EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de setembre 05, 2006

Teatre musical a Madrid



La vegada anterior que vaig anar a Madrid va ser per a veure dues magnífiques obres de teatre de text; doncs el que són les coses, aquesta vegada les dues han estat el que de manera genèrica en diem teatre musical.

TEATRO ESPAÑOL

En aquest teatre municipal vam veure un programa doble dedicat a Pablo Sorozabal. Compositor basc nat el 1897 i dedicat a la sarsuela.

Després d'haver vist la crítica que ha tingut aquest programa i, jo totalment analfabet de sarsuela, em va semblar que era una bona excusa per fer-hi una capbussada.

En primer lloc vaig veure ADIÓS A LA BOHEMIA, definida com Ópera chica en un acto, amb llibret de Pío Baroja, 90 minuts. Direcció musical Manuel Gas. Direccció d'escena Mario Gas.

És una peça realment curta, però amb substància i els seus pocs minuts són prou per a donar-li el vigor que cal per a què al final tingui la força romàntica que hom espera. Encara que dintre del romanticisme es diuen coses interessants perquè són realisme pur i per això l'autor ho declara dues vegades, al principi i al final quan diu ¡Realismo, reallismo, cosa triste, amarga, vale más vivir en el sueño!, ¡En el sueño!

I és que es tracta d'una obra que té un alt contingut de crítica social.

La segona peça és BLACK EL PAYASO, definida com Opereta en un prólogo y tres actos, amb llbret de F. Serrano Anguita, 90 minuts. Direcció musical Manuel Gas. Direcció d'escena Ignacio García. Estrenada al Coliseum de Barcelona el 1942.

Aquesta obra té també un contingut de crítica social amagat en el món del circ, de tal manera que tracta el poítics de paiassos o que, dit d'una altra manera, els paiassos poden perfectament dedicar-se a la política.

Segon l'estat d'ànim de l'espectador, un dia pot agradar més la primera i l'endemà la segona...

Com l'Espanyol és un teatre que depèn de l'Ajuntament de Madrid, a pocs seients del meu seia l'alcalde perquè em fa l'efecte que per animar la cosa hi va sovint. En una crítica que vaig llegir es parlaven dels bravos d'Alberto Ruiz Gallardón.

TEATRO LOPE DE VEGA

Si el dia abans vaig veure teatre musical a l'espanyola, al Lope de Vega ha estat a l'americana que se li diu senzillament musical.

Aquest musical arriba acompanyat de la popularitat que té tot allò que és global perquè efectivament MAMMA MIA! se'l pot veure a qualsevol lloc del món i qui vulgui saber a on exactament només ha de clicar a la Web Oficial, que recomano visitar per pura curiositat.

Com potser sabeu són cançons del grup suec ABBA, que segurament a més d'un li sonaran sense saber d'on i perquè. Si més no és el que em va passar perque jo creia que no sabia res d'ABBA i resulta que sí que en sabia.

L'obra com a tal té gràcia i té l'espurna necessària per a mantenir el públic de bon humor i els artistes s'hi esforcen fins al final, que demostren que tenen gràcia de fer-nos-ho passar bé perquè a l'hora dels bis ja tenen algunes coses preparades.

Dels artistes que surten a l'escenari cal destacar que és la catalana Nina, la que va agafar fama peninsular gràcies a Operación Triunfo, la que es porta la palma perquè és la protagonista amb el paper de Donna.

Com es pot veure, aquesta funció és de les que millor funcionen a Madrid.

Encara que el motiu de l'escapada no han estat les arts plàstiques, les hem aprofitades i al Thyssen hem vist una interessant i àmplia exposició d'impressionistes en el sentit més ampli del terme, per ser exactes es tracta de la Col.lecció Pérez Simón, de Mèxic, i hi ha obres de Rubens, Cranach, Goya, Pisarro, van Gogh, etc. És una exposició que realment val la pena per a qui estigui per allà. L'entrada a Eur.4 està bé de preu, però Eur.3 per l'audio-guia em sembla excessiu tot i que admeto que està molt ben feta.

Per ser diumenge el Reina Sofía és de franc i ho hem aprofitat per a veure l'exposició de Manolo Valdés de l'Equipo Crónica, que sempre m'ha atret; però he tingut temps per veure també el que hi ha la temporal de Picasso

2 comentaris:

Pablo Herrero Hernández ha dit...

Lamentando no poder hacerlo en la hermosa lengua catalana, sólo quiero testimoniarle mi gratitud por haber enlazado la crítica sobre "Adiós a la bohemia" y "Black el payaso" desde su bitácora. Por mi parte, seguiré con atención ésta.
Un saludo muy cordial.

Pablo Herrero Hernández

Albert de la Hoz ha dit...

Gracias pablo por la visita a este blog en una lengua que sin complejo por no ser universal, es universalista.