Cinc dies a Còrdova

Petits crims conjugals

d'Eric-Emmanuel Schmitt
Direcció Xicu Masó
Traducció: Sergi Belbel
Intérprets:
Ramon Madaula
Laura Conejero
TEATRE POLIORAMA

L'Eixample vota per la independència

Dues dones que ballen

de Josep Maria Benet i Jornet
Direcció: Xavier Albertí
Intérprets: Anna Lizaran i Alícia Pérez
Teatre Lliure de Gràcia

SAGARRA DIT PER ROSA-MARIA SARDÀ

Teatre Lliure de Gràcia
Direcció: Carme Cané
Intérprets:
Rosa Maria Sardà
Mercè Pons
Rosa Vila

L'EIXAMPLE DECIDEIX

i naturalment L'HERALD DE L'EIXAMPLE se n'ha de fer ressò

Truca un inspector

TEATRE GOYAAUTOR: J.B. Priestley
TRADUCCIÓ: Joan Sellent
DIRECCIÓ: Josep Maria Pou
REPARTIMENT:
Josep Maria Pou (Inspector Goole)
Carles Canut (Arthur Birling)
Victòria Pagès (Sybil Birling)
Ruben Ametllé (Gerald Croft)
Paula Blanco (Sheila Birling)
David Marcé (Eric Birling)

Un mes al camp

de Ivan Turguénev
Traducció:Miquel Cabal Guarro
Versió:Joan Sellent
Direcció i dramatúrgia
Josep Maria Mestres
Intérprets:
Oriol Agell és Kólia
Míriam Alamany és Lizaveta
Sílvia Bel és Natàlia
Xavier Boada és Arkadi
Josep Manuel Casany és Rakitin
Tilda Espluga és Kàtia
Robert González és Aleksei
Max Jiménez és Kólia
Carles Martínez és Xpiguelski
Joan Raja és Bolxintsov
Hans Richter és Schaaf
Adrià Roca és Kólia
Carme Sansa és Anna Semiónovna
David Segú és Matvei
Diana Torné és Vérotxka
Ireneu Tranis és el Criat
Alba Valldaura és la Criada
Teatre Nacional de Catalunya

CELEBRACIÓ

de Harold Pinter.
Direcció Lluís Pasqual
Intèrprets:
Jordi Bosch Marc / Roger Coma Javier / Eduard Farelo Albert / Míriam Iscla Marta / Marta Marco Júlia / Àngels Moll Sònia / Boris Ruiz cambrer / Pep Sais Ricard / Clara Segura Suki

El Rei Joan Carles I i Catalunya Ràdio

Una bona part d'espanyols no sap encara assumir el significat de paraules com democràcia, feixisme, monarquia, república, socialisme, capitalisme, etc.

Aquí i avui voldria comentar una mica el concepte de monarquia.

Tothom sap que es tracta d'una figura que ve de molt lluny en el temps i que ha passat per diferents etapes, però hi ha una etapa que va quedar marcada a Europa d'una manera molt significativa. Amb l'emperador romà Constantí es va començar a relacionar el rei com el representant de Déu a la terra, que va ser l'orígen del que s'entén per monarquia absoluta, de manera que el rei no era elegit, sinó ungit.

Amb la democratització van aparéixer molt lentament les monarquies constitucionals en les que qui mana ja no és el rei, sinó els representants del poble. Això vol dir que a la pràctica el funcionament és republicà, però que en lloc d'un president es manté el monarca com a representant de l'Estat.

Precisament perquè el rei representa l'Estat se li deu un respecte, però aquest respecte no ens ha de dur a convertir el rei amb una mena d'home sobre home o d'home sagrat. El shakesperià Ricard II tira el mirall al terra quan s'adona que és un home com els altres; estic segur que l'actual rei d'Espanya sap molt bé que també és un home com els altres, però el que costa d'entendre que els periodistes i la seu a Catalunya del Partit Popular facin escarafalls perquè els de Catalunya Ràdio l'hi hagin fet un broma.

El cas curiós és que es parli dels filtres que hi ha al palau abans una trucada no arriba a l'orella del rei. Què vol dir això dels filtres? ¿Vol dir això que ara posaran un altre filtre? ¿Paguem impostos per mantenir aquesta mena de filtres? Crec que això és perdre els papers si és cert que hi ha més d'una persona per a filtrar una trucada dirigida al rei.

Concretament la notícia de La Vanguardia acaba així: "El representante popular ha lamentado como catalán "la mala imagen que pueden dar desde un medio público" y ha querido remarcar el "afecto que la mayoría de los catalanes tenemos por la figura del Rey Juan Carlos y la institución que representa".

Crec que la majoria dels catalans que hem viscut la transició política sentim un sincer respecte pel rei i precisament per això la broma de Catalunya Ràdio no dóna cap "mala imagen" a la monarquia, el que passa és que Catalunya Ràdio està majoritàriament controlada per partits catalans i deixa en minoria el partit que va portar l'Estatut al Tribunal Constitucional.