EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, d’abril 27, 2019

EL SOMRIURE AL PEU DE L'ESCALA, de Henry Miller



Teatre Lliure de Montjuïc

Autor: Henry Miller
Traductor: Màrius Serra

Director: Ramon Simó
Intérprets:
Joan Arqué          empresari
Oriol Boixader    Antoine
Tanja Haupt         música
Griselda Juncà     acròbata
Jordi Martínez     August


El universo del circo y del payaso vuelve a pisar el escenario del Teatre Lliure. Lo hace con 'El somriure al peu de l'escala', una narración de Henry Miller que nació como encargo para ilustrar una serie de dibujos de Fernand Léger en 1948.
Jordi Martínez encarna a Augusto, un payaso mundialmente reconocido que un día descubre que tiene un poder que va más allá de hacer reír al público. Se da cuenta por causalidad, cuando se queda en blanco a mitad de una actuación. Primero el público lo aplaude, pero después se harta y le despiden del circo. En este momento Augusto empieza una investigación para encontrarse a él mismo entre el hombre y el payaso.
Jordi Martínez afirma que "nunca había hecho un viaje tan bestia como este, en la investigación de la felicidad y lo imposible". Lo hace acompañado de Joan Arqué, Oriol Boixader, Tanja Haupt y Griselda Juncà. Ellos nos sirven la banda sonora original de Joan Alavedra, protagonizan números de clown, hacen acrobacia y acompañan el espectador en una historia con una gran fuerza poética que analiza el mundo del payaso y el dilema entre la ficción y la verdad.
Para Ramon Simó, director del montaje, el gran reto era hacer orgánica la relación entre teatro y circo, que los dos lenguajes dependieran entre ellos y no primara uno sobre el otro. "Me gusta trabajar con payasos porque son anárquicos, no aceptan el poder, son trabajadores... Y se divierten con sus propios errores. Si todos lo consiguiéramos, el mundo sería menos cruel".
Font: ARTEZBLAI 
http://www.artezblai.com/artezblai/jordi-martinez-protagoniza-el-somriure-al-peu-de-l-escala-de-henry-miller.html


La meva valoració

He llegit i he vist unes poques obres de Henry Miller, però aquesta és tot una altra cosa i és també una grata sorpresa.
Crec que els espectadors ens hem de sentir agraïts del treball de Màrius Serra com a traductor, diguem que aquest quasi-monòleg de Jordi Martínez funciona fantàsticament bé gràcies a la tasca del traductor perquè fa ben bé l'efecte que el text original sigui en català.
Sense ser desconsiderat amb els altres actors penso que la participació de Jordi Martínez és tant alta que ben bé sembla un monòleg i que si un punt i apart mereixen els altres intérprets ens hem de referir a l'actuació de Griselda Juncà, l'acròbata o com ella diu en una entrevista "poecista" (poeta i trapezista). 
Com Jordi Martínez és un gran actor des de fa uns quants anys vull retre un aplaudiment a Griselda Juncà perquè el treball que fa al trapezi és una meravella. Poc abans d'acabar l'obra ella també diu unes paraules plenes de poesia.
No cal dir que els altres actors fan també un bon treball i que aquesta obra marca un abans i un després en l'escena catalana perquè aquest còctel de teatre i pallassos sempre deixe un bon sabor.


Com he esdevingut un admirador de Griselda Juncà us invito a donar un cop d'ull

  

divendres, d’abril 26, 2019

Ballet de l'Opérada de Lyon, Teatree Liceu


Teatre Liceu





La meva valoració

Em resulta difícil o, més exactament, impossible escriure sobre ballet i l'única cosa que puc dir és que em va agradar i també emocionar.

dijous, d’abril 25, 2019

SEÑORA DE ROJO SOBRE FONDO GRIS, de Miguel Delibes


Teatre Romea

Autor: Miguel Delibes
Adaptació teatral: José Sámago, José Sacristán i Inés Camiña
Director: José Sámago
Intérpret: José Sacristán


Sinòpsi

Un pintor, amb molts anys en l'ofici, porta temps sumit en una crisi creativa. Des que va morir de forma imprevista la seva dona, que era tot per a ell, pràcticament no ha pogut tornar a pintar.
Estem a l’estiu i tardor de 1975. La filla major de tots dos està a la presó per les seves activitats polítiques, i és en aquestes dates quan sorgeixen els primers símptomes de la malaltia de la seva mare que la filla viurà des de dins de la presó. És un altre record permanent en la vida del seu pare, que també ara reviu.
Aquesta obra teatral és el relat d'una història d'amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens situa en aquella Espanya amb trets inequívocs, que ens parla de la felicitat i de la seva pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i a la seva emoció, pel camí recte i simple de la veritat.
La meva valoració
És un monòleg molt emotiu perquè, en primer lloc, les persones de certa edat hem viscut amb la companyia intel.lectual i emocional de Miguel Delibes, un escriptor que si no estimat per tothom, goso a dir respectat per tothom, però que va enviudar molt abans d'hora.
L'obra en qüestió no ens diu que sigui autobiogràfica, però llegim el que va escriure Miguel Delibes a propòsit:
Miguel Delibes el escritor, jamás hubiera existido sin la existencia y la influencia de Ángeles de Castro.
És important dir "el escritor" perquè en l'obra el protagonista no és un escriptor, sinó un pintor, però això és el típic recurs literari que fan molts escriptor.
Yo escribía para ella. Y cuando faltó su juicio, me faltó la referencia. Dejé de escribir, y esta situación duró años. En ese tiempo pensé, a veces, que todo se había terminado.