Abans de seguir la lectura, convé llegir el que diu la Wikipedia.
La lectura del llibre que ens ocupa, el lector la té íntegra en aquest enllaç. Des del punt de vista de la moral del món d'avui, a qui no li soni el nom del Marqués de Sade ha de saber que el podem considerar un dels autors més immorals de la història. Entenent per moral aquella escala de valors que distingeix entre el bé i el mal i que és la prevalent en la majoria de les persones. Tanmateix, això no vol pas dir que el conjunt de la seva obra sigui brossa perquè aquest marquès passa també per un revolucionari.
Abans de seguir també vull explicar perquè m'he interessat pel Marqués de Sade. Com es pot veure en aquest blog en les darreres entrades abunden películes que la crítica ha considerat art o que, com a mínim, significatives en la Història del Cinema.
Concretament a l'entrada anterior, del primer dia de juliol, hi ha L'AGE D'OR, de Luis Buñuel amb la participació amb el guió de Salvador Dalí. Al final d'aquesta película hi ha una explícita referència a Les 120 jornades de Sodoma, obra del Marqués de Sade. Com es pot veure el manuscrit d'aquesta obra es va perdre quan el marquès estava empresonat a la Bastilla, el 1904 va reaparéixer i el 1929 va ser comprat pels vescomtes de Noailles, que eren mecenes d'art i van ajudar a diversos artistes que feien cine en aquella època, com Jean Cocteau i Man Ray. En aquesta línia van finançar L'AGE D'OR, que va ser presentada al públic el 1930 i va generar un dels més grans escandols de la Història del Cinema, membres d'extrema dreta van fer malbé la pantalla i les pintures surrealistes que hi havia a l'entrada del cine. La película va ser confiscada per la policia, però la família havia amagat un negatiu i el 1981 la película va recuperar la legalitat que havia perdut.
De tota manera jo he preferit la lectura d'una altra obra del Marqués de Sade que no és tan escabrosa i no tan llarga. Tot i que només he arribat a la pàgina 47, que crec que és suficient per a adonar-se de l'estil, de la moral i del concepte de sexualitat que tenia el Marqués de Sade.
El tema és que en l'àmbit de la sexualitat és un dels autors que ha anat més lluny pel que fa a trencar allò que entenem per una sexualitat "normal".
En aquest sentit és interessant aquest llibre que ens fa veure que els límits en la sexualitat no existeixen, és a dir, així ho diu l'autor. Per altra banda no deixa de ser un plantejament acceptable si es tracta d'una relació entre iguals, vull dir d'adults. L'adult sempre pot dir que tal cosa no m'agrada i no la faig. Val a dir que els personatges d'aquesta obra fan el que fan per voluntat pròpia, cosa que no sembla així Les 120 jornades de Sodoma.
Faig una citació que fins a cert punt es pot considerar reepresentativa, però a la novel.la hi entre molts aspectes que no caben aquí. També he de dir que, després he pogut comprovar que en aquesta novel.la no tots els personatges actuen lliuurament. El lector pot conéixer més detalls si visita aquest enllaç.
EL CABALLERO — ¿Qué dices? Es el ateo más célebre, el hombre más inmoral...
¡Oh! Dolmancé es la corrupción más íntegra y completa, el individuo más malvado y
perverso que pueda existir en el mundo... Amo a las mujeres y me libro a esos raros gustos sólo
cuando un hombre amable me cautiva. En tal caso nada hay que no haga. Estoy lejos de esa
continencia ridícula que hace creer a nuestros jóvenes frívolos que debe responderse con
bastonazos a semejantes proposiciones. ¿Es acaso el hombre dueño de sus gustos? Es
preciso compadecer a aquellos que tienen gustos particulares, pero nunca insultarlos: su
error es el de la naturaleza. No eligieron llegar al mundo con inclinaciones diferentes, de la
misma manera que nosotros no elegimos nacer derechos o chuecos. Por otra parte, un
hombre que dice desearte, ¿dice una cosa desagradable? Por supuesto que no; te hace un
cumplido; ¿por qué, entonces, responderle con injurias o insultos? Únicamente los
estúpidos pueden pensar así. Un hombre razonable no dirá lo contrario de lo que sostengo.
Pero el mundo está poblado de imbéciles que creen que se les falta el respeto si alguien
confiesa que los encuentra apropiados para los placeres; pervertidos por las mujeres,
celosas siempre de todo lo que tenga apariencia de atentar contra sus derechos, se imaginan
ser Quijotes de esos derechos ordinarios, y atacan a quienes no los reconocen.
