EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de març 09, 2019

TRANS (MÉS ENLLÀ), creació i direcció DIDIER RUIZ cia. LA COMPAGNIE DES HOMMES


Teatre Lliure de Gràcia

Reprenem per una setmana l’espectacle de Didier Ruiz que l’any passat va obrir la mostra de teatre inclusiu NOSaltres, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva. Coratge vital a escena.
intèrprets Neus Asencio, Ian de la Rosa, Clara Palau, Danny Ranieri, Raúl Roca, Sandra Soro i Leyre Tarrasón Corominas

escenografia Emmanuelle Debeusscher / vestuari Maria Negretti / il·luminació Maurice Fouilhé / música Adrien Cordier / vídeo Zita Cochet / imatge Lu AschehougGarance BigoClothide EvideAurore FéniéArthur GaillonAnne HirschYu-Heng Lin i Julia Nuccio (Gobelins escola de la imatge) / col·laboració artística Tomeu Vergés

ajudanta de direcció Mònica Bofill / producció executiva Emilie Raisson - La compagnie des Hommes
i els equips del Teatre Lliure
coproducció Teatre Lliure, Châteauvallon scène nationale, Le Channel scène nationale de Calais, Arpajon–La Norville–Saint-Germain-lès-Arpajon, Fontenay-en-Scènes/Fontenay-sous-Bois, Festival d’Avignon, Le Grand T théâtre de Loire-Atlantique, Théâtre de Chevilly-Larue, Scène nationale de l’Essonne Agora-Desnos, La Filature scène nationale – Mulhouse Théâtre de Choisy-le-Roi - Scène conventionnée d'Intérêt National - Art et Création pour la diversité linguistique
amb el suport de l’Institut Français i de la Fondation Un monde par tous, en el marc de la Fondation de France

amb la col·laboració d'Àngels Nogué i Solà per la selecció dels participants

La compagnie des Hommes és una entitat concertada amb la Direction régionale des affaires culturelles d’Ile-de-France/Ministère de la Culture, subvencionada per la Région Ile-de-France en virtut de la permanència artística i cultural, la DRAC Ile-de-France i el Département de l’Essonne per la residència a Arpajon, La Norville i Saint-Germain-lès-Arpajon

Crítica del diari ARA
Santi Fondevila
La magnífica funció pensada i dirigida pel francès Didier Ruiz neutralitza la visió sòrdida sobre la transsexualitat. Per fi, la normalitat: la d’un conductor d’autobús, una administrativa, una perruquera, un jove cineasta... Tots ells éssers humans que un bon dia van decidir assumir la seva identitat sexual fora de la que els havia sigut atorgada. Homes que se sentien dones. Dones que se sentien homes. Les seves històries, sense dramatisme, il·lustraven aquest desig i el camí per fer el canvi. Estimulava sentir una comercial a qui el seu cap no només va entendre sinó que va fer una regulació per evitar actituds o comentaris excloents al magatzem de l’empresa. [···] I allà hi eren ells i elles, en una filera davant el públic. Nom i feina. La normalitat. Sarcàstic, el comentari d’una dona que ha fet la transició a home i que, ja entre iguals, s’adonava del masclisme imperant.

La meva valoració
Per començar cal dir que no es tracta de si m'ha agradat o no per la senzilla raó que no és teatre, entenent per teatre allò que el públic veu en un escenari o un espai que fa la mateixa funció en el que uns actors i actrius treballen per a què els espectadors hi passem una bella estona.
Això no és teatre i els homes i dones que apareixen a l'escenari no són actors o actrius. Diguem que el Teatre Lliure ha fet una activitat socialment inclusiva per a què la gent "normal"· ens adonem i, principalment, empatitzem amb el patiment de les persones que han nascut amb el sexe equivocat i, per tant, han esdevingut "trans".
No cal dir que em sento molt agraït envers el Teatre Lliure que ha contribuit a què jo empatitzi amb tots els "trans"·perquè he de reconéixer que és un fet del que jo he passt sempre de puntetes, no per un prejudici d'estar-hi en contra, sinó, senzillament, la meva ignorància havia fet que no hi pensés gens. En aquest sentit, no solament estic agraït envers el Teatre Lliure, sinó a tots els "trans" que han tingut el coratge i la humanitat de donar la cara als espectadors i, reconec, m'han fet més humà.
En el video de més abaix, el de la roda de premsa, el Lluís Pascual parla molt encertadament d'aquelles persones que miren de reüll certes problemes socials. Em reconec que davant del fenòmen "trans" jo ho mirava de reüll.