EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’abril 30, 2012

Samarcanda, Uzbekistan.

Samarcanda no és la capital de l'Uzbekistan, però sí és la més important des del punt de vista històric i turístic; en aquest sentit ho és també de l'Àsia Central i encara que no és l'única de la ruta de la seda perquè, lògicament, la ruta de la seda és una cadena de ciutats de que anava de Xi'an a Estambul, Samarcanda ocupa un lloc espcial perquè estava a la cruïlla de comunicacions d'Europa, l'Índia, Pèrsia i la Xina.

Aquests fets, aquest trànsit han fet de Samarcanda una de les ciutats amb més interès del món.

I el lloc més emblmàtic de Samarcanda és el Registan, que és una gran plaça dibuixada per tres grans madrasses.

El Registan: (d'esquerra a dreta) Madrassa Ulugbek, Tilla-Kari i Sher Dor









Dos mosaics de la madrassa Ulugbek i l'interior de la mateixa madrassa





Façana i mosaic amb or de la madrassa Tilla Kari




Façana i mosaic de la façana de la madrassa Sher Dor


Musulmanes en el comple Shah-Zinda


Detall de la mesquita Bibi-Khanym


Noia amb vestit tradicional


Detall del mausoleu Amir Temur



Noies dient "Hello"

dimarts, d’abril 24, 2012

Shakhrisabz, Uzbekistan

Xahrisabz o Shakhrisabz és una ciutat petita, d'uns 75000 habitants i que ha estat des-russitzada. La seva significació ve de ser el lloc a on va néixer Timur, és a dir, Tamerlà



El que resta del Palau Ak-Saray

Mesquita Kok-Gumbaz i Dorut Tilyovat


La llengua d'una uzbeka

diumenge, d’abril 22, 2012

Bukharà, Uzbekistan.

Bukharà és junt amb Khivà i Samarcanda comparteix forma part de la ruta de la seda. Formar part de la ruta de la seda és un llegat històric que sol comportar un llegat arquitectònic i artístic perquè les ciutats que en formaven part tenien més vitalitat que les altres.


Aquestes dues senyores em varen donar les gràcies per fer la foto.

Madrassa de Mir-i-Arab


Mausoleu samànida
El minaret de Kalon des de la mesquita de Kalon
La mesquita de Kalon

Madrassa Nadir Divan-Beghi 
Madrassa Char Minar (Quatre minarets)


La muralla








dissabte, d’abril 21, 2012

Pel desert Kyzyl Kum


El tercer dia a Uzbekistan ha estat el més dur perquè s’han fet 466 kilòmetres per una carretera dolentíssima en la que el conductor semblava que fes slalom per a evitar els nombrosos clots.

El cas és que sortíem de Khivà a les 09:48 h i arribàvem a Bukharà a les 18:22 h.
Travessant el desert Kyzyl Kum (sorra vermella)
Travessant el desert Kyzyl Kum (sorra vermella)
La carretera o pista segueix el riu Amudarià, la tercera fotografia és una vista del riu aprofitant una parada tècnica de l’autocar que ens ha portat.


La carretera o pista segueix el riu Amudarià. Vista del riu aprofitant una parada tècnica de l’autocar que ens ha portat.

dimecres, d’abril 18, 2012

Khivà, Uzbekistan


La ciutat de Khivà (Xiva, Khiva, Jiva, Хива, خیوه, Khiveh, Khiwa) antigament Corasàmia o Khorezm, és part de l’Uzbekistan i és la capital de la regió uzbeka coneguda com Khorazm. Junt amb Bukarah i Samarcanda forma la tríada de les més importants ciutats de la Ruta de la Seda dins de l’espai geogràfica conegut Àsia Central. Per a la UNESCO Khivà és el centre del “The Golden Ring of Khorezm”: “For the traveler, the Golden Ring of the title is the route that can be taken through the land where this volume may serve as a guide. It is also the rich green of the oasis, ringed by the golden sands of the vast Central Asian deserts that surround it. There is much for the visitor to see”

Igual que el dia abans a Taixkent i els dies següents per altres ciutats de l’Uzbekistan, la càmera fotogràfica no solament és àvida de fotografia els magnífics monuments que ens parlen d’un passat història important, sinó que també no es poden deixar passar les oportunitats que ens dóna el poble uzbek sense esperar res a canvi. Els uzbeks i les uzbekes no solament es deixen fotografiar, sinó que ho agraeixem i moltes vegades ho demanen.

Aquests dos primers retrats en són una prova. La bonica jove es va estar perfectament quieta mentre la fotografiava i després em donà les gràcies amb un afectuós i tímid gest, mentre que les dues senyores varem mostrar la seva veterania en l’afer de la fotografia.





Aquesta fotografia ens mostra una de les portes d'entrada a Ichon-Qala, la part antiga de Khivà, i part de la seva muralla.


