EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, d’agost 09, 2006

Lijian i Dayan



Som ja al cinquè dia per la Xina. Als afores de Lijian arribem a la casa particular de Joseph Rock, que hi va viure des del 1922 fins el 1949, va recollir 80.000 espècies de plantes i va fer tres importants articles al National Geographic. La seva casa, d'acord amb el tarannà de la gent d'aquí, la nació naxi, era respectuós amb el Budisme, el Confucianisme, el Lamaisme i el Dongbaisme (fotos 797, 798 i 813).

Després hem fet una visita al Jardí i el Llac Negre, que és una veritable meravella, diguem que és un lloc on un s'hi quedaria una bona temporada (fotos 898, 900 i 903 i la que hi ha més amunt) El pont que veiem és de marbre.

A pocs metres d'aquí tenim l'Institut Dong Ba de Recerca, dedicat a la conservació i continuïtat de la cultura, religió i llengua naxi.

Com es pot veure per les fotos 878 i 893 es tracta d'un idioma totalment diferent al xinès, fins i tot en l'escriptura perque encara es basa en pictogrames, com es pot apreciar fàcilment.

Aquest idioma és parta només per unes cent persones, encara que més endavant em referiré a aquesta cultura, aquí preciso que el poble naxi està reconegut com una nacionalitat i que es troba a les províncies de Yunan, a la que som, i Sichuan. La ciutat de Lijian és la principal.

Per les fotos ens podem adonar també que la simbologia s'assembla més als tòtems d'Amèrica que no pas a les representacions pròpiament xineses. (foto 895 i la que hi ha més amunt).

El vell i el jove de la foto 893 són el mestre i deixeble aprenent, el qual ens ha declarat que ell continuarà al manteniment d'aquesta cultura. Cal dir que són una mescla de tot, és a dir, xaman, músic, ballarí, cal.lígraf i traductor.

Finalment hem visitat Dayan i a on més que fotografiar les cases, com es pot veure he retratat a les persones. M'ha sembla molt més interessant.

Després de sopar hem assistit a un espectacle de música naxi i dans Dong Ba. Cal dir que ha estat magnífic perque dintre de les aportacions modernes de la dansa s'hi apreciat una gran autenticitat. Ha estat una veritable dansa poètica sense oblidar el fons muntanyenc (fotos 922 i 925)

En el programa de mà se'ns parla de l'aigua, de la muntanya i de l'amor. Sense ànim de ser exhaustiu traduixo:

L'aigua és un bon vi que nutreix cada cosa que viu; l'iagua és una lluna que flueix; l'aigua és una noia tan bonica que sembla una bella flor; que balla al ritme de la música de la nacionalitat Dai, porta vida a per a l'eternitat i flueix per sempre i sempre, i sempre.

La muntanya és la columna vertebral de la terra, un ferro fort amb bellesa i gràcia, que sempre ens dona l'esperança per sobreviure; la muntanya és el sol que crema; dona poder, passió i força de voluntat.

L'amor i la mort són els temes eterns de la humanitat. La pràctica del matrimoni matriarcal sobreviu els cinc mil anys d'història de la civilització. L'ànima i la carn, els sentits i la passió, la realitat i el futur, sempre hi ha amor i passió en la vida humana. La saviesa i els sentits de la humanitat ens han portat la civilització, la fam pel desig ens han fet salvatges. L'amor que dura sempre desafia els obstacles que posa la civilització i no accepta fins i tot la mort, escrivint la més admirable i emocionant poesia.

Aquí les fotos