Després de recórrer aquest preciós camí de palmes (segona fotografia), s'arriba a una mena de barracó en el que hi ha el rètol (primera fotografia).
Estem en el municipi de Santo Amaro, a l'Estat de Bahia
Brasil ha estat el segon productor de cacau del món i la major part n'era de l'Estat de Bahia, que s'embarca al port d'Ilhéus.
El cas és que l'arbre del cacau és interessant perquè el fruit, enlloc de sortir de les branquetes, surt directament del tronc o de les branques principals. Això es pot veure perfectament a les dues darreres fotos. En la foto de primer pla veiem clarament la floreta que surt del tronc i una mica a la dreta, el fruit nadó de la pinya de cacau. A l'altra, feta amb flash, es veu clarament a primer terme la pinya del cacau i a sobre per l'esquerra també es veu una floreta de la que sortirà el fruit.
Dintre d'aquesta pinya hi ha els grans del cacau que estan envoltats d'una polpa que ens recorda a la xirimoia. Aquests grans són fermentats i després es procedeix a ensacar-los per exportar-los.
3 comentaris:
¡¡Cacao!! Supongo que no es la primera vez que vas a una plantación, ¿verdad? Debes de tener miles y miles de historias y anécdotas relacionadas con este producto.
Ahí te va la mía: este año estuve en la autodenominada capital del chocolate, Oaxaca, México. Tengo entendido que fue ahí donde a unas monjas golosas se les ocurrió añadirle azúcar y canela al xocoatl, amarga bebida ritual de los mexicas (entre otros pueblos, claro, pero el nombre que ellos le dieron es el que ha trascendido: xocoatl significa en náhuatl "agua amarga"). De todas maneras allá en Oaxaca es un placer ir a comprar el chocolate: indicas la proporción de cacao, azúcar y canela que deseas, y te lo mezclan al instante. Luego en casa haces "bolitas" con la pasta y la dejas a secar. Los oaxaqueños después lo preparan como bebida, un chocolate deshecho (lo calientan poco a poco y le van dando vuelta con un molinillo de madera de tal manera que crea espumita. Esta bebida no es tan espesa como nuestro chocolate caliente en la península Ibérica). Yo, por el contrario, soy una sacrílega, me como las bolitas "a bocaos"...
Cada reportatge es més bonic i interesant, i la xocolata...una debilitat! la veritat es que no he visitat mai una plantació de cacau, però si he tingut relació amb gent que fabrica la xocolata per aqui...i veig que tu , has tingut també alguna relació molts anys. Gràcies per deixarme poguer ampliar coneixements.
M.Àngels
Bonanit,
Sóc l'Alba la del bloc la flor del cacau.
Primerd e tot et vui felicitar pel teu bloc ja que me l'he estat mirant i és molt interessant.
Visc a un poble de Barcelona, desde sempre m'han agradat els dolços i per això em vaig plantejar de deixar els estudis de batxillerat i començar ns altres on vaig estar 4 anys en el gremi de pastissers, on vaig fer pràctiques i vaig començar a treballar durant 4 anys, després m'he volgut especialitzar a la xocolata ja que sempre m'ha agradat. Actualment estic treballant en una bomboneria de Barcelona, nosé si la coneixes, es diu Bombons Blasi.
Quan he vist l'article del Brasil m'he emocionat al veure que havies anat a una plantació del cacau!! és un dels meus somnis!
Em podies explicar tu quina relació tens amb el món de la xocolata? que erets xocolater, potser?
El títol de lla pàgina està equivocat...... em pensava que anava amb o per això ho vaig posar despres el meu jefe em va dir que no, que s'escribia amb u amb català i per això ho he canviat.
espero saber més coses de tu, Albert.
Alba Colominas
Publica un comentari a l'entrada