EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de setembre 07, 2008

Udaipur - 24 Agost

Avui s'ha visitat la ciutat d'Udaipur, una de les més importants de l'Estat del Rajastan, que és un estat gran com Alemanya.
.
Com és una ciutat amb un passat glorió com haver estatla capital del regne de Mewar fa que estigui ben equipada de construccions impressionants. A més hi ha els aspectes natural que la fet coneguda com la Ciutat dels Llacs i també i la Venècia de l'Est. A la vora del bellíssima Llac Pichola, que al mig hi ha un hotel de gran luxe, Lake Palace, que havia estat palau de maharajàs i voltat de llegendes de prínceps, donzelles i trobades a la llum de la lluna. Com hotel té suites de gran luxe i enlloc de prínceps i donzelles ara han passat Lord Curzon, Vivien Leigh, la Regina Elizabeth i Jacqueline Kennedy.
.
El punt clau de la ciutat i el més turístic per mèrits i per ser grandiós és el complex conegut pel Palau de la Ciutat i diem complex perquè es tracta d'un conjunt de palaus.

.
És realment impressionant pel luxe que conté perquè tota la decoració està feta amb or i gemes. I com correspon en aquesta cultura, tot carregat i ple de detallisme. Encara que aquí només poso una foto, la primera, de la part de fora, si es visiten les meves fotos es veurà de quin luxe parlo.
.
La segona foto és una parada de taxis, que com es pot veure tenen els mateixos colors que els de Barcelona...
.

A la tercera foto tenim tres dones tirant del carro.
.
Després hem visitat el Jardí de les Donzelles que a més d'estar dissenyat amb gust té quelcom que el fa únic, si més no en la meva experiència de visitar jardins, es tracta que malgrat ésser un jardí la disposició de les plantes i la mena de plantes que són li donen un aspecte feréstec, sembla que miris la selva més que un jardí.





.





Avui s'ha de dir que la nostra agència de viatges s'ha lluit i ens ha portat a prendre un tè a un palau que és als afores d'Udaipur, està a Devigarh. Deixant de banda que a l'entrar ens han tirat pètals ens ha servit un tè ric pels seus acompanyaments. I després aquest bonica índia de la foto ens ha posat coloret en un punt de front com a senyal de benvinguda.
.
Com a tot arreu hi ha turistes que no els agrada els invents, però a mi m'agrada prova tot allò que és del lloc i no conec, o sigui que he pres un té masala, que porta aigua, llet, cardamom, clau, anís, gingebre i pebre negre.
.
Avui hem vist moviment per la ciutat perquè és el Krishna Janmashtami, és a dir, la festa hindú per a celebrar el neixement de Krishna. El que nosaltres hem vist doncs és petit grups de gent, arreglats, anat cap a una direcció.
.
Com deia l'agència avui sembla que hagi tirat la casa per la finestra perquè ens han portat a sopar en un dels magnífics menjadors del Palau de la Ciutat. Això ens ha permés veure des de dalt el Palau del Llac fet una lluerna.
.
LLEGENDA
.
Un dia, al passar Krishna pel riu Yamuna, va veure algunes noies del poble vanyant-se al riu. Com no perdia mai cap oportunitat, s'hi va apropar i es va adonar que les noies havien deixat la roba a la vorera del riu. L'entremaliat de Krishna les va agafar i es va enfilar a un arbre que hi havia a la vora. Quan les noies es varen adonar del que passava l'hi pregaren que deixés les robes i que se n'anés que elles volien sortir de l'aigua.
.
Krishna se'n va riure i digués que tornaria la roba quan elles sortissin del riu. Tant els precs com les amanaces de les noies no serviren de res i com s'estave fent tard, no tingueren més remei que sortir de l'aigua tot tapant-se amb les mans el millor que podien. Això no va satisfer a Krishna i digué:
- Això no val. Heu de saludar-mes amb les mans juntes.
Les noies no sabien què fer, però sabent que ell era molt capriciós, varen sortir de l'aigua com ell havia ordenat i així elles varen recuperar la roba.