EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dijous, de setembre 18, 2014

Allò que no diu La Vanguàrdia

"Allò que no diu La Vanguardia" és el títol d'un llibre de J.V. Foix que no he llegit, però pel que vull dir aquí em va bé. Confesso que La Vanguardia Española i La Vanguàrdia han estat acollidors de les meves paraules perquè m'ha publica força cartes al Director, algunes ben llargues. Van ser especialment extenses les dues en què defensava la llengua catalana; tanmateix, noto que darrerament no me'n publica cap malgrat que solen ser curtes i, per tant, molt concises.

El cas és que el 10 de setembre 2014 van publicar una carta de Ramón Fernández López amb el títol "La guerra de Sucesión" que està plena de inexactituds. Vaig contestar l'esmentada carta en data 11 en la que tocava només un tema, cosa que permetia que fos curta, però com no me l'han publicada, la poso a continuació. Més avall hi poso l'esmentada carta del dia 10 a més de l'enllaç que surt més amunt. És una pena que La Vanguardia no hagi publicat la meva i hagi publicat una carta plena de mentides. Algunes vegades, quan ha passat això, he tingut el plaer de veure que es publicava una carta o un article millor que el meu text, però aquesta vegada s'ha permès que les mentides hi quedin.

Carta enviada per correu electrònic el 11 Setembre 2014


Acabo de leer en este periódico que se diga que Cataluña era a finales del siglo XVII una democracia avanzada. Efectivamente en Europa no había en la Edad Moderna ninguna clase de democracia. No está demás precisar que la palabra "democracia" tiene varios condicionantes, pero lo que es incuestionable que el Consell de Cent fue una de las instituciones municipales más abiertas de Europa y a gran distancia de los aristocráticos de la Península Ibérica.

Por abierta quiero decir inclusiva, pues el Consell de Cent fue de los pocos en que dio cabida a los artesanos. La importancia de esta inclusión no es una ocurrencia mía, lo dice el historiador norteamericano James Amelang, Profesor de Historia Moderna de la Universidad Autónoma de Madrid desde 1989.

Carta de Ramón Fernández López publicada el 10 Setembre 2014

Sorprende ver cómo ha calado en la sociedad catalana la idea de que una especie de "problema" catalán estuvo en la génesis de la guerra de Sucesión, que la guerra duró poco más de un día (la toma de Barcelona) y que aquella Catalunya era algo así como una democracia avanzada. Los que han logrado lo anterior obvian que fue una guerra europea en la que participaron todas las potencias de la época y que las austracistas usaron a Catalunya como una marioneta para sus intereses.

Omiten que lograron convertirla en una guerra civil española y que, aunque europea, la guerra se desarrolló, principalmente, en España. Pero además ocultan, maliciosamente, que parte de Catalunya luchaba con los Borbones y que parte de Castilla lo hacía con los Austrias. Acallan que antes de la guerra Felipe V había jurado los fueros de Catalunya y que en 1701 Felipe V fue recibido en Barcelona, aclamado y querido como rey de España. Ignoran que sólo el clero y la nobleza tenían derechos, no el pueblo llano. Pero sobre todo esconden que se trató de una guerra por la corona de España, nada más.


La cirereta de la carta, el final, es una altra mentida. La historiografia no es refereix a una guerra per la "corona d'Espanya", sinó per la "Corona Hispànica" perquè Espanya no existia, la seva existència comença just després de la guerra. Veure: Monarquía compuesta


Aprofito aquesta entrada per fer un petit apunt. Anit vaig veure el programa televisiu "8 al dia amb Josep Cuní" sota el títol Catalunya mira Escòcia, en el que entre altres ha intervingut José Vicente Rodríguez Mora, que ha dit que mentre els catalans sentim menyspreu per a la resta d'Espanya, els escocesos no menyspreen els anglesos. Això del menyspreu dels catalans ho deixo a la consciència de cadascú, però és evident que els anglesos, a Anglaterra, consideren que els escocesos estan en el passat, per exemple, no tenen un únic banc emissor de moneda com el Bank of England.

dijous, de setembre 12, 2013

L'Onze de Setembre per la Travessera de les Corts

LA VIA CATALANA PER LA TRAVESSERA DE LES CORTS, BARCELONA









Aquesta foto no és meva, ha estat enviada per l'autor de la foto a THE GUARDIAN i jo l'he copiada. Crec que no ofenc a ningú, però si l'autor o la persona de la foto em demanen que la tregui, ho faré.



dimecres, de maig 29, 2013

Colom, el Barça i allò políticamente correcte

Colom vestit de culé
No tinc cap dubte que els catalans som un poble acomplexat. En temps de Franco ens vam arribar a creure que no era de bona educació parlar en català amb una persona que se'ns dirigeix en castellà. Crec que gràcies a la campanya de l'Aina Moll aquest punt de vista va canviar i ara ja no ens aixequen la camisa amb la llengua a la primera de canvi perquè qui porta 20 o 30 anys a Catalunya no se'l pot forçar a què parli català, però sí que l'entén. Aquesta observació demostro que els catalans hem estat pioners al món d'allò "políticament correcte".

