EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, d’agost 16, 2006

BEIJING, tercer dia, per la tarda. Final Quadern Bitàcola


La tarda d'avui no ha estat una tarda qualsevol, després de tants dies d'activitat turística ens han deixat lliures per a què anem a fer compres en una tenda de cinc o sis pisos que, diuen, té tot el que es pot trobar a Xina, des de la millor seda natural al Rolex d'imitació, però per mi aquestes darreres hores a Xina m'han servit per a adonar-me que era al final d'un somni fet realitat.

L'única cosa que m'he comprat són aquestes boles xineses, que es troben arreu del món, però m'ha fet il.lusió que fessin amb mi el viatge a Barcelona.

Aquesta entrada o post del blog és la darrera del que és el viatge pròpiament dit. Potser algun dia faré alguna generalitat o un tema concret. Ja veurem.

Les fotos que acompanyen aquesta entrada al blog no tenen un caràcter pròpiament turístic, ans al contrari, són fotos que pretenen retratar el Beijing d'ara.

Per això he volgut posar en primer lloc unes mans aguantant una ostra -acabada d'obrir- amb les seves perles, com a símbol de Xina i de les seves belleses.

La segona és un ciclista que porta un tub de ben bé cinc metres de llargada, quelcom impensable aquí, però no sembla pas que la bicicleta perjudiqui gaire el trànsit perquè a Xina totes les bicicletes circulen tranquil.lament i no passa com a Barcelona que n'hi ha que es pensen que fan la Setmana Catalana de Ciclisme. Evidentment, la baixa velocitat dels cotxes contribueix a què el trànsit no tingui la histèria que té a Barcelona.

A la f.767 tenim una cruïlla normal, bicicletes i una mare amb el seu fill. La f.774 és ben curiosa, un carrer que per estar prop d'un temple quasi totes les tendes venen incensos, així la foto ens mostra dues tendes juntes venent el mateix producte.

La f.771 també és molt curiosa, els qui no tenen diners per a comprar el diari no tenen problema, a diferents llocs es veuen panels com aquest que reprodueixen diferents planes del diari del partit i hi veiem com la gent llegeix.

Les f.669 i 670 estan fetes des de la finestra de l'hotel, les que segueixen estan fetes des de l'autocar, per la qual cosa es pot entendre que els enfocaments deixen que desitjar, però em van semblar interessants. La f.844 és la del Ministeri d'Afers Estrangers, del que la gent diu que té tantes finestres perquè des de cada una es mira un país. I les dues darreres representen l'entrada i el sopar de comiat entre els companys de viatge i Xina.

Aquí hi ha les fotos

BEIJING, tercer dia pel matí



Avui 16 d'agost comencem el dia visitant el Temple tibetà dels lames, Yonghegong, el Palau de la Pau i de l'Harmonia, un dels més famosos temples de Xina i la lamaseria més gran de Beijing. Construida el 1694 per l'Emperador Kangxi de la Dinastia Qing, es va convertir el 1744 en monestir lama.

Consta de cinc pavellons en els que es mesclen els motius han, mongol i tibetans. El primer pavelló acull, entre altres, el Guardià de la Doctrina Budista (f. 777f). El pavelló Yonghe té les tres manifestacions de Buda (f. 777a). En el pavelló Falun trobem l'estatua de Tsonghapa, el fundador de la secta de la gorra groga, tibetà (f. 777c).

La primera foto que hi ha aquí és dd'un tapís tibetà que representa la llarga vida.

La joia del temple és al pavelló Wangfu. Wangfu He. Es tracta d'una gran estatua (18 metres d'alçada) de Maitreya (el buda futur), està esculpida a partir d'una peça única de fusta de sandal. A causa d'aquest buda, a l'entrada del temple hi ha una placa amb el corresponent segell de Guiness Book of Records que diu: This is to certify that the statue of Maitreya in the lama temple in Beijing was carved out of a single white sandalwood tree 26 metre high August 1999.

D'aquí ens anem a visitar el Palau d'Estiu, Yihe Yuan, del segle XVIII, fet per a què els membres de la Dinastia Qing tinguessin un lloc una mica fresquet perquè, evidentmen, Beijing fa moltíssima calor a l'estiu.

Tal com és ara aquest palau es deu a l'emperadiu Cixi pel 1795. Posteriorment va ser destruit per angblesos i francesos el 1860 i pels bòxers el 1902. O sigui que no és un lloc de sort. Tanmateix, té encara coses valuoses com l'extravagant vaixell de marbre, que es va fer amb diners que havien de ser per a modernitzar la marina xinesa (f.809, 811 i 812). A la f.812 hi tenim els dits de la xinesa que el dibuixa.

Aquí hi trobareu les fotos