(La frase del dia de l'Any Espriu)
_________________________________________________________
de David Harrower
Bea Segura
Director: Lluís Pasqual
Traducció de l'anglès: Júlia Ibarz
Teatre LLiure de Gràcia
El tema de BLACKBIRD no és nou, l'espectador de seguida s'adona que està davant una nova versió de LOLITA, però l'obra de David Harrower està inspirada ens fets reals. Les relacions sexuals entre una nena de dotze anys i un adult no són noves, però l'autor escocés ho fa des d'una altra perspectiva. Una nena que vol ser adulta abans d'hora i es troba que el seu amant adult se li esmuny dels seus braços quan ella més el necessita. Aleshores es quan comencen les peripècies de debò perquè és rebutjada per la família, pels amics, pel barri, pel món. Tenim doncs que aquesta merla ("blackbird", que és el títol d'una cançó de The Beatles) beatliana volia volar sense adonar-se que tenia les ales trencades i ho va pagar car, més car que ell. Malgrat que ell va passar-se uns quants anys a la presó està més alliberat que ella tot i que han passat quinze anys dels fets. Ell no és un pederasta, sinó un home enamorat, de la mateixa manera que ella no va ser víctima d'un violador, els dos eren còmplices i van viure intensament aquest impossible gran amor.
Ella va a la recerca de l'amor perdut perquè ha conegut molts homes, però no n'ha estimat a cap altre. Ell tampoc és el que sembla i, precisament per això juga amb avantatge: ho té tot resolt.
Bea Segura és per mi nova, però ja no és nova perquè fa un bon paper. ¿Què puc dir del veterà Jordi Bosch de qui no oblidaré mai el seu barret de cascavells?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada