A la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya acabo de veure aquesta obra dirigida per : Sergi BelbelIntèrprets: Laura Conejero (Amarinte), Eduard Farelo (Dorante), Jordi Banacolocha (Sr. Remy), Pilar Martínez (Sra. Argante), Quimet Pla (Arlequí), Míriam Iscla (Dubois), Francesca Piñón (Marton), Manuel Veiga (comte) i Ivan Labanda (criat i noi joieria).
És una obra llarga que no es fa gens llarga perquè resulta realment divertida això que té dos actes de 55 minuts cada un i el darrer de 50.
L'obra té el mèrit, gràcies al director, de ser un perfecte combinat dels texto de Marivaux, uns textos elegants i càustics, servit amb una escenografia que sembla que passi en una mansió de Berverly Hills.
Fins i tot no hi manca un automòbil tret del rally Barcelona-Sitges, però abans de fer la cursa, de tant lluent que se'l pot llepar.
L'obra es pot dir que és, per un banda, una més equívocs, que pot recordar des de La comèdia dels errors fins la Julieta ha relliscat, però el llenguatge emprat és molt més subtil que en la de Shakespeare com en la de Matías.
És una obra intel.igent que sota la capa dels embolics ens mostra la crueltat social quan hi ha en joc coses tan atratives com els diners i un títol nobiliari, cosa que en el segle XVIII tenia el seu pes. Els diners no han perdut pes.
El director fa efectivament sobreactuar als actors, cosa que normalment resulta desagradable per l'espectador, però confesso que en aquest cas resulta d'allò més divertit perque és una sobreactuació puntual, d'una exageració ens ens fa esclatar de riure, com quan la Conejero diu el masover.
Com diu Sergi Belbel en el programa de mà: Per al nostre muntatge, hem volgut reproduir un ambient i una iconografia semblants als que pinta l'autor, però més propers en el temps i en la nostra memòria: el de les frívoles, sofisticades, brillants i "marivaudianes" comèsdies del Hollywood dels anys 40, que van saber retratar tan fidelment les contradiccions del món occidental, sempre obsessionat amb la relació entre l'amor i els diners. O si voleu, entre "bellesa i poder".
Com es deia abans, no es pot perdre.
7 comentaris:
soy la de antes, las que no se Catalan¡¡¡
Me encantaria leerte pero no se Catalán, que hago??????
He dicho que me gustaria leerte, no visitarte,,,,,,jajaja¡¡¡
de todas formas besos
Doncs vés a un traductor com aquest:
http://internostrum.com/navegar.php?direccio=ca-es
Amic Pedro, realment ets una fera -en el millor sentit- estàs a totes i, a més, molt ben informat
Gràcies
Miri, precisament ahir vaig anar a veure aquesta obra. Em va agradar bastant, si bé no vaig acabar d'entendre els motius del majordom, però vaja, molt bé.
Publica un comentari a l'entrada