LA TAZA DE ORO. Vida de Henry Morgan, bucanero, con ocasionales referencias a la historia, de John Steinbeck

 

Títol original: Cup of Gold. A Life of Sir Henry Morgan, Bucaneer, with Occasional Reference to History

He disfrutat plenament la lectura perquè perquè hi ha una penetració esplèndida de la vida del protagonista fins el punt que comença quan era un nen que visia amb els seus pares al País de Gal.les.

L'ambició de Henry va ser arribar a pirata bucaner per fer-se ric, famós i admirat. Va sortir de casa amb 14 anys i el seu principal objectiu no se'l va plantejar fins quan ja tenia uns 30 anys:_ conquerir Panamà per a destruir-la i fer-se un bon botí. Panamà havia estat rica i poderosa, però amb el pas del temps es va anar dormint, es varen confiarm massa.

"La seguridad se fue ablandando a los habitantes de Panamá. La ciudad de se consideraba inexpugnable. El mar la protegía por un lado y en el mar del sur no había buques extranjeros; y hacia el interior, había murallas y un pantano que podía inundarse en caso de peligro, convirtiendo la ciudad en una auténtica isla"

"Un día llegó a Panamá la noticia de que el temible Morgan iba a ir a conquistarla... Todos corrían a las iglesias, se confesaban, besaban las reliquias..."

Per altra banda, la fama de l'invencible Henry Morgan va atreure la participació de pirates de les dues costes de l'Atlàntic.

"... los viejos expertos piratas de Gonave, franceses, holandeses, ingleses, portugueses: los proscreitos del mundo...llegaron en canoas esclavos que habían escapado de los españoles"

Quan Henry va tenir a tots reunits va dir: "Esto no es pillaje sino una guerra gloriosa. Imaginaos a la gente de Tortuga señalandoos y diciendo "Ese hombre estuvo en la batalla de Panamá, ese hombre es un héroe, y es rico."

M'ha agradat el detall feminista de l'autor quan Henry Morgan està davant d'una dona que és considerada la més bella de Panamà quan els do-s estan parlant i ell li ensenya la fortuna que ha cobrar del seu marit per a alliberar-la, volent dir que ella val tota aquella fortuna i ella l'hi respon així: "-¿Pero que tengo yo que valga todo este oro? -insistió ella-, ¿Cree que serían mis brazos? ¿Mi cabello? ¿O será tal vez que soy la encarnación de la vanidad de mi marido?"

No us la perdeu

Phlox paniculata. Captura: Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.

 

1Q84, de Haruki Murakami

 

1Q84 (いちきゅうはちよん , Ichi-Kyū-Hachi-Yon^?) és una novel·la de Haruki Murakami, publicada per primera vegada en japonès en tres volums. El primer mes després de la seva publicació es van vendre més d'un milió d'exemplars, convertint la novel·la en un best seller. En japonès, la lletra «Q» es pronuncia com el 9 (kyuu). Alguns crítics consideren que la novel·la de Haruki Murakami és un homenatge a la novel·la 1984 de George Orwell.

1Q84 és una novel·la que ens transporta a un Tòquio alternatiu on les vides dels personatges principals, l'Aomame i en Tengo, es van encreuant. El llibre està ambientat el 1984, a Tokio, any que George Orwell va fer emblemàtic al seu llibre 1984. Escenes màgiques i personatges solitaris, componen la novel·la, potser la més esperada de l'autor —acollida arreu del món amb gran expectació—, que recupera un dels seus grans temes, el de l'enfrontament de l'individu amb la societat i amb el sistema imperant, i reprodueix un món original, fosc i alhora lluminós, que molts reconeixeran com l'univers narratiu de Haruki Murakami.

WIKIPEDIA

ANEMONE NEMEROSA BLAVA. Captura: Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès, Catalunya.

 

No ha proceder, Claudio Magris.

 

Després del llegir l'obra que ens ocupa hi ve la NOTA signada per l'autor, al marge del narrador, que ens diu: "La invención, la ficción, se alimenta inevitablemente, a veces más a veces menos, de esa verdad que Mark Twain definía más extraña, más fantástica que cualquier ficción". 

