EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de juliol 23, 2006

"Metamorfosis", de La Fura dels Baus


Ahir vaig veure aquesta Metamorfosis de la Fura dels Baus i de l'argentí Javier Daulte. Direcció artística Alex Ollé. Direcció escènica Alex Ollé i Javier Daulte. Text: Javier Daulte. Intérprets: Ruben Ametllé com Gregor, Angelina Llongueras mare, Artur Trias pare, Sara Rosa Losilla Grete i Isak Fèrriz Amic

Ser fidel a Kafka
Ollé explica que La metamorfosi d'ell i del dramaturg Javier Daulte, autor de l'adaptació, "és fidel a l'esperit de l'obra original" i tracta de la "degradació d'un home" i de les seves angoixes. Tot i que hi ha canvis. Un d'ells és que el mateix Gregor és qui decideix voluntàriament aïllar-se en un cub, sense convertir-se en escarabat d'un dia per l'altre. En opinió del director, el protagonista no és més que el "bitxo raro de la família" que, fart de tot, es tanca en ell mateix.
Aquesta decisió repercutirà en l'àmbit familiar, que també "viurà un procés de deshumanització", apunta Angelina Llongueras, mare de Gregor. Però la família ho viu diferent quan apareix un hoste, interpretat per Isak Férriz, que té més pes al muntatge de La Fura. Segons Ollé, el visitant "és l'alter ego de Gregor", que la família acull amablement al veure-hi "el fill que els hauria agradat tenir".
Més que adaptar l'obra, doncs, és La Fura qui s'emmotlla a Kafka i fuig dels muntatges visuals i sensorials tan característics de la companyia. El mateix Ollé explica que ha estat gràcies a Daulte i a l'experiència de la formació que La metamorfosi ha esdevingut una obra "més textual i dramatúrgica, deslligada dels artificis" de La Fura.
L'escenografia també és més austera. Un cub semblant a un terrari, una taula, cinc actors i una pantalla -fruit de la passió d'Ollé pel cine-, que obrirà i tancarà el muntatge i explicarà el món interior més surreal de Gregor, són els únics elements a l'escenari.


Aquesta obra evidencia l'actualitat de Kafka quanllegim que un alt percentatge de joves japonesos no surt gairebé de casa perquè es passen tot el sant dia enganxats a internet o fent anar les noves maquinetes, per altra banda tampoc cal anar gaire lluny per a veure pares com sobre-protegeixen els seus fills per a presarvar-los dels perills que hi ha al món de fora, el món real.

Encara que la funció d'ahir era la darrera d'aquest espectacle he de dir que si hi ha l'oportunitat cal anar-lo a veure perquè a més del contingut de l'obra, el bon treball dels actors, el que no es pot perdre és l'escenografia, com del costum, en aquest punt La Fura dels Baus ja no sorprenen perquè la sorpresa seria una mala escenografia, però l'equip de la fura domina com pocs la creació d'ambients, uns ambients que saben transmetre el que cal per fer l'espectador partícep de l'obra més que simplement espectador.