Acabo de llegir LOS NUEVOS DIRIGENTES DE CHINA, Los archivos secretos del Partido Comunista revelan quiénes son y qué proyectos tienen los líderes de la Cuarta Generación, de Andrew J. Nathan i Bruce Gilley, Ediciones del bronce, Barcelona, 2004.
És un llibre molt recomenable perquè et situa molt bé a la Xina d’avui. Crec que després d’haver llegir els dos llibres que ja he comentat en aquest blog, vull dir La construcció de Xina i Cisnes Salvajes, considero que aquest tercer fa un conjunt per fer-se una idea d’aquest país que junt amb els E.U.A., la Unió Europa i l’Índia esdevindran les tres forces econòmiques més importants.
És massa fàcil criticar les injústicies que encara es donen a Xina després d’haver superat el feudalisme i el maoisme, però donar drets humans i menjar a més de mil dos cents milions de persones no és gens fàcil i també sabem que les comparacions són odioses, però sense fer una comparació del tot justa, no fa gaire hem pogut veure que el país més potent del món té dintre el seu i això que la seva població no és ni la quarta part de Xina.
Acabo de llegir que la policia xinesa ha matat uns xinesos en una manifestació, que l’any 1994 van haver unes deu mil protestes i que l’any passat més de setanta quatre mil, que el capitalisme xinès ha creat milionaris mentre encara hi ha molts que passen fam, però també és un fet que ara hi ha més que mengen que no pas abans.
Admeto que arran de la lectura de l’esmentat llibre, el nou home fort Hu Jintao em va caure bé. De fet fa deu anys que ell ja estava destinat a ocupar el càrreg que ara té. Així és la “democràcia” xinesa.
Quan dic que Hu Jintao em cau bé, no puc evitar de pensar amb un article de George Orwell que vaig llegir fa molt sobre Charles Dickens. Orwell comença l’article ironitzant perquè uns se’l fan catòlic i altres marxista: cadascú l’apuntava al seu club...En opinió d’Orwell ens ve a dir que Dickens més enllà de tot compromís social, apel.lava a la bonesa, que si tots fossim més bons el món aniria millor.
No sé si Hu Jintao és un home bo, però voldria pensar-ho perquè si és un bé desitjable que la justícia sigui arreu del món, per simple aritmètica, que ho sigui Xina és més desitjable i a més, representaria un punt de referència als països del Pacífic
6 comentaris:
Sempre he dit que per mi és dificil jutjar una cultura o una manera d'entendre el món diferent de la meva, per la simple rao que si no sóc allí o si no comparteixo la seva cosmovisió sóc com un extraterrestre intentant entendre la reproducció del tauró tigre. Però des de la meva petita i obtusa ment occidental, plena de prejudicis i demanant perdó per jutjar des d'un punt de vista tant ignorant, només puc dir que crec que és una aberració la pena de mort, el control de la natalitat, la tortura, la censura, el control de la societat i dels mitjans, la repressió dels que pensen diferents, el no respecte als drets humans, el no respecte a les minories, l'ocupació de nacions extrangeres, el capitalime sense escrúpols, el socialisme que utilitza el capitalisme sense escrúpuls, el socialisme que reprimeix la llibertat, la imposicó d'una cultura, la repressió dels moviments democràtics... Jo també he llegit llibres sobre la Xina, et recomano "The Chinese Century". Crec que arribaran molt lluny i que dintre de ben poc seran la primera potència mundial, però de què serveix tot això si l'home no és lliure?
Estic d'acord amb tu en tots els punts i, per descomptat, cercaré el llibre que amablement em recomanes. Si no el trobo, et demanaré que me'l deixis perquè precisament pel que dius tu al principi la Xina m'interessa
Salvant les distàncies i admetent el meu desconeixement de la Xina, a mi el règim actual em recorda una mica la segona etapa del franquisme: procurar el desenvolupament econòmic de la població des del totalitarisme. La simpatia que aquí es té per Franco deu ser la mateixa que senten els tibetans o els agricultors expropiats pel règim xinès: cap. La mentalitat d'aquesta mena de dictadors acostuma a ser que sense ells el país no podria a tirar endavant. Per tant, la seva tasca en conjunt és positiva, encara que sovint hagin d'esclafar algú...
Com a model, m'agrada molt més el de l'Índia. Casos com els de l'Índia o el Brasil demostren que també és possible la democràcia en països en desenvolupament.
Un blog molt interessant, aquest. Felicitats per la feina.
Realment d'ha de'estar atent a cada nou moviment de la Xina. Cap a l'any 2020 superaran en PIB els EUA, déu vulgui que Hu Jintao passi de l'autocràcia a la democràcia pacíficament.
Que jo tingui l'apreciació que Hu Jintao sigui una bona persona en política ja és molt que sigui sensata. L'actual dictadura xinesa no és com les altres: unipersonal. Hu no mana en tots els camps. Aquest llibre ho deixe clar. I construir una democràcia amb una població com la xinesa és un somni, per tant, crec que ens haurem de conformar que pel 2020 el PIB estigui compartit per més gent i no dic repartit, que no es fa enlloc del món
Que jo tingui l'apreciació que Hu Jintao sigui una bona persona en política ja és molt que sigui sensata. L'actual dictadura xinesa no és com les altres: unipersonal. Hu no mana en tots els camps. Aquest llibre ho deixe clar. I construir una democràcia amb una població com la xinesa és un somni, per tant, crec que ens haurem de conformar que pel 2020 el PIB estigui compartit per més gent i no dic repartit, que no es fa enlloc del món
Publica un comentari a l'entrada