No fa gaire vaig llegir un llibre de història tan ben escrit que, de fet, és literatura, car es llegeix com una novel.la. Aquest és just al contrari, és una fabulosa novel.la que ens explica els expectes més dolorosos de la Segona Guerra Mundial a Itàlia, concretament a Risiera (Trieste) a on hi va haver l'únic camp de concentració nazi de Itàlia.

A la pàgina 100 llegim: "Ella escupió cuando se enteró de que un verdugo sádico y obtuso, un imbécil burócrata del asesinato, es una persona como se debe, bien aceptada por personas respetables que no harían daño a una mosca; digamos, por prudencia, que nunca han hecho daño a una mosca; porque hay que ver qué habrían hecho si se hubieran encontrado en una situación en la que es normal echar insecticidas y no sólo contra las moscas."

El narrador diu haver llegit en una vitrina: "Mata más la pluma que la espada."

Encara que el llibre se centri amb Risiera també hi ha erudició sobre diferents formes de intolerància: "Esclavitud en Egipto y cautiverio en Babilonia, destrucción del templo y huida en todas direcciones, progromos en en Galitzia y linchamientos en Alabama, trata y Shoah. Mi padre vino hasta aquí para evitar que mataran a mi madre, arde, niño, arde; homicidios rituales y violaciones de mujeres blancas, la antigua serpiente es una mentirosa, pero es el testigo de cargo más acreditado para el enjuiciamiento y todos la creen, los judíos matan niños en Pascua y los negros violan a las mujeres blancas, sin embargo, todos hemos subido la escalera de Jacob."

Sobre els vaixells que portaven negres d'Àfrica a Amèrica ens diu que els mariners "por capricho, bajan a la bodega a violar a las jóvenes y no jóvcenes negras, en la oscuridad no hay mucha diferencia entre negro y negro, sin quitrarles siquiera las cadenass".

"La buena burguesía es mojigata pero también es benévola y tolerante, hace la vista gorda con la obscenidad pero hay si sale a la luz quien ha sido el espía que ha mandado a un judío a Auschwitz, o sólo el silencio.

Com ja he apuntat és un llibre de bon llegir i, alhora, molt erudit. L'autor domina l'afer jueu i el dels negres, de manera que ens recorda que hi ha jueus negres, com els fills de Cam. Tot i amb això, hem d'apuntar que el tema dels jueus és controvertit. No obstant és un bon llibre que recomano.

Plaça del Doctor Robert, Camprodon, Vall de Camprodon, Ripollès Catalunya.

 

VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ, Claudio Magris

 

Un llibre estrany, sort que només té 60 pàgines, en el que tracta d'un matrimoni en el que ella está en un residència geriàtrica o ja està morta, però ella és la que ho diu tot. Parla per ella i per ell. Com per exemple "però jo tot sol com ho he de fer, volto per la casa buida com si fos d'un altre, d'un foraster, si obro un calaix no és mai el bo, m'escalfo el cafè del dia abans, infecte, i el llit, el llit buit."

Tot plegat un cúmul d'exageracions que són difícil d'empassar. Penso que la idea és bona, però no pot ser una història en la que ella ho domina tot i ell és un inútil.

CONFESIONES DE UNA MÁSCARA, de Yukio Mishima.

 

En molts aspectes cal tenir en compte que aquest llibre es va imprimir per primera vegada al Japó el 1949 i, per tant, hi ha aspectes del llenguatge que confonen, com és del concepte "inversión sexual", de Hirschfeld, correspon el que avui en diem "homosexualitat".

"És important aquest aclariment perquè estem davant un text autobiogràfic i l'autor era un home d'una gran sensibilitat. Un bon exemple d'aquest estil senzill, elegant i sensual el tenim aquí com un dels tants exemples: "Ante mis ojos, la silueta del profesor se iba transformando en la estatua de un Hércules desnudo. Cada vez que él alargaba el brazo para escribir una ecuación con una tiza en la mano derecha y movía el borrador con la izquierda, yo veía los pliegues de los músculos de Hércules tensando el arco en el tejido de la ropa del profesor."

De tota manera aquest invertit es va sentit atret per una noia dos anys més jove. Aquí cal veure  una persona enamorada de la bellesa i de la manera humil de la noia, és a dir, una noia que era bella i molt bona persona. Aquesta atracció no vol dir que estigués enamorat, però l'estimava i aquí entrem en una altra faceta d'aquest personatge i de l'autor perquè al capdavall l'autor és el narrador de la seva vida sentimental, si més no és com ho diríam ara.

LA PISTA DE ARENA, Andrea Camilleri.

 

Abans d'aquest llibre l'únic havia llegit de lladres i serenos alguna cosa d'Arthur Conan Doyle i d'Agatha Christie. No sé que amb Andrea Camilleri m'hagi posat al dia, però a la pràctica serà així.

No cal dir que el gran tema d'aquesta obra considero que ha estat genial   i ha seguit la tradició en el sentit que després del moltes pàgines amb les darreres es resolt el crim. Les víctimes mortes són dues: un desgraciat sense futur (presó i discapacitació cerebral) i un cavall de carreres. 

"El passatge que m'ha cridat l'atenció és la pura sensualitat. Una mena de sensualitat prou original i, que m'ha agradat.: "Se había perdido unos instantes contemplando la boca de Rachele al abrirse, el tenedor que entraba dejando momentáneamente al descubierto la intimidad del paladar rosado como el de una gata, el tenedor que salía vacío entre el brillo de los dientes, la boca que se cerraba, los labios que se movían ligeramente y rítmicamente mientras ella masticaba. Tenía una boca que hechizaba de sólo mirarla." Pàg. 153

PURA VIDA, de José María Mendiluce.

 

Aquesta novel.la és de les que més m'ha agradat. L'autor demostra una gran habilitat per a introduir canvis de ritme i, alhora, una elevada consciència social, com és el casa del que entenem per racisme. En aquest sentit hi ha el doble punt de vista. La protagonista que és una catalana que treballa en una institució vinculada a la ONU que suposa inverteix per a ajudar al poble de Costa Rica a millorar, però "pronto descubrió que su proyecto tenía un objetivo adicional, subtil y perverso ... Todas las mejoras de gestión y productividad, todos los créditos y condonaciones de deudas para el sector cooperativo... sino garantizar a la compañía, que monopolizaba la exportación, el poder continuar con sus precios de compra o incluso ajustarlos más y obtener mejor calidad de producto". n dona natural de Costa Rica diu "¿Huir adónde? El color es una marca imborrable. La negritud delata más que la marca del ganado..."

Aquesta és l'essència de l'obra, però conté les complicades relacions sexuals entre la catalana i l'home del país. Naturalment quan només hi ha sexe la relació es estupenda i l'autor evidencia un gran habilitat en obsequiar al lector una escena en la que no hi manca res, podríem dir que són les pàgines més eròtiques que mai s'han escrit. El que em llegeixi no pensi que aquestes pàgines justifiquen llegir el llibre, però sí l'enriqueixen perquè l'obra és un drama de gran alçada.

EL COR DE LES TENEBRES, de Joseph Conrad.

 

Fa molts anys que se'm deia que aquest llibre era d'imprescindible lectura. L'he llegit i m'ha avorrit.

Clar que potser no hi entès res. Potser sí.

GRAND UNION, de Zadie Smith.

 

Per Sant Jordi em vaig comprar aquest altre de Zadie Smith. Un recull d'articles. Ja se sap. En aquests casos hi ha uns que agraden molt i uns altres que no. Sort!

EL MUNDO DE AYER-MEMORIA DE UN EUROPEO, de Stefan Zweig.

Llibre també comprat per Sant Jordi.

Sóc un admirador de la vida i obra de l'austríac Stefan Zweig. Diria que és el millor historiador-pensador del segle XX. 

Podem dir que en aquest llibre es va al moll de l'os de com va arribar la Primera Guerra Mundial i que va ser causa de la Segona.

LA CAZA DEL CARNERO SALVAJE, Haruki Murakami.

 

El nom de Haruki Murakami em sonava molt i volia llegir-li alguna cosa. La veritat és que no m'ha decepcionat, encara que no sigui un estil que m'atregui. La meva opinió és que la fantasia no és el que més m'atrau. Clar que es pot defensar que la fantasia és part de la creativitat humana.

