BETWEEN THE ACTS by Virginia Woolf, 1941 / ENTRE ELS ACTES, traducció de Marta Pera Cucurell, Editorial Llom dos colors, 3 (2022)

"Virginia Woolf escriu als diaris que Entre els actes és la seva obra més ambiciosa. L'escriptura l'embriagava i li feia oblida els bombarders de la Segona Guerra Mundial, que també planen per la novel.la. Quatre mesos després d'acabar-la, s'ompliria les butxaques de pedres i s'enfonsaria a les aigües fredes del riu Ouse."

És una novel.la molt curiosa, plena d'ironia i de sentit de l'humor, com de costum ho mostraré amb una citacions.

El llibre va d'una funció de teatre que es faca cada estiu en un poble, en un entorn, rural, i intervenen la gen del poble, les classes altes i el beneit del poble.

"El nois volien els primers papers, les noies els vestits més vistosos."

"I llavors es va girar aire i totes les cortines de mussolina es van posar a onejar cap a fora, com si una dea majestuosa, alçant-se del tron entre el seu seguici, hagués fet flamenjar tota la seva vestimenta de color d'ambre, i els altres déu, en veure-la, en veure-la alçar-se i marxar, haguessin esclafit a riure, i les rialles la mantinguessin flotant".

"No pot veure els caramells d'una candela sense pensar que és el seu cor que es fon, ni esmocar un ble sense recitar tot el santoral del calendari de Cupido..."

"LADY H.L. (mirant-lo amb coqueteria): Esteu lloant la meva perruquera, senyor, o les meves arrecades (sacseja el cap).

SIR S.C. (a part): Fa més dringadissa que una burra de fira! Va més empolistrada que un arbre de primer de Maig. (En veu alta) A la vostra disposició, senyora meva)."

 

CONTES ESTRANYS DEL PAVELLÓ DELS LLEURES, de Pu Songling, 160 pàgs., Editorial: Quaderns Crema, 2001. Traducció de Manel Ollé i Chün Chin.

 

Per a tots els que són seguidors de l'escriptor hispanoamericà Jorge Luis Borges haurien de saber que en la seva col.lecció de lectures fantàstiques "La biblioteca de babel" hi diu que aquest llibre de contes ocupa a la Xina una posició similar a la que ocupen "Les mil i una nits". Els contes de Pu Songlin reflecteixen un imaginari dens i prolix on la presència dels esperits damnats, de sortilegis, de seductors...

La meva impressió sobre aquesta lecturas, que és inevitable comparar-la amb l'esmentat llibre d'Orient té un contingut més humà. Evidentment que hi ha humanitat, però intervenen molts montres que són imbatibles pels humans, mentre que en els contes de l'Extrem Orient no hi ha cap monstres, el que sí hi ha són esperits, però aquests esperits són ànimes, com a molt amb pena, que entren i surten.

El llenguatge xinès que ens resulta dur a la oïda perquè no l'entenem, però que és molt florit, per exemple, "Havia descobert que un dels mercaders tenia una filla més bella que les flors del cirerer".

"Un dia es va presentar molt excitada i li va parlar d'una noia que posseïa la bellesa de la lluna plena". 

Una manera de definir la dona i l'home: "Tu ets el llunyà home errant i jo la solitària esposa a la llar".

"Així que va posar els peus a terra, es va anar engrandin fins a adquirir la mida d'una persona. Era molt estilitzada, tenia el coll finíssim i ballava amb molta gràcia la dansa dels vels de l'arc iris, mentre entonava una cançó: Ja heu arribat tots a casa, immortals de les muntanyes, ¿Em deixeu tota sola al palau de la lluna?"

MATAR EL MARIT, de Li Ang, pàg. 236, Ed. Males Herbes, 2021. Traducció de Mireia Vargas Urpí. Pròleg de Manel Ollé.

 

Si el títol és potent, em vaig decidir per la compra perquè té un pròleg de l'amic Manel Ollé, que és tot una garantia i no m'ha decebut. El text és al.legat contra el masclisme.

Posaré un exemple curt, que és prou com evidència del maltracte del marit: "-Que t'has mort o què, que no em portes ni vi?"

El més interessant del llibre és, però, el masclisme de les dones perquè per una raó o una altra la tenen jurada a Lin Shi, la dona que acabarà matan el seu marit.

Les dones del poble estan reunides i ocupades en una sola cosa, criticar a Lin Shi. Com pitjor, millor.

Per altra banda Lin Shi les estava escoltant des de fora del carrer, per tant, no sempre copsava qui ha dit què.

"I això no ho sabeu -Lin Shi va distingir que qui ara parlava era Wangshi.- La meva cunyada m'ha explicat que quan encara no s'havia casat solia asseure's a la porta per mirar els homes, i que llavors es va aficionar a mirar-los les parts... va dir amb una rialleta".

Cal dir que després de la novel.la de la pàgina 273 a la 281 hi la petita història de l'assassinat al marit 

Nota informativa que es troba a Internet:

• Matar el marit s’inspira en una notícia apareguda en un llibre de cròniques del vell Xangai, el 1955, que recull un assassinat que hi havia ocorregut als anys trenta: una dona mata l’home –de professió, escorxador– amb el ganivet que ell feia servir per matar els porcs perquè no aguantava més com la maltractava.