EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, d’abril 18, 2023

FEUX ROUGES par Georges Simenon, 1953, LUCES ROJAS, traducció de Javier Albiñana, Tusquets Editores, juliol 2021.

Tot i que fa molts anys que sé de la fama de Simenon amb la novel.la negra tampoc l'havia llegit mai. Fins quasi al final el que més m'ha interessat del llibre, com tothom, és el desenvolupament de la trama. Una família de Nova York tenen dos fills en unes colónies i agafen el cotxe per a anar a recollir-los. Pel camí es discuteixen de manera que quan ell ha anat a un bar de la carretera per beure, ella està farta i li deixa una nota que agafarà un bus. 

Ell, que és un cap de trons fa males amistats, però no passa res per culpa d'ell. La mala sort la té ella que és després de ser molt ferida és violada. Quan ell s'assabenta fent trucades arreu i també està mig perdut aleshores s'humanitza i

"Tardó mucho en ser capaz de pasarse agua fresca por la cara, ponerse espuma y afeitarse. Miraba su propia imagen con la misma dureza con que había mirado al policía. Una tremenda ira tronaba en su interior ... un odio doloroso que se sintetizaba en la palabra "matar", no matar con un arma, sino matar con las manos, lenta, ferozmente, con plena conciencia de hacerlo, sin perderse una sola mirada de terror, un solo espasmo de agonía".

Quan la parella es troba, ella se sent culpable del que li ha passat i li vol demanar perdó. Com ella està molt malament. El primer encontre és curt. A la seva primera probada de veritat ella li diu:

"En pocas horas he envejecido por lo menos diez años. No te impacientes. Tienes que dejarme hablar hasta que acabe. - Oirla resultaba a la vez grato y desgarrador ... Nunca seré una mujer como las demás, nunca seré tu mujer ... Hay un tipo de vida que ya no existirá para mí ... Tú continuarás llevando una vida normal. Haremos lo que podamos para que eso resulte fácil."

Per unes raons que no és oportú explicar aquí. El policia oficial posa el marit davant del violador i aleshores "Su puño derecho se desplazó unos centímetros i el violador, que lo había notado, alzó bruscamente los dos brazos amarrados por las esposas y lanzó una mirada amedrentada a sus guardianes, como pidiéndoles ayuda ... El marido de la víctima lo miró un largo rato, como si se hubiera impuesto hacerlo porque le parecía imprescindible antes de intentar su nueva vida con Nancy."

Ara, 2023, que les notícies ja fa uns anys que van plenes de violacions i de viulència masclista crida l'atenció la gran sensibilitat envers la violació que va demostra tenir el 1953. Una època en la que sembla que no passava res de tot això, però crec que passava tant o més que ara perquè el masclisme estava protegit, és a dir, s'amagava i, per tant, no existia.

Una lectura molt interessant tant com des del punt de vista de la novel.la negra com la del masclisme que segueix viu.