Intérprets: Míriam Alamany (Kate), Sílvia Bel (Anna), Carles Martínez (Deeley)
Sala Beckett
SINOPSI
Una habitació i una parella. El marit és un
director de cinema. La dona espera l’arribada d’una vella amiga que fa
vint anys que no veu i amb la qual havia compartit pis durant els anys
de joventut. Quan finalment aquesta amiga fa acte de presència, però,
ben aviat l’alegria pel retrobament dóna pas a la desconfiança. I
comença una pugna entre el marit i l’amiga per tal de veure qui té més
poder damunt de la dona. Què passa entre aquest home i aquestes dues
dones? Quina relació van tenir elles dues? Quins secrets amaguen els
tres personatges?
PRESENTACIÓ
La visita d'una vella amiga de la infància
d'un matrimoni causa un seguit de sospites, recels i ambigües tensions
en la parella. L'obra ha estat qualificada com un "triangle
minimalista". Sota una aparent lleugeresa inicial, gairebé més a prop
d'una comèdia de bulevard que d'una obra de tesi, Pinter retrata
magistralment els estralls del pas del temps, els laberints de la
memòria i la fragilitat de les relacions humanes i de parella. De mica
en mica, els records evocats comencen a entortolligar-se i tot acaba
agafant una densitat gairebé tràgica. "Hi ha coses que recordes encara
que pugui ser que no hagin passat mai. Hi ha coses que jo recordo que
potser no m’han passat mai, però, quan les recordo, llavors passen de
debò," afirma l'Anna, l'enigmàtic personatge que irromp un dia en la
vida d'una parella aparentment convencional. Amb una ironia i un sentit
de l'humor ben especials, Pinter escriu una mena de trencaclosques de
peces que difícilment encaixen, tota una filigrana per a dues grans
actrius i un gran actor, una història ambigua que inquieta, sedueix i
interroga constantment l'espectador. Sergi Belbel
Anna és precisament el personatge que diu ""Hi ha coses que recordes encara
que pugui ser que no hagin passat mai. Hi ha coses que jo recordo que
potser no m’han passat mai, però, quan les recordo, llavors passen de
debò" i és precisament el personatge més complicat de l'obra, de fet ho són els tres de complicats perquè l'obra és complicada fins al punt que permet a cada espectador interpretar-la d'una manera diferent. Si dic que Anna és el que ho és més potser és només perquè és l'intrús; tanmateix és així? o potser resulta que Anna i Kate són la mateixa persona? o potser Anna va ser assassinada per Kate?
A la meva manera de veure, potser simplista, cal imaginar-se que l'obra consta d'una dotzena o més de quadres en la què cada quadre és una història diferent que com una mena de patchwork s'hi van afegint quadres nous, però que entre ells l'autor hi ha establert un fill conductor que sembli que les diverses Annas siguin la mateixa o que les diverses Kake siguin la mateix i els diferents Deeley siguin el mateix, però que això és una mena de trompe-l'œil i, per tant, l'espectador quedi lliure de fer les relacions perquè, d'això no hi ha cap dubte, sense ser teatre de l'absurd resulta absurda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada