EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de febrer 15, 2006

Rajoy, el català i la normalitat






Ahir pel matí vaig sentir a Mariano Rajoy, cap del Partido Popular a Corts, que ens deia per la ràdio que la situació actual del castellà a Catalunya és la mateixa que la del català en temps de Franco, que ha quedat com idioma per a la intimitat.

Després vaig sentir que avui es faria una recollida de firmes contra el projecte de l'Estatut a Barcelona, per tant, vaig anar a la seu de l'esmentat partit a fi de saber on es faria. Vaig rebre un tracta íntim, en castellà, per una senyora que em va dir que seria a les quatre de la tarda a la Diagonal amb Balmes.

Efectivament la taula estava posada en aquell punt, a la Diagonal davant del Círculo Ecuestre, que és a on Mariano Rajoy acabava de dinar junt amb en Josep Piqué i altres dirigents.
¿Algú dubtava que el Círculo Ecuestre és l'entitat botiflera per excel.lència a la nostra ciutat?

El cas és que tota la gent que hi havia al voltant de la taula i cobria tota la voravia de l'Eqüestre se sentia com a casa, les dames i els cavallers, tots perfectament ben vestits i parlant en castellà. I a la sortida de Rajoy se li cridava presidente, presidente. El mossos d'esquadra no hi eren, per tant, van poder seguir cridant i parlant en castellà amb tota la seva intimitat.

Una elegant senyora, que estava entre altres, em va dir que aquí no s'informava i, clar, jo li vaig preguntar quin eren els diaris que informen; em va dir, La Razón, El Mundo i l'ABC. Aleshores li vaig dir com estàvem de malament aquí i em va dir que sí, que molt malament, que La Vanguardia diu mentides i no diguem El Periódico.

En un bloc amic s'ha fet una mica de debat sobre si Hi gent normal al PP? i curiosament ahir Rajoy arran de ser preguntat sobre les discrepàncies entre el Josep i l'Alejo ha dit que en el PP cabe todo el mundo que tenga buena voluntad y diga cosas normales perquè clar això del castellà com el català en temps de Franco és normal i només faltar dir que cada diari que es compra en castellà a Barcelona és un acte de militància i aviat l'Instituto Cervantes haurà de subvencionar les traduccions de llibre al castellà