Un metge rural, Franz Kafka

Traducció de Josep Murgades

Quaderns Crema

Barcelona 1995

120 pàgines

Un altre llibre de viatge, però no s'entengui que frivolitzo sobre la qualitat que potser per alguns la qualificació "de viatge" és una desqualificació. La cosa està en què un llegeix quan li plau sigui al tren, al sofà de casa, a l'avió o a la cadira de la cuina. Val a dir que si s'està sol la lectura a la cuina és molt recomanable perquè aquesta incomoditat respecte al sofà obliga a està com més desvetllat i a no caure, doncs, en un cert ensopiment.

El motiu doncs que sigui un bon llibre de viatge és perquè al tenir lletra grossa ajuda si un està en algun lloc a on la llum està per sota del desitjable i, a més a més, cal dir que Un metge rural és un dels catorze contes que hi ha al llibre. Es tracta d'un conte surrealista i, alhora, molt dur, molt colpidor.

Vull destacar també Onze fills en el que el pare fa de narrador i explica les qualitats i defectes de cada un dels fills; tot un prodigi de psicologia al saber traçar onze persones que no coincideixen en res.

Tot i amb això em considero un fanàtic del darrer conte, que no ens l'hem de prendre com un conte, sinó com la veritable lliçó magistral que una vegada va fer un mico: Un report per a una acadèmia. Segur que hauria plagut a Rousseau. Per les característiques d'aquesta obra he tingut ocasió de veure al teatre aquesta obra en format de monòleg. La primera vegada, ja fa molts anys, va ser en un marc ideal, perfecte: l'Amfiteatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, no recordo el nom de l'actor, però sí que es movia davant el públic quasi com un simi. Aquest "quasi" és rellevant perquè no era exagerat, no era teatral, el suficient. La segona vegada ja més recent, però fa uns anys, al Teatre Lliure.

Un llibre més de Kafka que fa de bo llegir i en el que evidencia no solament un gran escriptor, sinó una gran penetració psicològica i una perspicàcia per anar al moll de l'os de les coses.

Aquí hi ha un exemple tret de Un report per a una acadèmia

(Tinguem en compte que el discurs el fa un mico caçat a la selva i portat a Europa)

Tinc por que no se  m'entengui exactament què vull dir quan parlo d'escapatòria. Utilitzo el mot en el sentit més usual i ampli. És amb tota deliberació que no dic llibertat. No és aquest el gran sentiment de llibertat a totes bandes el que jo vull donar a entendre. Com a simi potser el vaig conèixer, i he conegut també homes que se'n delien. Pel que fa a mi, però, de llibertat, no n'exigia ni llavors ni ara. Encara més: amb llibertat s'enganya massa sovint entre éssers humans. I de la mateixa manera que la llibertat figura entre els sentiments més sublims, igualment hi figura l'engany corresponent.