Intérprets:
Emma Vilarasau
Jordi Boixaderas
Francesc Ferrer
La Villarroel
Vaig anar al teatre sense saber res d'aquesta obra, ni de l'autor, res de res. Al principi em cridava l'atenció que el noi tot sovint li deia a la noia que es tanqui en un convent. Aquesta frase dita amb tota la mala llet, com no pot ser d'altra manera, em feia recordar l'escena famosa del Hamlet que ell li diu això a Ofèlia. A més resulta una escena que per mi és especial perquè quan vaig fer la carrera d'Humanitats la vaig estudiar. Com es pot veure aquí.
Com avançava l'obra s'aclareix el que em sorprenia. L'obra és el teatre dintre del teatre fins al punt que l'autor va fer entrevistes amb els quatre actors per ajustar l'obra als seus sentiments i experiències teatrals. Com és òbvi, hi ha les vivències dels dos actors veterans i consagrats i els joves que es van obrint camí.
L'excusa de reunir en un espai, els joves i els veterans, és que el personatge que interpreta l'Emma està ensenyant als joves, especialment a la jove, a fer el paper d'Ofèlia.
Encara que representi això, que aprèn, en els moments que representa que ho fa bé jo em permeto afegir que en aquests moments és la millor Ofèlia que he vist en ma vida, de la mateixa manera que al final l'Emma fent de Gertrudis ens informa de la mort d'Ofèlia de la manera més bella que mai he sentit. No cal que amb aquest final, la mestra i l'alumne s'abracen, que representa al final quan durant tota l'obra els dos personatges han estat enfrontats.
L'atractiu doncs d'aquesta obra és que l'Anna Moliner tant aviat és Sara com Ofèlia. El mateix es pot dir de tots els personatges perquè, insisteixo, és teatre dins el teatre, no és doncs Shakespeare, sinó uns grans actors que com actors riuen, juguen i pateixen i són també actors.
Recomano aquest video que és una molt interessant entrevista a l'Anna Moliner, que en l'obra canta també meravellosament
No us la perdeu!
Entrevista a l'Anna Moliner
Un moment de l'obra
Una entrevista amb l'autor i director Pere Riera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada