Arran de les bombes a Londres

GIVE PEACE A CHANCE

Two one two three four
Ev'rybody's talking about
Bagism, Shagism, Dragism, Madism.
Ragism, Tagims,
This-ism, That-ism, Is-m is-m is-m.
All we are saying is give peache a chance,
All we are saying is give peace a chance,
C'mon.
Ev'rybody's talking about Ministers, Sinisters,
Banisters
And canisters, Bishops, and Fishops,
Rabbis and Pop eyes, Bye bye, bye byes.
All we are saying is give peace a chance,
All we are saying is give peace a chance.
Let me tell you now
Revolutions, Evolution, mastication, flagellation,
regulations, integrations,
meditations, United Nations,
Congratulations.
Oh let's stick to it,
John and Yoko, Timmy Leary, Rosemary,
Tommy Smothers, Bobby Dylan, Tommy Cooper,
Derek Taylor, Normal Mailer, Alan Ginsberg,
Hare Krishna, Hare Krishna.

Released by Plastic Ono Band, July 1969.

(del llibre "The Beatles illustrated lyrics", Omega Book, 1969)

Encara que no he estat ni hippy, ni del hare krishna, estimo el record d'un Londres quan Barcelona era trista i grisa. Aquella ciutat representava la llibertat, però sembla que arreu es perd la innocència com evidencia el recent atac que han rebuts els londinencs i que molts hotels del centre de Londres han encarit els preus -de 65 a 270 lliures- per allotjar els treballadors que aquell dia no va poder tornar a casa, quan haurien de fer-ho de franc, com també va haver algun cas

Tot pensant que els hotels són un dels negocis que més profit treu dels Jocs Olímpics, només puc dir: No comment.

(Foto feta el 17 Agost 1969 a Charing Cross Road)