EL DICCIONARIO

"Els «principis ideològics» són, en general, accessoris, oportunistes i fluctuants." (La frase del dia)

_______________________________________________________

 

de Manuel Calzada.
Direcció: José Carlos Plaza
Intérprets: Vicky Peña, Helio Pedregal, Lander Iglesias i la veu de José Pedro Carrión
Una producción de La Abadía i Anadramápete
Teatre Romea

Si d'alguna cosa m'he adonat amb el temps que porto en aquest món és que hi ha moltes més heroïnes que herois, tot afegint que la major part dels considerats herois són molt qüestionables. Sense anar més lluny la mare de la Vicky Peña, Montserrat Carulla, ha estat una heroïna. Quan tenia uns divuit anys la vaig veure al mateix Teatre Romea fent de Julieta, els anys seixanta això no era una professió, era només la defensa de l'escena catalana.

De tota manera de l'heroïna que ara toca és de Maria Moliner, que encara ho va tenir més difícil perquè acabada la Guerra Civil va ser depurada per haver estat una bibliotecària que es va prendre massa seriosament la cultura popular. I és que si ens imaginem un heroi el veurem amb una escopeta a la mà a la vanguàrdia d'un batalló, però les armes d'aquesta gran dona van ser els mots. Creia en els mots molt abans que ho cantés Raimon i precisament per això es va posar a fer un diccionari. Com usuari fix d'aquest diccionari agraeixo a l'autor d'aquest magnífic text que ens ha apropat a una persona que defensava la llibertat de la millor manera.

Vicky Peña interpreta a Maria Moliner de manera no solament convincent, sinó que se n'apropia tant dels seus patiments i frustracions que un, còmodament des de la butaca, es pensa que qui té al davant és la pròpia diccionarista perquè sembla que ningú la veia capaç de fer aquest gran diccionari, que, no ens hem pas d'enganyar, representava una crítica al diccionari de l'Acadèmia, per tant, que no aconseguís una cadira a la RAE. En aquesta obra hi ha bona part d'allò que ens agrada de la ficció, encara que no és del tot ficció, humor, tendresa, història, drama i, a cada moment, la paraula justa. Maria Moliner s'ho mereix.

Si des que vaig començar a estudiar em vaig comprar aquest diccionari, també resulta coincident que la idea del diccionari li va venir quan el 1952 li va caure a les mans Learner’s Dictionary of Current English de A. S. Hornby, que és també el meu.

Qui ha tingut la paciència de llegir-me fins aquí, només puc dir-li ja que no es perdi EL DICCIONARIO que el dia 10 de febrer és l'últim i que la Vicky Peña està immensa, així com els altres dos homes fan un treball perfecte.