"L'escola de Frankfurt", de Margarita Boladeras

Acabo de llegir L'escola de Frankfurt, de Margarita Boladeras, editat per la Universitat Oberta de Catalunya, Col.lecció VULL SABER, Barcelona 2006, 92 pàgines.

És la segona vegada en el bloc que comento un llibret d'aquesta col.lecció, que d'alguna manera recorda aquella col.lecció francesa Que sais-je? La finalitat és la mateix: divulgació.

Així com d'Erich Fromm quasi es pot dir que ho tinc tot llegit perquè quan vaig enllestir tot el que s'havia editat en català aleshores vaig emprendre d'allò que només trobava en anglès, el fet és que dels altres membres de l'Escola de Frankfurt només havia llegit el Herbert Marcuse quan estava de moda, s'ha de dir així, i fins i tot un llibret que va fer J.M. Castellet (Lectura de Marcuse) que va treure la col.lecció L'Escorpí, dintre d'Edicions 62.

Aquest llibre de Boladeras tracta de Max Horkheimer, Theodor W. Adorno, Herbert Marcuse i Jürgen Habermas.

És un llibre de lectura difícil i els esmentats autors no són precisament d'allò que se'n pugui dir assequibles.

Així em permeto fer unes cites per a animar la seva lectura.

Horkheimer escriu La utopia comporta el conveciment que la societat solament pot aconseguir l'objectiu que el dret natural burgès li ha prescrit (que consisteix a satisfer els interessos de tots), si, renunciant al cec mecanisme de la competència entre múltiples voluntats individuals com a base econòmica, planifica el procés de vida d'aquests individus tenint en compte l'interès de tots.

Adorno no solament era filòsof, sinó que era un gran músic i com a tal va escriure: Les diferents estructures harmòniques, contrapuntístiques, atonals, ofereixen possibilitats expressives diverses i creen efectes, atmosferes, emocions i vivències molt contrastades i heterogènies.

Marcuse va escriure que Alguns sectors minoritaris i marginals, seran el motor dels canvis socials dels propers temps, sobretot els grups feministes, tindran un gran paper, com s'està veient als Estat Units.

D'Habermas: La dinàmica econòmica, la burocràtica i la política estan envaint els diversos àmbits del món de la vida (la reproducció cultura, la socialització) i desplacen símbols i valors de força integradora i personalitzadora, sota la pressió del poder dels diners i tota la simbologia associada. Això significa que la complexitat i la riquesa de l'ésser humà estan sent reduïdes a la perspectiva economicista i que el dèficit de sentit i de realització humana que això provoca comportarà greus patologies als inidividus i a la societat.