És una novel.la molt curiosa, plena d'ironia i de sentit de l'humor, com de costum ho mostraré amb una citacions.
El llibre va d'una funció de teatre que es faca cada estiu en un poble, en un entorn, rural, i intervenen la gen del poble, les classes altes i el beneit del poble.
"El nois volien els primers papers, les noies els vestits més vistosos."
"I llavors es va girar aire i totes les cortines de mussolina es van posar a onejar cap a fora, com si una dea majestuosa, alçant-se del tron entre el seu seguici, hagués fet flamenjar tota la seva vestimenta de color d'ambre, i els altres déu, en veure-la, en veure-la alçar-se i marxar, haguessin esclafit a riure, i les rialles la mantinguessin flotant".
"No pot veure els caramells d'una candela sense pensar que és el seu cor que es fon, ni esmocar un ble sense recitar tot el santoral del calendari de Cupido..."
"LADY H.L. (mirant-lo amb coqueteria): Esteu lloant la meva perruquera, senyor, o les meves arrecades (sacseja el cap).
SIR S.C. (a part): Fa més dringadissa que una burra de fira! Va més empolistrada que un arbre de primer de Maig. (En veu alta) A la vostra disposició, senyora meva)."
