EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de setembre 22, 2013

EL CRÈDIT, de Jordi Galceran

Intèrprets: Jordi Boixaderas i Jordi Bosch. 

Escenografia: Max Glaenzel. Il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor: Jordi Bonet. Sastreria: Berta Riera. Ajudant direcció: Antonio Calvo. 
Direcció: Sergi Belbel. 
Producció: La Villarroel i Bitò Produccions. 
Teatre: La Villarroel

No hi ha dubte que a aquesta obra no se li pot demanar més actualitat en un temps que les caixes i els bancs s'han posat d'acord per a no donar crèdits a les empreses ni els particulars, de forma que el nombre d'hipoteques que les caixes d'estalvis concedeixen és mínim.

Tota l'obra és sobre la concessió d'un crèdit amb un duel humà o teatral, segons es miri, entre el director d'una oficina de "la Caixa" (Jordi Bosch) i un desgraciat que demana un crèdit i no disposa de les mínimes garanties per a què se li doni (Jordi Boixaderas).

A la vista del panorama que ofereix el que demana el crèdit, se li ha de dir per activa i per passiva que no reuneix les condicions necessàries per a què se li atorgui el crèdit, ni per tres mil euros que demana, ni per la meitat. Objectivament mirat això és un drama humà d'alt voltatge, però Galceran ha tingut la traça de convertir el drama en comèdia i el públic ha rigut com poques vegades es riu en una obra de teatre de text, i de bon text, perquè per a reblar el clau de la broma, el desgraciat que demana el crèdit i que se li està negant de forma continuada, malgrat tot té la gosadia o lasang freda de donat lliçons de llengua catalana.

Val a dir que aquesta obra conté una petita obra d'art de la que no em puc referir per dues raons cabdals. Per una banda dir-ho seria trair la màgia de la ficció, seria com llegir la darrera pàgina d'una obra de misteri; per l'altra banda aquest detall podria ser malinterpretat pel lector perquè podria fer pensar que l'obra no reuneix les condicions de l'estètica quan és, precisament, tot el contrari perquè no hi ha res superior que aconseguir que sigui bell allò que no ho sembla.