Traducció del venecià Lluís Pasqual / escenografia Paco Azorín / vestuari Alejandro Andújar i Luis Espinosa / caracterització Eva Fernández / il·luminació Rai Garcia i Lluís Pasqual / vídeo Marc Lleixà
ajudant de direcció Juan Carlos Martel / ajudant d’escenografia Alessandro Arcangeli / ajudant de vestuari Adriana Parra / assessorament lingüístic Noëlia Motlló (Oficina d’Estudis de Llengua i Literatura de Ponent i del Pirineu UdL) / alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Aleix Duarri / alumna en pràctiques de vestuari de l’Institut del Teatre Maria Albadalejo
intèrprets
Laura Aubert Llucieta / Andreu Benito Pepito / Jordi Bosch Arturo / Laura Conejero Victòria / Pol López Quimet / Carles Martínez Ricardo / Xicu Masó Salvador / Rosa Renom Margarita / Boris Ruiz Tomeu / Rosa Vila Marina
Teatre Lliure de Montjuïc
Si la primera exigència que li fem a una obra de teatre és el factor espectacle, aquesta producción del Teatre Lliure és una de les seves millors. A més, cal dir, que és un magnífic espectacle en el millor sentit de la paraula perquè l'espectacularitat no està en l'escenografia, sinó la que hi posen els mateixos actors. Cal agrair a Lluís Pasqual la idea de ser fidel en el llenguatge, de manera que si en l'original es parlen diferents dialectes italians a Montjuïc es parlen diferents parles de la Península, com gallec, castellà, lleidetà, etc. Si en l'original tenim la societat burgesa de la Venècia del XVIII aquí hi tenim la Catalunya de la I República, el XIX.
L'obra és una farsa plena de gresca i d'humor, en la que no hi ha res de versemblant, però com es respira la de Commedia dell'Arte, amb uns personatges carnavalescs fins al punt que sembla que el director els ha donat llibertat absoluta per a què facin i diguin els que els vingui amb gana; de forma que tot plegat és una disbauxa teatral.
Els actors i actrius són de categoria i ho demostren, de forma que gràcies a les seves facultats teatrals i el domini de l'espai, pero no dir, el cosmos teatral de Lluís Pasqual, tenim a Montjuïc el millor espectacle del món amb el permís de Cecil B. DeMille.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada