DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX

"Tan idiota o tan intel·ligent és ser ateu com religiós. Tan idiota o tan intel·ligent és ser religiós com ateu". (La frase del dia)

_________________________________________________________________________________

 

de Mark Ravenhill
Intèrprets:
Sílvia Bel / Boré Buika / Roger Casamajor / Àlex Casanovas / Mar Casas / Gonzalo Cunill / Mónica López / Carmen Machi / Àurea Márquez / Adrià Roca / Oriol Sans

Director: Josep Maria Mestres

Traductor: Joan Sallent

Teatre Lliure de Montjuïc

Cal precisar que el títol és totalment enganyador i que es tracta d'un espectacle teatral compost per set curtes obres del mateix autor, que són:

Primera part: Les troianes, Terror i misèria, El crepuscle dels déus i La Madre
Segona part: El paradís perdut, Crim i càstig  i Guerra i Pau

Sens dubte és l'espectacle teatral més dur que he vist a la meva vida, res a veure amb aquelles obres dels anys seixanta que s'insultava al públic, però de les que ningú ja no se'n recorda, ni res a veure amb la famosa Las criadas, de Jean Genet, en la que part del públic marxava en plena representació en el Teatro Poliorama. De tota manera un matrimoni de la fila del davant va marxar abans que acabés la primera part.

Malgrat tot aquesta duresa quedava compensada per instants de la més sublim tendresa o d'una comicitat plena d'ironia. Avisem que Les troianes no són les d'Eurípides, són de Mark Ravenhill, que podrien ser de quansevol ciutat del món castigada per les bombes o el terrorisme, quan les sis troianes pregunten, dirigint-se al públic, que elles són les bones persones i perquè els hi tireu bombes; mentre que a Terror i misèria tenim un matrimoni amb un fill que no se senten segurs a casa malgrat les exagerades mesures de seguretat; però sense dubte la peça més potent és La madre en la que una parella de soldats van a infomar a la mare, una Carmen Machi en estat de gràcia, que el seu fill ha mort en combat. Ella descol.loca am  la parella amb un llenguatge groller carregat d'humor negre i ens qüestiona el paper de l'exèrcit. L'actriu Mar Casas en El crepuescle dels déus interpreta el paper d'una dona en un país ocupat per una força estrangera en nom de la llibertat i la democràcia. Aquestes dues paraules són les protagonistes d'aquest espectacle. Aquesta dona, dèiem, està prima de la fam que passa des de la invasió, mentre que abans era una feliç professora universitària i ara, al despatx d'una funcionària de les forces ocupants, té que lluita per un tros de pa que hi ha a la taula, però que no li deixa menjar perquè no és bo menjar quan es porta tant de temps sense fer-ho i efectivament, la professora acaba morint als braços de la funcionària, la Silvia Bel.

Crec que amb aquests tres resums és suficient per a adonar-se de la duresa de l'espectacle, però que és d'allò del millor que s'ha fet darrerament en aquesta ciutat. Teniu temps fins el 10 de març de veure aquest espectacle al Teatre Lliure de Montjuïc.