Crec que allò del "políticament correcte" és l'absurditat més gran de la modernitat, evidentment els campions en la materia van ser els nordamericans quan van establir i formalitzar la collonada que els negres van deixar de ser negres per ser afroamericans. Malgrat la cançó "Say It Loud – I'm Black and I'm Proud", de James Brown, va ser l'himne dels negres.
Khivà, Uzbekistan, Àsia Central
El cas és que el Barça i l'Espanyol no són pas el duet de clubs de futbol que hi ha a la ciutat de Barcelona, que jo sàpiga a més del meu Martinenc hi ha l'Europa, el Sant Andreu, el Júpiter, etc. Això vol dir que si l'Espanyol veu una injusta jerarquització entre els dos clubs grans de Barcelona, vol dir que l'Espanyol també practica la mateixa jerarquització que critica. Amb altres paraules, es pretén que hi ha quelcom de no "políticament correcte" quan el Barça apareix com a representant de la ciutat quan queda clar que l'Espanyol tampoc és políticament correcte en sentir-se ofès perquè a Barcelona hi ha més de dos clubs. Si l'Espanyol vol polititzar el futbol de la ciutat és perquè té un greu complex; la prova n'ha estat la broma de dir que preguntaria a l'Ajuntament què costaria posar la samarreta de l'Espanyol per un dia al monument de Rafael de  Casanova. Joan de Sagarra ha escrit que l'Ajuntament ha fet el ridícul, quan és l'Espanyol o el seu president que fan el ridícul per dir que ""Si l'Espanyol no hagués protestat, possiblement seríem un club petit, però som un club amb dignitat", és a dir, els clubs petits són indignes segons el president.

El Barça no és solament un club que té el nom de la ciutat, sinó que a més l'escut -segons Armand de Fluvià- s'explica així: "se blasonaría de la siguiente manera: semipartido y truncado. 1º de plata, una cruz plena de gules o de san Jorge. 2º de oro, cuatro palos de gules. 3º de azur, tres palos de gules. Sobre esta partición, balón de futbol antiguo marrón. Sobre el todo, una faja de oro con las letras FCB de sable". No cal dir, doncs, que la part superior de l'escut és una adaptació de l'escut de la Ciutat de Barcelona.
Casablanca, Marroc, Magreb.
Què podem dir de l'escut de l'Espanyol? Certament s'afirma nominalment com a club barceloní, però no té res de barceloní, ni de català en termes heràldics, el que més destaca de l'escut és la corona borbònica.

Com pot l'Espanyol reclamar la figura de Rafael de Casanova amb la corona monàrquica al cap?

La qüestió no és, per altra banda, quantes copes ha guanyat el Barça i quantes l'Espanyol. Ja hem dit que no es tracta dels únics clubs de futbol a ciutat. El que sí és vàlid, encara que sigui resultat de les copes, és que quan un viatge i et pregunten d'on ets, quan dius que ets de Barcelona et responien amb "Cruiff" i ara amb "Messi", "Barça". A vegades, per fer la guitza, poques, diuen "Madrid", però mai he sentit "Espanyol".

Asilah, Marroc, Magreb.
Finalment, com sembla que el tema que preocupa és la samarreta, també moltes vegades en els viatges he vist xicots amb la samarreta del Barça.
No tinc un interès especial en defensar l'Alcalde de la ciutat, però hi ha una cosa que tots sabem. Avui la competència no solament és entre empreses, la globalització ha generat la ciutat global i Barcelona es posiciona o es vol posicionar per ser una ciutat global, una ciutat que es vol igualar amb les grans, mentre que les que ja són grans, fan tot el que poden per mantenir-s'hi. Una de les maneres és que la ciutat sigui marca, fet que implica tenir un "skyline" reconegut i unes icones que siguin reconegudes, com la Sagrada Família o la Torre Agbar, però amb respecte pels altres clubs esportius de tota mena que hi ha a la ciutat, la icona més potent que té avui Barcelona és el Barça.

Barcelona és reconeguda com la tercera ciutat més feliç del planeta i no es dubte que un dels motius és la trajectòria futbolítica de Barcelona

Casablanca, Marroc, Magreb.
Fa anys el Monument a Colom, a les targetes postals, era també la principal icona i penso que per la seva situació geogràfica es mereix ser reconeguda, especialment en uns temps que arriben molts creueristes. Crec doncs que el que l'Ajuntament ha cobrat per a deixar posar la samarreta d'una marca comercial a Colom no té cap importància, el fet que la imaginació del publicista va tenir aquesta idea mereix el meu aplaudiment perquè els colors de l'equip de futbol que té més socis de la ciutat sigui vist arreu del món junt amb Colom, un monument que quan es va fer (1888) va ser una obra d'enginyeria important i que si no és tant alta com la Torre Eiffel sí té el mèrit d'estar de cara a la mar nostra.

Conclusió
Si parlar en castellà a un castellanoparlant que portava dècades a Catalunya va ser una forma mal entesa de ser ben educats, una mena de covarda correcció política, igualment és una absurda, ridícula i ximple correcció política aquesta falsa pretensió que tots els clubs de futbol de Barcelona són iguals i, a més a més, com a Barcelona hi ha més de dos clubs de futbol, el paper o joc brut polític fet per l'Espanyol demostra una manca de respecte envers els altres clubs de futbol de la ciutat perquè pretén fer veure que està al mateix nivell que el Barça pel fet de ser la Primera Divisió. Si aquesta pertànyer a la Primera Divisió li fa creure a l'Espanyol que té els mateixos mèrits del Barça, aleshores pateix de la mateixa arrogància i incorrecció política que critica; tanmateix, el Barça no solament té més copes, sinó que hi ha raons objectives per ser considerat el genuí representant de la ciutat en termes futbolístics, i si algú en dubte que compari els escuts.