 |
| ÀSIA CENTRAL |
La República de l'Uzbekistan és al centre de l’Asia Central
i que per tractar-se de l'Àsia crec pertinent referir-me d'Europa i Àsia encara
que sigui sortint del guió quan s'espera una ressenya de viatge.
No sabem si és casualitat però van ser geògrafs alemanys que varen decidir que Europa era un continent. Els elements que els varen dur a prendre aquesta decisió eren de tipus cultural, és a dir, racista perquè avui dia els geògrafs veuen prou clar que Europa no és un continent, sinó una península d'Àsia. Si un mira atentamente el mapa d'Àsia s'adona que aquesta península arrenca dels Urals.
No sabem si és casualitat però van ser geògrafs alemanys que varen decidir que Europa era un continent. Els elements que els varen dur a prendre aquesta decisió eren de tipus cultural, és a dir, racista perquè avui dia els geògrafs veuen prou clar que Europa no és un continent, sinó una península d'Àsia. Si un mira atentamente el mapa d'Àsia s'adona que aquesta península arrenca dels Urals.
 |
| UZBEKISTAN |
Aquesta anomalia de la discipliana de la geogràfia està
plenament assumida pels pobles que habiten la placa Euraasiàtica; per exemple,
en el vol de tornada a Barcelona des de Moscou, vaig tenir una conversa amb una
russa que comentant la situació econòmica del seu país em va dir que a la
Rússia europea hi ha moltes més oportunitats de treball que a l'asiàtica.
He fet el viatge amb una agència de viatges de Barcelona i ha estat un grup format per vuit persones més el guia català posat per la pròpia agència. Un cop a l’Uzbekistan hi havia, a més, el guia uzbek.
A la matinada del primer d'abril arribem a Taixkent, que és la capital del país, més coneguda en la forma russa, Tashkent, i que el seu veritable nom, en uzbek, és Toshkent, que significa "ciutat de pedra".
He fet el viatge amb una agència de viatges de Barcelona i ha estat un grup format per vuit persones més el guia català posat per la pròpia agència. Un cop a l’Uzbekistan hi havia, a més, el guia uzbek.
A la matinada del primer d'abril arribem a Taixkent, que és la capital del país, més coneguda en la forma russa, Tashkent, i que el seu veritable nom, en uzbek, és Toshkent, que significa "ciutat de pedra".
Sense dormir gaire, a tres quarts de deu del matí del mateix
dia ja circulem i ens porten a veure el conjunt anomenat Khast Imom, que
comprèn la biblioteca en la que hi veiem un Alcorà del s. VII, considerat el
més antic del món. Aquí hi veiem la mesquita Telyashayakh i la madrassa
Barakhon del segle XVI.
 |
| La mesquita Telyashayakh i la madrassa Barakhon |
 |
| La madrassa Barakhon |
La fotografia de la noia de la neteja mereix un parell de
comentaris. El primer és que no és una fotografia caçada, és a dir, que la
persona es va deixar fotografia sense cap problema, cosa que és, com anirem
veient, força comuna a Uzbekistan, fet que l’hem d’atribuir a què és un país
amb un turisme incipient i que la població encara no està farta. L’altra
comentari és que a Uzbekistan és normal veure una persona fent la neteja en un
monument públic.
 |
| La noia de la neteja |
A continuació varem visitar la madrassa Kulkedash del segle
XVI, que està tocant al Bazar Chorsu que com es pot veure té unes parades de
fruita que no tenen res a envejar al mercat de la Boqueria.
 |
| Madrassa Kulkedesh |
 |
| Parada de fruita al Bazar Chorsu |
Si la fotografia de
la venedora de fruita és una més de les que la persona va deixar-se fotografia,
també cal apreciar les seves dents d’or, que en aquest país és un signe de
prestigi i que, per aquesta raó, se’n vuen moltes.
 |
| Venedora al Bazar Chorsu |
També vàrem visitar el museu de les arts aplicades en el
que, entre altres objectes, eren d’admirar els tapissos, en aquest sentit podem
veure una estora feta amb puntes d’or i argent sobre vellut.
 |
| Estora. Artista: M. Salinova, Bukarah, 2002 |
Finalment vàrem visitar la plaça de la Independència, que
pretén competir amb la Roja de Moscou o la de Tiananmen, però que com és més
nova llueix de construccions que en diríem faraòniques.
 |
| Plaça de la Independència MÉS FOTOS |
