Hablando del asunto, de Julian Barnes.

Julian Barnes és un dels novel.listes més importants vius i que ha estat més d'una vegada a Barcelona per a presentar, cada vegada, la seva darrera novel.la. Tot i que la seva novel.la més important és el Lloro de Flaubert (no traduïda al català), que no he llegit, la que ens ocupa l'he gaudida moltíssim.

El tema és el triangle amorós en el que Stuart es casa amb Gillian tot i ser ell més aviat apocat i insegur, el seu millor amic de tota la vida, Oliver, és animós, extrovertit i sempre fent grans discursos, però un fracassat per a guanyar-se la vidaMentre que a Stuart li van bé les coses. Per altra banda, el mateix dia del casament de Stuart amb Gillian, Oliver s'enamora de Gillian.

Des del punt de vista literari el més interessant d'aquesta novel.la és la veu narrativa, de forma que no hi ha veritables diàlegs entre els personatges perquè cada personatge té la seva veu narrativa, com també la tenen els altres personats que hi participen, com ara Michelle que ven un ram de flors a Oliver, Mrs. Dyet que l'hi lloga una cambra, Mme. Wyatt és la mare de Gillian (un personatge de pes), Valda una amiga dels dos nois amb unes idees freudianes molt originals, Gordon que és el pare de Gillian i Mme. Rives que és la governanta de l'hotel en què Stuart hi passa uns dies. Tot i amb això el gruix de la novel.la cau sobre el triangle.

Aquestes veus narratives solen dirigir-se a no se sap qui, que fa l'efecte de ser el jutge, però no ho és. Per exemple, Stuart li diu: "No creo que usted se haya percatado de lo retrógado que es." O quan Gillian li diu: "Colgué. ¿Qué habría hecho usted". O que Oliver li diu: "No se ría."

Encara resulta més original quan Valda li diu: "Me largo ya. No volverá a verme, a menos que haya una verdadera sorpresa en el libro".

Per descomptat que el llilbre acaba amb una sorpresa, però Valda no hi té res a veure. No es pot dir que sigui un final obert, però tampoc queda tancat. En tot cas resulta obert pel fet que la novel.la Amor, etc. és la seva continuació set anys després.

La novel.la que ens ocupa i no la seva continuació el 1996 es va dur al cinema en francès i amb el títol Love, etc., dirigida per Marion Vernoux.