RYE, ANGLATERRA
Alison, era una bona noia.
I es va casar amb un dels que peguen.
I els que peguen no saben què fan mal.
I el mal que fan també els arriba.
Els dos eren de Rye.
I ella va deixar Rye per Eastbourne.
Se sentia vigilada.
Quan era a casa meva.
Se sentia estimada.
Quan li rentava el cap.
Se sentia feliç.
Lliure.
3 juny 2025
Albert
Aquest poema el vaig presentar en el curs de POESIA a l'Espai Montserrat Olivella i va ser llegit pel Pep, l'expert.
Títol original: Cup of Gold. A Life of Sir Henry Morgan, Bucaneer, with Occasional Reference to History
He disfrutat plenament la lectura perquè perquè hi ha una penetració esplèndida de la vida del protagonista fins el punt que comença quan era un nen que visia amb els seus pares al País de Gal.les.
L'ambició de Henry va ser arribar a pirata bucaner per fer-se ric, famós i admirat. Va sortir de casa amb 14 anys i el seu principal objectiu no se'l va plantejar fins quan ja tenia uns 30 anys:_ conquerir Panamà per a destruir-la i fer-se un bon botí. Panamà havia estat rica i poderosa, però amb el pas del temps es va anar dormint, es varen confiarm massa.
"La seguridad se fue ablandando a los habitantes de Panamá. La ciudad de se consideraba inexpugnable. El mar la protegía por un lado y en el mar del sur no había buques extranjeros; y hacia el interior, había murallas y un pantano que podía inundarse en caso de peligro, convirtiendo la ciudad en una auténtica isla"
"Un día llegó a Panamá la noticia de que el temible Morgan iba a ir a conquistarla... Todos corrían a las iglesias, se confesaban, besaban las reliquias..."
Per altra banda, la fama de l'invencible Henry Morgan va atreure la participació de pirates de les dues costes de l'Atlàntic.
"... los viejos expertos piratas de Gonave, franceses, holandeses, ingleses, portugueses: los proscreitos del mundo...llegaron en canoas esclavos que habían escapado de los españoles"
Quan Henry va tenir a tots reunits va dir: "Esto no es pillaje sino una guerra gloriosa. Imaginaos a la gente de Tortuga señalandoos y diciendo "Ese hombre estuvo en la batalla de Panamá, ese hombre es un héroe, y es rico."
M'ha agradat el detall feminista de l'autor quan Henry Morgan està davant d'una dona que és considerada la més bella de Panamà quan els do-s estan parlant i ell li ensenya la fortuna que ha cobrar del seu marit per a alliberar-la, volent dir que ella val tota aquella fortuna i ella l'hi respon així: "-¿Pero que tengo yo que valga todo este oro? -insistió ella-, ¿Cree que serían mis brazos? ¿Mi cabello? ¿O será tal vez que soy la encarnación de la vanidad de mi marido?"
No us la perdeu
Després del llegir l'obra que ens ocupa hi ve la NOTA signada per l'autor, al marge del narrador, que ens diu: "La invención, la ficción, se alimenta inevitablemente, a veces más a veces menos, de esa verdad que Mark Twain definía más extraña, más fantástica que cualquier ficción".
No fa gaire vaig llegir un llibre de història tan ben escrit que, de fet, és literatura, car es llegeix com una novel.la. Aquest és just al contrari, és una fabulosa novel.la que ens explica els expectes més dolorosos de la Segona Guerra Mundial a Itàlia, concretament a Risiera (Trieste) a on hi va haver l'únic camp de concentració nazi de Itàlia.
A la pàgina 100 llegim: "Ella escupió cuando se enteró de que un verdugo sádico y obtuso, un imbécil burócrata del asesinato, es una persona como se debe, bien aceptada por personas respetables que no harían daño a una mosca; digamos, por prudencia, que nunca han hecho daño a una mosca; porque hay que ver qué habrían hecho si se hubieran encontrado en una situación en la que es normal echar insecticidas y no sólo contra las moscas."
El narrador diu haver llegit en una vitrina: "Mata más la pluma que la espada."
Encara que el llibre se centri amb Risiera també hi ha erudició sobre diferents formes de intolerància: "Esclavitud en Egipto y cautiverio en Babilonia, destrucción del templo y huida en todas direcciones, progromos en en Galitzia y linchamientos en Alabama, trata y Shoah. Mi padre vino hasta aquí para evitar que mataran a mi madre, arde, niño, arde; homicidios rituales y violaciones de mujeres blancas, la antigua serpiente es una mentirosa, pero es el testigo de cargo más acreditado para el enjuiciamiento y todos la creen, los judíos matan niños en Pascua y los negros violan a las mujeres blancas, sin embargo, todos hemos subido la escalera de Jacob."
Sobre els vaixells que portaven negres d'Àfrica a Amèrica ens diu que els mariners "por capricho, bajan a la bodega a violar a las jóvenes y no jóvcenes negras, en la oscuridad no hay mucha diferencia entre negro y negro, sin quitrarles siquiera las cadenass".
"La buena burguesía es mojigata pero también es benévola y tolerante, hace la vista gorda con la obscenidad pero hay si sale a la luz quien ha sido el espía que ha mandado a un judío a Auschwitz, o sólo el silencio.
Com ja he apuntat és un llibre de bon llegir i, alhora, molt erudit. L'autor domina l'afer jueu i el dels negres, de manera que ens recorda que hi ha jueus negres, com els fills de Cam. Tot i amb això, hem d'apuntar que el tema dels jueus és controvertit. No obstant és un bon llibre que recomano.
Un llibre estrany, sort que només té 60 pàgines, en el que tracta d'un matrimoni en el que ella está en un residència geriàtrica o ja està morta, però ella és la que ho diu tot. Parla per ella i per ell. Com per exemple "però jo tot sol com ho he de fer, volto per la casa buida com si fos d'un altre, d'un foraster, si obro un calaix no és mai el bo, m'escalfo el cafè del dia abans, infecte, i el llit, el llit buit."
Tot plegat un cúmul d'exageracions que són difícil d'empassar. Penso que la idea és bona, però no pot ser una història en la que ella ho domina tot i ell és un inútil.
En molts aspectes cal tenir en compte que aquest llibre es va imprimir per primera vegada al Japó el 1949 i, per tant, hi ha aspectes del llenguatge que confonen, com és del concepte "inversión sexual", de Hirschfeld, correspon el que avui en diem "homosexualitat".
"És important aquest aclariment perquè estem davant un text autobiogràfic i l'autor era un home d'una gran sensibilitat. Un bon exemple d'aquest estil senzill, elegant i sensual el tenim aquí com un dels tants exemples: "Ante mis ojos, la silueta del profesor se iba transformando en la estatua de un Hércules desnudo. Cada vez que él alargaba el brazo para escribir una ecuación con una tiza en la mano derecha y movía el borrador con la izquierda, yo veía los pliegues de los músculos de Hércules tensando el arco en el tejido de la ropa del profesor."
De tota manera aquest invertit es va sentit atret per una noia dos anys més jove. Aquí cal veure una persona enamorada de la bellesa i de la manera humil de la noia, és a dir, una noia que era bella i molt bona persona. Aquesta atracció no vol dir que estigués enamorat, però l'estimava i aquí entrem en una altra faceta d'aquest personatge i de l'autor perquè al capdavall l'autor és el narrador de la seva vida sentimental, si més no és com ho diríam ara.
