Qualsevol persona llegida pot pensar que llegir l'Odissea als setanta anys és tard i admeto que és així, però ja se sap que les coses no són sempre com un voldria. M'excuso a mi mateix que fa molts anys vaig comprar i començar la lectura de L'Odissea en versió de Carles Riba, Edicions La Magrana, 1993. Tanmateix, no em vaig sentir còmode amb els versos de Riba i vaig acabar abandonant la lectura a menys de la meitat.
La millor manera d'explicar perquè el llenguatge de Mira em resulta més proper que el de Riba és posar un exemple.
Estem en el Cant VI quan Ulisses es dirigeix per primera vegada a Nausica, la filla d'Alcínous, rei dels feacis. És un dels capítols o cants més interressant i més bells d'aquesta obra. Áquesta trobada entre Ulisses i Nausica és fruit de l'aparició de la deessa Atenea mentre Nausica dorm i en el somni li diu el que ha de fer.
Joan F. Mira, pàgina 105
"Reina i senyora, als teus peus! Ets deessa o bé dona humana?
Si ets un dels déus, dels qui ocupen el cel de planes extenses,
jo t'acompare a Àrtemis, la filla de Zeus: ets com ella
exactament, en l'alçada del cos, la figura i la cara.
I si de cas ets un dels mortals, dels que habiten la terra,
tres vegades feliços ton pare i ta mare honorable;
tres vegades també els teus germans: per tu, i per la teua
causa, el cor se'ls escalfa de joia sempre que veuen
un plançó com aquest quan fa el primer pas en la dansa.
Carles Riba, pàgina 112
- Jo te'm flecto, regina: ¡ets dea o bé moridona?
Si ets dea, entre els déus que l'ample cel posseeixen,
amb Àrtemis, el que és jo, la filla de Zeus poderós,
per la bellesa i l'alçada i el port al més justet comparo.
Si, però, ets mortal, de les que habiten la terra,
tres vegades feliços ton pare, i senyora ta mare,
i tres vegades feliços els teus germans; perquè sempre
deu escalfar-se'ls el cor per a mor de tu d'alegria
quan et miren com entres, plançó florit, a la dansa.
He gaudit plenament amb aquesta lectura i no cal dir que he après o comprès aspectes que no tenia clars, tant referits a l'obra pròpiament dita com de la cultura clàssica dels grecs.
Ara que es parla tant de què el Déu de la Bíblia, Jahvé o YHWH, és un déu venjatiu, penso que és interessant, a través de l'Odissea, per exemple,. veure el tarannà dels déus mitològics del panteó grec perquè són uns pocs segles abans de la Bíblia, situats en un context geogràfic, la mar Mediterrània, que podem considerar proper. Aquest déus, a vegades anomenats els immortals, tenen pulsions humanes. Posidó es venja d'Ulisses per haver deixat cec el seu fill el ciclop Polifem. Per altra banda, el passatge transcrit és, com s'ha dit, la influència que en somnis fa la deessa Atena a Nausica. Ulisses ha arribat a l'illa de Feàcia cansat, famèlic i nu, per tant, la persona que millor el pot ajudar és Nausica. Si Atena té interès en ajudar a Ulisses és per a compensar-lo dels sufriments que ha patit durant aquests vint anys que ha passat des que va acabar la guerra de Troia. Queda explicat en el Cant V (pàgina 83, Mira) quan Atena o Pal.las Atena es dirigeix al Zeus:
"Pare Zeus, i la resta de déus benaurats i perpetus:
 |
| Ulisses, Atenea, Nausica i companya |
mai cap dels reis que porten ceptre no siga benigne,
dolç i atent, i que, a més, no conega què és la justícia,
sinó que siga ben dur i governe amb mà implacable,
ja que ningú d'aquell poble on ell va ser rei se'n recorda
del seu Ulisses, el noble, perdut patint els dolors més intensos;
viu amb la nimfa Calipso, que el té a casa seua per força,
i ell no se'n pot escapar per tornar a la terra paterna,
ja que no té vaixells amb bons rems ni tampoc camarades
que l'acompanyen vogant per les amples esquenes de l'aigua.
Tant de bo, doncs, el déu bíblic hagués estat compassiu, potser la Història hauria anat diferent.
Sigui com sigui es una bella i molt recomenable lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada