de les novel·les que van escriure. O, si més no, no haurien aconseguit l’èxit que van tenir (no en el cas de l’Emily i els seus Cims borrascosos) ni, per tant, la possibilitat de continuar escrivint, que era la passió de totes elles.
Jane Eyre és una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió del món. La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi, pel fet de ser pobre o de ser dona, que no és un ser inferior.
Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir. També hi ha, és clar, una gran història d’amor que només es podrà viure quan els dos
protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat.
Carme Portaceli

M'ha agradat molt

Vània, d'Anton Txèkhov

Teatre Nacional del Catalunya

Direcció i deramatúrgia: Carles Alfaro

Intérprets:

Empar Canet, Josep Manel Casany, Àngel Fígols, Mamen Garcia, Juli Mira, Rebeca Valls

La històrica companyia valenciana Moma Teatre s’acosta al clàssic de Txèkhov sobre les oportunitats perdudes, un text essencial a l’hora de concebre la nostra identitat cultural per la força ètica amb què es replanteja la mirada sovint angoixada sobre el pas del temps en la vida moderna.

Amb el seu característic humor patètic, Txèkhov mostra els vestigis d’allò no dit i d’allò no fet; d’allò somiat i d’allò desitjat que no s’ha esdevingut però que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciós de l’ànima. TNC

M'ha agradat molt

La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda

Teatre Nacional de Catalunya

Director: Sergi Belbel
Intérprets:

Carme Callol, Enric Cambray, Elisabet Casanovas, Gemma Martínez, Margarida Minguillón, Mercè Sampietro, Toni Sevilla, Teresa Urroz

Presentació de l'obra

A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.

Concebut des del diàleg directe amb una tradició escènica estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan assenyalada en la literatura europea del segle XX.

Ballet Preljocaj, Spectral Evidence i La Stravaganza

Gran Teatre del Liceu

SPECTRAL EVIDENCE

COREOGRAFIA

Angelin Preljocaj, MÚSICA John Cage

BALLARINS/ES

Céline Marié, Nuriya Nagimova, Anna Tatarova, Yurié Tsugawa, Marius Delcourt, Jean-Charles Jousni, Víctor Martínez Cáliz i Fran Sanchez

LA STRAVAGANZA

COREOGRAFIA

Angelin Preljocaj  

MÚSICA

Antonio Vivaldi (Concert n°8, RV249, fragments de Dixit Dominus, Laudate Pueri Dominum), Evelyn Ficarra (Source of Uncertainty), Serge Morand (Naïves), Robert Normandeau (Eclats de voix) i Åke Parmerud (Les objets obscurs)

BALLARINS/ES

Clara Freschel, Céline Marié, Nuriya Nagimova, Nagisa Shirai, Anna Tatarova, Yurié Tsugawa, Sergi Amoros Aparicio, Marius Delcourt, Jean-Charles Jousni, Víctor Martínez Cáliz, Simon Ripert i Fran Sanchez