Aquí tenim el Minaret Kalta Minor, que crida l’atenció pel seu gran diàmatre a la base que es va estrenyent, encara que no pas gaire i el comparem a com són la majoria.



Ara veiem una part del Fort de Kunya (Kuhna Ark), la fortalesa dels governants de Khiva i la seva residència, que va ser construïda al seglex XII un OQ Shihbobo, després es va expandir pels khans del XVII.


Minaret de la Madrassa Islom-Hoja que té 44 m. d'alt, el diàmetre de la base és d'aproximadament 10 m. L'eix del minaret disminueix en el seu diàmetre a mesura que puja, i produeix una impressió inusual. Bandes decoratives de la ceràmica blava i blanc alternades amb maons de color ocre adornen el minaret. Està rematat per llanterna d'arc i una corona d'or. El minaret domina part de la ciutat i es concentrena al seu voltant milers de cúpules i construccions abovedadas.


Mausoleu Pahlavon Mahmud



Madrassa Muhammad-Amin-Khan



La majoria dels que tenen la meva edat de petits jugavem al carrer amb molt poques joguines (bales, baldufa i poca cosa més) doncs això és el que fan aquest nois i està clar que s’ho passen molt bé i no treoben a faltar cap joguina.


Vista de la ciutat des d'un minaret

Vista de la ciutat  




dimarts, d’abril 10, 2012

Primer dia per Uzbekistan


ÀSIA CENTRAL

La República de l'Uzbekistan és al centre de l’Asia Central i que per tractar-se de l'Àsia crec pertinent referir-me d'Europa i Àsia encara que sigui sortint del guió quan s'espera una ressenya de viatge.

No sabem si és casualitat però van ser geògrafs alemanys que varen decidir que Europa era un continent. Els elements que els varen dur a prendre aquesta decisió eren de tipus cultural, és a dir, racista perquè avui dia els geògrafs veuen prou clar que Europa no és un continent, sinó una península d'Àsia. Si un mira atentamente el mapa d'Àsia s'adona que aquesta península arrenca dels Urals.



UZBEKISTAN


Aquesta anomalia de la discipliana de la geogràfia està plenament assumida pels pobles que habiten la placa Euraasiàtica; per exemple, en el vol de tornada a Barcelona des de Moscou, vaig tenir una conversa amb una russa que comentant la situació econòmica del seu país em va dir que a la Rússia europea hi ha moltes més oportunitats de treball que a l'asiàtica.

He fet el viatge amb una agència de viatges de Barcelona i ha estat un grup format per vuit persones més el guia català posat per la pròpia agència. Un cop a l’Uzbekistan hi havia, a més, el guia uzbek.

A la matinada  del primer d'abril arribem a Taixkent, que és la capital del país, més coneguda en la forma russa, Tashkent, i que el seu veritable nom, en uzbek, és Toshkent, que significa "ciutat de pedra".

Sense dormir gaire, a tres quarts de deu del matí del mateix dia ja circulem i ens porten a veure el conjunt anomenat Khast Imom, que comprèn la biblioteca en la que hi veiem un Alcorà del s. VII, considerat el més antic del món. Aquí hi veiem la mesquita Telyashayakh i la madrassa Barakhon del segle XVI.
La mesquita Telyashayakh i la madrassa Barakhon

La madrassa Barakhon
La fotografia de la noia de la neteja mereix un parell de comentaris. El primer és que no és una fotografia caçada, és a dir, que la persona es va deixar fotografia sense cap problema, cosa que és, com anirem veient, força comuna a Uzbekistan, fet que l’hem d’atribuir a què és un país amb un turisme incipient i que la població encara no està farta. L’altra comentari és que a Uzbekistan és normal veure una persona fent la neteja en un monument públic.
La noia de la neteja
A continuació varem visitar la madrassa Kulkedash del segle XVI, que està tocant al Bazar Chorsu que com es pot veure té unes parades de fruita que no tenen res a envejar al mercat de la Boqueria. 

Madrassa Kulkedesh
Parada de fruita al Bazar Chorsu


Si la fotografia de la venedora de fruita és una més de les que la persona va deixar-se fotografia, també cal apreciar les seves dents d’or, que en aquest país és un signe de prestigi i que, per aquesta raó, se’n vuen moltes.
Venedora al Bazar Chorsu
També vàrem visitar el museu de les arts aplicades en el que, entre altres objectes, eren d’admirar els tapissos, en aquest sentit podem veure una estora feta amb puntes d’or i argent sobre vellut.

Estora. Artista: M. Salinova, Bukarah, 2002


Finalment vàrem visitar la plaça de la Independència, que pretén competir amb la Roja de Moscou o la de Tiananmen, però que com és més nova llueix de construccions que en diríem faraòniques. 
Plaça de la Independència

MÉS FOTOS