EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de juny 01, 2006

"Memòria del blau", de Josep Guinovart





Al Museu Marítim de Barcelona, les Drassanes, hi ha l'exposició que duu el títol de Guinovart Memòria del blau a les Drassanes. Encara que tard perque el dia 4 de juny és el darrer, no em volia perdre aquesta exposició perquè Guinovart és dels meus preferits.

Si interessant van ser les seves sèries de nombres, encara recordo un gran cartell de Guinovart al centre de la plaça Catalunya pocs dies abans de les primeres eleccions democràtiques; cal dir que d'un temps ençà treballa principalment amb el blau.

En aquest sentit li recordo una gran columne que va instal.lar al centre de La Pedrera o Casa Milà, així com a la torre El Far, de Vilanova i la Geltrú, el seu homenatge envers els pescadors que moriren.

El mateix blau, un color que els de certa edat em diem blauet, que era el nom d'un tint pels llençols, és el que ara domina en aquesta exposició perquè blau és l'aire i el cel i, sobretot, el mar. L'univers marítim de Guinovart té múltiples referents, entre d'altres: la percepció física del mar com quelcom que és inestable, infinit, alhora realitat i miratge, la tempesta i el naufragi; tot un món ple de drama, nostalgia i romanticisme; alhora ens porta al món de la infància, dels nostres records, d'aventures viscudes i de llegides, sigui en un llibre o en el cinema, ¿quin noi no s'ha embadalit en una pel.lícula de pirates?

Tot això és material que Guinovart l'ha fet poètic amb els seus pinzells, que ens han creat un univers mediterrani i nostrat.

Les fotos: 1ª Missatge. Plat i peix El sol de l'arangada

6 comentaris:

Arare_ ha dit...

Blauet és el nom del nostre vaixell... el vam escollir per l'ocellet (kingfisher, martín pescador) i també és el nom dal "azulete", allò que feien servir a casa per blanquejar la roba i que jo sempre pensava que si la blanquejava per què no li deien "Blanquete"...

Guinovart, hmm!

Bon dia, Albert, com tenim l'Eixample?

Albert de la Hoz ha dit...

El que tu en dius "azulete" és exactament el que jo en dic blauet, com ho ma mare, que com dic era un tint pels llençols, però no per blanquejar, sinó per donar un to blau a la roba. Després vindria l'OMO que "hace más blanco".
Arare, el món dels colors és infinit. A vegades veiem negre i és marró o blau fosc.
Gràcies pel bon dia, que també et desitjo. Ah l'Eixample, com sempre, massa soroll, sort que jo tinc triple vidre.
Si jo tingués vaixell el batejaria "El Rei dels Mars" en honor a Joan Capri, va ser un gran home, la darrera vegada que el vaig veure va ser per l'enterrament de Luis Marsillach.

júlia ha dit...

UN pintor molt especial, no t'en perds ni una, eh, Albert? Bon dia.

júlia ha dit...

A casa meva, per cert, en deia 'blau de la roba'. JO crec que teniu raó tots dos perquè era per blanquejar donant un punt de blau, cosa que a la meva mare no li agradava massa perquè si et passaves quedava massa blavós. Per cert, crec que fa anys les cases s'encalaven a molts pobles amb blanc barrejat amb aquest blau. Ara sembla que abans tot era pedra, però, en realitat, abans tot era blau. Encara per molts pobles podreu trobar-ne restes, als interiors i als exteriors. Ai, se me n'ha anat l'olla, de Guinovart a l'urbanisme.

Anònim ha dit...

A casa meva, per cert, en deia 'blau de la roba'. JO crec que teniu raó tots dos perquè

Joana ha dit...

Preciós!, el blau és el meu color preferit, coneixes el blau de Cadaqués?... el més maco del mon.
Un petó.