EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de gener 23, 2007

Josefina Vidal


Josefina Vidal és veïna meva, viu a la meva escala i de fa uns quants anys és vídua. Quan vivia el seu marit, Felip Lorda, vaig estar alguna vegada a casa d'ells. El Felip era una persona d'una grandíssima cultura, en temps de Franco havia estat professor d'hispàniques a Amsterdam.

Al morir Franco el matrimoni va venir i va deixar fills a Holanda. Arran d'una conversa amb el Felip em va deixar un llibre de Raimon Llull que és tot alegat que no s'ha d'imposar a ningú el propi pensament, que s'ha de convèncer amb raonament.

Felip era també traductor de l'holandès al castellà i català. Per a la meva filla em va obsequiar un conte rus contra la guerra.

Les converses amb la Josefina eren més aviat de música.

El cas és que fins fa uns quinze dies no sabia que la Josefina és poeta.

Heus ací doncs que avui, 23 de gener, a dos quarts de vuit del vespre, presenta a la Llibreria Proa Espais, carrer Rosselló 212, Barcelona el seu nou llibre EL MAR INEVITABLE, a la presentació intervendran Antoni Puigverd, crític literari, Susanna Rafart, poeta, i Isidor Cònsol, director d'Edicions Proa.

Val a dir que jo he intentant convéncer a la Josefina que es faci un blog i que l'ajudaria, segur que ella faria un bon blog, però diu que no, que ella als seus papers.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Els veïns són un pou de sorpreses! Al menys, aquesta ha sigut una sorpresa agradable.

Anònim ha dit...

Saps que em sona molt, aquesta senyora? pot ser que hi hagi algun llibre seu de poemes a la biblioteca de Blanes (i si no, potser l'he vista, tant a internet com en alguna llibreria quan buscava informació sobre dones catalanes poetes, no fa gaire mesos)

Ja que és la teva veïna, saluda-la de part meva, ho faràs?

Petonets!

Anònim ha dit...

Hola, Albert, quines casualitats... Quan jo vaig presentar el meu llibre de poemes a la Casa del Llibre, a la primera fila hi havia una senyora amb una gran personalitat i cultura, vaig tenir l'honor que vingués per tal que li dediqués. Era la teva veïna, que havia inaugurat la col·lecció de poesia de l'editorial amb 'Dues veles blanques', en record de la seva filla i al seu espòs, morts. Felip Lorda era prou conegut durant la transició, ara, com tantes altres persones importants, poca gent sap qui era, sobretot joves. Dona-li records, no se si es recordarà de mi, deu tenir, doncs el meu llibre dedicat. Una gran poeta, efectivament. A veure si l'animes a fer el blog, doncs. La referència del seu llibre a:

http://www.editorialmeteora.com/cat/llibre.php?id_LLIBRE=11

Anònim ha dit...

Llàstima que no puc anar a la presentació, ja buscaré el llibre.

Albert de la Hoz ha dit...

dans,
Tens molta raó. I gràcies per la visita.
arare,
Sí. L'hi vaig donar records teus, però no li sona cap Montse de Blanes.
júlia,
Quan la vegi n'hi parlaré. Som veïns d'escala però de balcó a balcó.

A guisa d'epíleg vull assenyalar que a la presentació d'ahir hi va haver força gent.
Va ser un acte no solament literari, sinó tendre, especialment quan el poeta Antoni Puigverd va dir que la Josefina té un cor salvatge. La Josefina li va dir que era la segona persona que li deia que tenia el cor salvatge, la primera havia estat el seu marit Felip, que li deia que ell duia a sobre mil anys de civilització. L'altre detall emotiu, també per mi perquè també havia tractat amb la seva filla Dúnia, va ser la que Josefina havia demanat a l'editorial que en el llibre hi hagués un dels dibuixos fets per la seva filla morta, la Dúnia. El dibuix és a la portada.

Anònim ha dit...

No em coneix, ella, a mi, Albert. La conec jo a ella, que és diferent! però ja m'agrada que sàpiga que té una admiradora a Blanes i que la seva admiradora es diu Montse. Gràcies per haver-li dit.

petons.

Albert de la Hoz ha dit...

Hola júlia,
Efectivament la Fina et recorda molt bé, igual que recorda el teu llibre i els teus poemes. Et dona records.

Hola arare,
Doncs això que dius