Coordinació: Alfonso Plou
Intérprets:
Mariano Anos
Jorge Basanta
Gabriel Latorre
Francisco Fraguas
Laura Plano
Rafa Blanca
Amanda Recacha
Néstor Arnas
Escenografia: Tomás Ruata
Vestuari: Beatriz Fdez. Barahona
Il.luminació: Bucho Cariñena
Caracterització: Virginia Maza
Música original: Miguel Ángel Remiro
Producció: Teatro del Temple
Teatre Goya
Anar a veure un clàssic té un gran avantatge, si el director de l'obra ha respectat com a mínim el text original, per l'espectador, que l'èxit és garantit, de la mateixa manera que quan es compra un rellotge de marca.
Evidentment aquesta obra també peca del mateix que l'anterior, d'un grau de sobreactuació, però és lògic, especialment si apliquem la mesura d'allò que el mateix Valle-Inclán es va inventar: l'esperpento. En un dels moments de l'obra Valle-Inclán fa allò que se'n diu metaliteratura, és a dir, literatura dins de l'obra literària, que en aquest cas concret consisteix en explicar el significat de esperpento, consisteix a posar els personatges deformats com si els veiessim a través dels miralls còncaus.
Aquest fet explica la teatralitat afegida que té Feréstecs o Luces de Bohemia. No perquè comparteixin l'estil, sinó perquè en els dos casos hi ha una mena d'exageració que fan que els diàlegs no siguin versemblants, però mentre en el primer cas reforça la comèdia, en el segon cas reforça el drama. Així, quan el personatge principal sent els gemecs de la mare pel seu fill mort per la policia en un to grandiloqüent diu Esta voz me traspasa. Perquè a la tragèdia els personatges són vistos des debaix, són gairebé majestàtics, mentre que a la comèdia són vistos des de dalt, com si fossin mirats des d'una alta torre.
Aquest producció que fan al Goya està molt ben interpretada i val la pena mira de no perdre-se-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada