Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
En la mesa de al lado un gordinflón de mejillas rojas se vanagloria de haber matado mil pájaros este año. Fatuo, a voz en grito - para que los demás comensales oigan sus prodigiosas azañas-, el cazador proclama que él no respeta veda alguna. Apunta al cielo, y mata; respira, y mata; eructa, y mata. Es inútil explicarle la obra perfecta encerrada en los pequeños organismos que él abate con necedad suprema. ¿Qué le importa la perfección a alguien que se cree con derecho a matar sólo porque al nacer ha sido clasificado como hombre? Prefiero a los alacranes: no usan fusil y combaten a pecho descubierto.
Font:
Pàgina 49 del llibre Poema, de Rafael Argullol, editat per Acantilado, Barcelona, març 2017
L'electe Autor: Ramon Madaula Director: Jordi Casanovas Intérprets: Ramon Madaula Roger Coma
Sinopsi
Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura però, cada vegada que l’assaja, un terrible tic deforma la seva cara de forma tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president electe faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença. L’electe es converteix en una batalla entre el president i el psiquiatra. Què amaga cadascú? Quines són les veritables intencions d’un i altre? Quins fets de la nostra vida marquen el nostre futur i, sobretot, la nostra vocació? Política contra ciència, consciència contra aparença, poder contra poder.
La meva valoració
A vegades opinar sembla dir obvietats, però és just dir que normalment una obra amb només dos personatges sol ser molt bona perquè els dos se l'han rumiada molt. En aquest cas, com veiem, Ramon Madaula n'és l'autor i un dels intérprets. En aquest casos això no acostuma a fallar i no falla. Perfecte.
La Villarroel Broken Heart Story Autora i directora: saara Turunen Intérprets: Pepe Blasco, Vero Cendoya, Patricia Mendoza, David Menéndez, Carmela Poch, Carla Torres Sinópsi
Broken Heart Story és una història que parla d'art i d'amor, una irònica exposició dual sobre les pressions que experimenta una artista femenina que intenta combinar el paper de dona independent i lliure amb la vida familiar i casolana molt més tradicional i socialment acceptada. Els personatges principals són una escriptora (amb bigoti), i el seu contrari complet, una vanitosa i exuberant dona àvida d'amor (la seva ànima). Un cor de veus situa i narra la història, entre els quals es troben una mare, un pare, una gata blanca, un ant que parla, un esquarterador mediàtic, que construeixen aquest delirant i particular univers poètic.
La meva valoració
Els actors fan un gran treball i es guanyen la complicitat del públic, però l’espectacle no em va satisfer
És estiu. La Magda, la senyora gran que viu en un «davants i darreres» de l'Eixample, porta dol des de fa un mes per la mort del seu marit. L'ajuden a tirar endavant els discos de la Núria Feliu, que escolta sempre que pot, i una fotografia del difunt donant la mà a un antic President del Govern. Però ha deixat de cuinar les seves famoses magdalenes, i cada dia rep amb estoïcisme les obscenitats amb què l’home del carrer la insulta quan ella li deixa una propina en passar per davant seu anant cap al supermercat de la cantonada. Encara no sap que l’expresident, en aquells mesos de calor, farà una confessió pública amb la qual trontollarà tot el món que l’envolta.
La meva valoració
No vaig disfrutar gens ni mica aquesta obra, com se sol dir no hi vaig entrar. Més tard, parlant amb amics em vaig adonar que no és que jo sigui massa intransigenyt, sinó que per alguna raó jo vaig tenir una mena de bloqueig que no em permetia ser prou objectiu. El fet és que davant certes explicacions em va semblar que l'obra feia una aportació interessant.
En un futuro no muy lejano la crisis financiera que sacude Europa obliga al Estado español a desprenderse de su patrimonio artístico. Ante la posibilidad de la venta de Las meninas, una afamada monja copista recibe el encargo de realizar una réplica exacta del original velazqueño. A partir de ese momento, la religiosa se va a ver atrapada en una encrucijada de intereses de diversa índole, al tiempo que sufrirá una repentina transformación de su personalidad cuando la humilde artesana del pincel inopinadamente se convierta en una reconocida figura de las artes plásticas y en una estrella mediática.
La autora de Las meninas es una sátira distópica en la que se aborda el lugar que debe ocupar el arte en la sociedad, así como el controvertible concepto de bienestar social. La obra, igualmente, despliega una mirada irónica sobre el ensimismamiento ególatra de buena parte de la creación más vanguardista y comprometida de los últimos años, así como sobre la banalización de la experiencia artística convertida en multitudinario acontecimiento mediático en sintonía con los grandes parques temáticos de entretenimiento de masas.
El autor quiere compartir el interés con que contempla las sorprendentes realidades que está generando la democratización indiscriminada en todos los ámbitos del quehacer cultural; el derrumbe de la autoritas referida al arte y al saber, el advenimiento, en fin, de un nuevo paradigma que sitúa y equipara en el mismo canon una arraigada tonadilla local con, pongamos por caso, el Réquiem de Mozart.
Ernesto Caballero
La meva valoració
És una enginyosa obra amb tocs divertits i a voltes intel.ligents. Un bon espectacle.
Shen Yun és una escola de la dansa tradicional xinesa fundada per a fer propaganda política i religiosa contra el Partit Comunista de la Xina perquè va declarar fora de la llei Falung Gong pel fet que Shen Yun va ser fundada per un grup de membres de Falung Gong com es pot llegir a Los Angeles Times.
Shen Yun 2017 és un bon i respectable espectacle de dansa xinesa però té un punt de monòton, la qual cosa no treu que siguin molt belles la majoria de les coreografies; tanmateix, es fa una mica pesat el factor de propaganda política perquè en dues coreografies apareixen els dolents de la pel.lícula, els policies de l'Estat xinès. Fa uns anys vaig visitar la Xina i vaig veure quatre vegades ballet i no hi havia gens de propaganda explícita; una altra cosa que un pugui dir que el fet en si ja és propaganda.
Recomano visitar la web A continuació una de les poques que vaig registrat a la Xina. Encara que no es veu molt bé a causa perquè no tinc un bon equip per fer video i perquè, en general no m'atrau fer-ne. Es pot veure que les xineses no solament ballen, també canten.
Brodas Bros. de Barcelona, presenta al Teatre Tivoli en seu darrer espectacle: VIBRA Brodas Bros.
Direcció: Lluc Fruitós Avui he vist per primera vegada, en directe, un espectacle de hip hop, creia que era un espectacle made in USA i resulta que no, que està fet a Barcelona. Possiblement els americans encara ho fan millor, més espectacular encara, però com ha estat la primera vegada que veig un espectacle d'aquestes característiques m'ha sembla fantàstica. Els ballarins estan perfectament coordinats i si tenim en compte la velocitat dels moviments, adrenalina màxima, el mèrit és superior. Un grandíssim espectacle.
Repartiment:David Selvas, Marta Marco, Mima Riera i Javier Beltran
Traducció:Cristina Genebat
Adaptació:Juan Cavestany
Sinòpsi
Què passa quan la teva nova parella et comença a fer preguntes sobre la teva relació anterior? Què sap? Què li has explicat? Si això passa el dia que has decidit convidar-la a un hotel rural amb encant, assegura’t que la teva ex-parella no hagi decidit fer exactament el mateix. Una comèdia sobre la passió, un camp de proves sobre l’amor el desig i el sexe.
Teatre Borràs
Les dues actrius i els dos actors fan la seva feina magníficament, els dos de la dreta, David i Marta ja són dos actors consolidats. No es pot dir el mateix dels joves Javier i Mima, però val a dir que a la Mima la vaig veure fa poc, per primera vegada amb La treva a la Sala Villarroel i em va impressionar. Ara ho ha tornat a fer. No tinc cap dubte que arribarà a ser una de les grans dames de l'escena catalana.
Un voldevil no és mai una gran obra de teatre, però si ens pot donar una hora i trenta minuts divertits. Això ens ho dóna. Garantit!
La gran dama de la canción berlinesa vuelve a Barcelona con un espectáculo dedicado al tango. Conocida por sus interpretaciones de Kurt Weill y del repertorio de la Alemania de entreguerras, ahora Ute Lemper nos presentará un recorrido por las piezas del famoso compositor argentino Astor Piazzolla. Si en otros momentos se ha puesto en la piel de Marlene Dietrich o de Édith Piaf, si ha dado voz a los poemas de Charles Bukowski y Pablo Neruda y se ha unido a Roger Waters en The Wall Live in Berlin, ahora el artista de Munster nos hará viajar al Buenos Aires de los años 50 y 60 de mano del gran renovador del género. Last tango in Berlin es una excelente oportunidad de disfrutar de nuevo en Barcelona de esta fabulosa intérprete y de su prodigioso dominio del escenario.
BARTS
Durant molts anys sabia que Ute Lemper era un gran nom d'una cantant alemanya perquè, de fet, ha estat un mite. A Barcelona ella ja ha estat altres vegades i aquesta vegada l'he anat a veure i, encara que ja no és un mite, m'ha agradat molt. Com tots els cantants sap què vol el seu públic, és inevitable, però amb la seva veu fa el que vol i has permet el luxe de cantar amb scat com les millors cantants de jazz o de fer una veritable transformació amb cançons que les reconeixem ràpidament quan les canta Edith Piaf o Jacques Brel.
Quan en un peça teatral hi ha uns actors i actrius amb els que he compartit tants textos teatrals un espectador com jo arriba un moment que els estima perquè entre ells i el públic del que formo part hem construït i donat vida a l'escena catalana. En aquest sentit, també és agradable veure una nova actriu que per lers condicions que un li veu fa pensar que a la llarga serà una gran actriu que defensarà a les taules el teatre català: Helena Tarrats, que veieu a la foto de sobre. Només puc dir que m'ha emocionat ballant, tot i que fa una interpretació oral magnífica, plena de sensibilitat.
En aquest obra Henrik Ibsen demostra que és el Shakespeare de la Modernitat.
