EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, d’abril 29, 2006

Tres dies a Torí - I










He aprofitat aquestes darreres festes per a conéixer Torí i arran de la visita he procurat fer-me una idea d’aquesta ciutat.

Va ser la ciutat que va liderar el procés d’unificació nacional pel 1861 i fent de Vittorio Emanuele II primer rei d’Itàlia i de Torí la capital. Aquesta captalitat va durar poc i el 1864 va passar a Florència, i després a Roma. Joan de Sagarra diu a La Vanguardia del 19 de Març que els torinesos estan empipats de què se'ls traiés la capitalitat i parla del "piemontismo frente a la ingrata Italia, algo que en Catalunya, frente a la ingrata España, más de uno suscribiría"

De tota manera Torí està farcida de palaus i esglésies barroques.

Tanmateix la pèrdua del funcionariat Torí va entrar en una decadència, però el 1899 es va dona la gran empenta que donà la fundació de FIAT (Fabbrica Italiana Automobili Torino) fent de Torí el que es defineix com una one company town, que va arribar a tenir 60000 treballadors en contra dels justets 11500 d’avui.

De tota manera la II Guerra Mundia va dona un nou ímpetu industrial que va fer que a Torí arribés gent de tota Itàlia que se'ls deia els napoli, que no necessàriament eren napolitans, podríem dir que era una manera de dir xarnego.

Precisament per això ara Torí s’ha passat al turisme i s’ha estrenat també amb uns jocs, els recents Jocs Olímpics d’Hivern. Ara que és una altra ciutat posindustriale s’ha fet amb l’eslògan Turin Always on the move.

Val a dir que estem parlant d’una ciutat d’uns 910000 habitants, és a dir, no massa gran, la qual cosa la fa amable perquè dos o tres dies són suficient per a conéixer-la bé i gaudir del seus passejos, dels seus 16 quilòmetres de porxos, dels seus luxosos cafès i, per descomptat, de l’afabilitat i educació dels turinesos.

Interior entrada a Caffè Mulafsano a Via Po
Les dues següents a l’interior del Palazzo Reale, Sala del Tron i escala.
Porxos de la Via Roma.
La font típica de Torí a la Piazza San Carlo.
Vista de la Piazza San Carlo amb les esglésies de San Carlo i Santa Cristina.
Interior del Caffè Torino, també a la Piazza San Carlo.

Per veure més fotos cal pujar a les golfes, cliqueu aquí

4 comentaris:

Montse ha dit...

Ben tornat, Albert! A Torí i vaig estar quan tenia setze anys i no hi he tornat més, deu haver canviat força, però recordo com si fos ara mateix les galeries Vittorio Emmanuele i que allà vaig veure una peli que aquí estava prohibida: El decamerón, de Passolini. Si la volies veure havies d'anar a Perpinyà o a Ceret (qué cosas)...
Doncs això: que m'alegro que t'ho hagis passat bé però també m'alegro que hagis tornat!

Anònim ha dit...

Crec que coneixem poc -molt poc-, en general, la història europea, i Itàlia n'és un bon exemple. Després ens queixem que els 'de fora' no sàpiguen res de nosaltres. La història europea s'hauria d'estudiar en conjunt, però cada vegada ho fem de forma més departamentada.

Pedro ha dit...

Vaig llegir l'article d'en Segarra, que bo!

Albert ha dit...

arare: Ara Torí m'he estrenat i a Ceret vaig anar també a veure el cinema que aquí teníem censurat.
julia: El que dius com s'hauria d'estudiar la història tens raó, però jo només tinc l'exemple de ma filla que no té cap interès per la història i a mi l'interès m'ha vingut tard. Per tant, no em queda clar com s'ha d'estudiar de jove. El tema és molt llarg.
pedro: El SAgarra el llgeixo sempre malgrat ser un propagandista del tabac.