Aquesta entrada es pot dir que és la continuació de la del dia 5 perquè tal com deia vaig anar al cine a veure una pel.lícula i em vaig trobar amb una altra. No puc pas dir que he voltat la seca i la meca, però al final, al cine Verdi, he vist EL EXTRAÑO, títol original L'ÉQUIPIER. Director/Guinista: Philippe Loiret. Intérprets: Sandrine Bonnaire, Philippe Torreton. Grégori Derangère. Émilie Dequenne, Anne Consigny. Martine Sarcey. França. 2005.
La trama té lloc en un poblet perdut de la mà de Déu, més exactament a l'illa de Quessant, a la costa bretona, aon ha arribat una jove per fer-se càrrec de la casa, des de la qual es veu el far en el que son pare -ja mort- hi havia treballat, per la qual cosa vol des-fer-se'n. De tota manera, el punt essencial és el que va passar abans, quan son pare vivia i els fars no estaven automatitzats.
La feina al far era duríssima, però era feina i tot nouvingut era un estrany, no era bretó. I un estrany es va trobar en tota mena d'incomprensions i hostilitats. Tots aquests elements tan humans són els que conformen la trama que és hàbilment duta pel director en la creació d'uns personatges i uns fets força versemblants, en els que qualsevol de nosaltres s'hi pot identificar. En un moment de ràbia sé quin personatge és el meu i en un moment de comprensió també tinc el meu.
I no cal dir que un dels aspectes que té un encant afegit aquesta pel.lícula: el far. Tot i que els fars tenen una màgia que no tenen les xemeneies, jo tinc una petita col.lecció de fars i xemeneies.
Precisament per això la literatura ha tirat mà dels fars, que és el que ens diu la Júlia al comentar aquesta pel.lícula, que és el que em va animar a veure-la. I, com ella, també suggereixo clicar Els fars de Catalunya.
Ah! I si hi sou a temps, veieu la pel.lícula, que compte amb una magnífic treball interpretatiu.
