La primera fotografia, feta abans d'ahir, mostra la Mercè quan arriba de la feina i entra a casa ja com a jubilada. El moment de la foto representa l'instant en què deixa al seu darrera 51 anys de vida laboral i 46 anys a l'empresa a la qual ha dedicat pràcticament tota la seva vida.
La segona fotografia, feta ahir, mostra la Margarita a la seva parada de la plaça el dia de la seva jubilació. El moment de la foto representa no solament el final de la seva vida com a treballadora autònoma, sinó també el darrer dia de la parada, una parada que té història perquè fou inaugurada per la seva mare, de qui va heretar l'ofici de peixatera.
Si m'ha semblat pertinent dedicar aquests entrada a la meva dona i a la peixetera que m'ha servit el peix els darrers anys és per unes coincidències.
Les dues van fer els seixanta-cinc anys el març i s'han jubilat gairebé el mateix dia, però allò realment significatiu és que ambdues representen d'alguna manera el final d'una època: el final de molts oficis o d'habilitats adquirides a la feina o a l'escola per a ser més útils en el treball.
La Mercè va tenir clar des del principi que volia ser secretària i va adquirir tots els coneixements que aleshores es demanaven per ser una secretària de primera: francès, anglès i taquimeca (taquigrafia i mecanografia). La Margarida, com ja he apuntat, va aprendre l'ofici a la feina, al costat de la seva mare. Aquest ofici no demana escola, però sí molts anys d'entrega. La peixetera no es fa solament a la plaça perquè no tot es resumeix en posar bé la parada, tallar bé el peix i explicar al client la millor manera de cuinar-lo, sinó en saber-ne comprar.
Fa anys, per ser exactes el 26 Gener 2006 , vaig tenir la sort d'anar a Mercabarna amb la Margarita i vaig poder veure com comprava i el respecte que tenia guanyat en els homes del Mercat del Peix. La seva jubilació no solament és una pèrdua pel Mercat del Ninot, sinó que ho és per Barcelona. Els primers que se n'adonaran seran els seus proveïdors que trobaran a faltar una senyora exigent, complidora i que era la parada que venia més, precisament per això també la trobarem a faltar els qui érem els seus clients perquè si no era imprescindible, sí que és irrepetible.
El món de les secretàries també ha canviat molt, la seva transformació fa que avui dia el concepte de secretària sigui tot un altre perquè no tenen els coneixements de les secretàries d'abans, però és que els directius d'avui tampoc dicten les cartes, sinó que ells mateixos escriuen els emails.
Certament és un món que s'acaba perquè els dos exemples exposats són ampliables a moltes altres professions i oficis.
Felicitats a la Margarita i a la Mercè
5 comentaris:
Hola Albert:Estic llegin el seu blog desde l´ordenador de la Biblioteca de Siete Aguas (Valencia)
Tinc que dirli, que m´entendrit aquesta entrada.
Jo estic jubilada desde els 21 anys.Era secretaria i al neixer el primer fill, vareig deixaro per dicar-me a la professiò de Maruja.
El saluda cordialmen.Montserrat
Moltíssimes gràcies Montserrat
Doncs ara, les maletes a punt cada dia!
Espero que gaudiu molt de la jubilació compartida.
Petons
LO PITJOR DE LA JUBILACIO,LA PERDUA ECONOMICA. MOLTS PLANS,MOLTS DESITJOS....PERO LA CRUA REALITAT.....CAL FER NUMEROS.
JUGANT AMB BCN.
És cert, però això no és gens nou, ans ben al contrari i, per tant, és essencial preparar-s'hi. Alguns han viscut al dia sense opció, però també hi ha els qui han viscut al dia i han tractat de gasius els qui hem fet un racó, com els que fumen i no entenen els qui no fumem.
Publica un comentari a l'entrada