EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de febrer 24, 2016

Panorama des del pont, d'Arthur Miller

ADAPTACIÓ: Joan Sellent

DIRECCIÓ: Georges Lavaudant
ADAPTACIÓ: Joan Sellent
INTÉRPRETS:Eduard Fernández Jordi Martínez Mercè Pons Marina Salas Marcel Borràs Pep Ambròs Rafa Cruz Sergi Vallès

TEATRE ROMEA
SINÒPSI:
L’any 1955, deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià, viu obsessionat per la passió devastadora que sent per la seva neboda, a la qual van recollir ell i la seva esposa quan la noia va quedar òrfena. Una situació insostenible que el superarà i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York.



No hi ha dubte que és el millor de teatre que s'està exhibint avui a Barcelona. L'obra té tots els ingredients necessaris per a fer un magnífic còctel teatral. Evidentment m'estic referint a gran teatre, a teatre en majúscules.

En primer lloc tenim un dels grans textos de l'Arthur Miller, que és un dels grans autors del segle XX. Tampoc no es pot rebatre una adaptació de Joan Sellent. 

Fa pocs dies vaig aplaudir des d'aquí Invernadero de Harold Pinter que es fa al Teatre Lliure. Per descomptat que des d'aquí no es vol desanimar a veure-la perquè té l'ingredient de ser una novetat a Barcelona, mentre que l'obra de Miller és ja un clàssic. El tema és que l'obra de Pinter exigeix un gust modern pel teatre, mentre que Miller respon al gust de tota la vida amb la seva introducció, desenvolupament i conclusió.

Si un es pregunta per l'actuació no pretenem fer comparacions perquè afortunadament a tots els teatres de Barcelona hi ha molt bons actors, no hi ha dubte que l'Institut del Teatre fa una gran tasca en el seu terreny.

I és que el teatre modern, encara que sigui molt bo, molt difícilment fa aixecar de la cadira per a cridar "Bravo!", mentre que ahir a la nit, al Romea, se'n varen sentir molts, tant des de la platea com des de dalt.

Qui no va gaire al teatre perquè prefereix el cine, que no es perdi Panorama des del pont



Arthur Miller parla sobre aquesta obra