El que és evident, malgrat el que acabo d'apuntar, és que és una gran novel.la i l'autor combina molt sàviament la part fantàstica amb com som els humans. 

DIENTES BLANCOS, Zadie Smith.

 

És un títol que ja fa uns anys sabia que havia de llegir, però com ens passa a molts no apareixia el moment. Ja ho he fet i no me'n penedeixo.

L'autora, després d'aquest llibre n'ha publicat uns quants més i tots amb gran èxit, però la crítica continua dient que aquést segueix essent el millor.

A parer meu el llibre al cap d'unes quantes pàgines fa una crítica molt ben raonada que una de les pitjors característiques de les societats és la defensa de la tradició.

Evidentment les religions són part de la tradició. Així que els daus ja estan llençats. Qui en dubti, que llegeixi aquest punyent llibre.

LA SOMBRA DEL VIENTO, Carlos Ruiz Zafón.

 

Acabo de llegir aquesta gran novel.la de 575 pàgines, és a dir, gran en quantitat i gran perquè m'ha apassionat. Per llegir-la he deixat o minvat altres activitats per no deixar anar aquest llibre, que per raons òbvies, Déu n'hi do el que pesa.

És interessant que a més dels personatges que lògicament acompanyen al lector durant tota l'obra també hi ha un petit detall, una estilogràfica, que com tot personatge es manté des del principi fins al final.

A més cal dir que l'autor empra un lleguatge que podríem dir rebuscat, però que és perfecte per donar força a les paraules.

PANDORA, de Henry James.

 

L'editora d'aquest llibre ha tingut el noble propòsit de posar al mercat llibres en català a un preu força económic. Això sí, té un problema per a molta gent: la lletra és molt petita. La col.lecció és molt recomenable perquè tots els llibres són de grans firmes, però el possible lector, abans de comprar-lo ha de mirar la lletra si li va bé. Jo no he tingut problema, però una amiga meva no el pot llegir.

Sigui com sigui PANDORA és una història d'amor molt recomenable i manté l'interès des del principi fins la darrera pàgina.

. 

NO DIGUIS RES, de Patrick Radden Keefe.

 

La Casa del Llibre presenta el llibre amb aquestes paraules: 

"El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats."

Ara que tot són flors i violes arran de l'aniversari a la reina d'Anglaterra ens oblidem que els disturbis o Troubles tenien com a màxima responsable el cap d'Estat que va enviar l'exèrcit a pacificar Irlanda del Nord perquè la policia local estava massa al costat dels unionistes o protestants. El poble republicà va rebre l'exèrcit amb aplaudiments, però no van durar gaire perquè aviat es va veure que l'exèrcit va fer el mateix.

Cal afegir que la reina Elisabet II d'Anglaterra va donar la mà per primera vegada a l'excomandant de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, per les seves sigles en anglès) el 27.6.2012 a Martin McGuiness. Tard.

Un llibre objectiu des del punt de vista històric o polític i, a més a més, està escrit d'una manera tan bella que es llegeix com una novel.la. Una meravella de llibre.

UN HOME A LES FOSQUES, Paul Auster.

 

No hi ha dubte de què Paul Auster és un dels grans escriptors a nivell mundial i té una gran capacitat creativa de situacions no ja impensables, sinó impossibles, però amb el seu art les fa versemblants.

LA VERGÜERNZA i EL ACONTECIMIENTO, de Annie Ernaux

 

A la Wikipedia llegim: "Annie Ernaux (Lillebone 1940) professora i escriptora francesa, amb una obra essencialment autobiogràfica i amb un fort contingut sociològic. Premi Marguerite-Yourcenar de 2017 pel conjunt de la seva obra.

Els seus llibres són de tant poques pàgines que per a què semblin llibres de debò està imprès amb lletres força grosses per a què un no tingui la sensació de què no és una llibreta. Això no treu que la seva obra en general és força interessant perquè pinta realitats de la vida i de la vida urbana amb molt de realisme. És un gran coneixedora de la societat en què viu.

No sóc un entusiasta de la seva però invito a llegir com a mínim un d'aquests dos llibres. Cal dir que domina els temes durs, com, per exemple, l'avortament d'una noia.