Ahir vaig ser per Girona i heus ací les fotos que vaig fer.
GIRONA AIMADA
Lletra : Joan Serracant i Lluís Papell
Música : Vicenç Bou
Girona estimada,
Girona immortal
ets aureolada
d'amor triomfal.
Ciutat estimada,
per què et vaig deixar?
Per què cruel ventada
de tu em va allunyar,
deixant-me sola isolada
d'un goig que passà?
En sentir el compàs de la sardana,
content venia el meu fadrí,
el més trempat de la plana,
que feia parella amb mi.
Bella sardana! Tot dansant,
sentia al cor un goig diví,
les nostres mans entrellaçant
com si ens ajuntés un bell destí.
Jorns de placidesa,
hores de goig i de tendresa
d'amor ardent
i dolç turment
que ja passaren
i s'esfullaren
tristament.
Girona aimada,
et dic dintre el cor;
porto clavada
sageta d'amor.
Records de follia
m'omplen de condol;
sento nostàlgia
d'admirar el teu sòl,
i tinc por de fer ma via,
com també‚ tinc melangia
de viure l'amor.
Vaig marxar de la ciutat volguda
tenint el cor ple d'il·lusions
vagant sempre esmaperduda,
plena de folles passions.
I sento avui l'hora fatal
que de Girona vaig marxar.
Oh, trist record per mi mortal,
que ja mai més podré oblidar.
Jorns de placidesa,
hores de goig i tendresa,
d'amor ardent
i dolç turment
que ja passaren
i s'esfullaren
tristament.
4 comentaris:
Suposo que la foto és de la devesa, no?
Et recomano que vagis a veure Girona a la primavera, quan fan "Girona en flors", és preciosa. El que passa és que cada cop hi va més gent i és clar, com tot, quan una cosa es massifica... ja sabem el que hi ha.
Bona nit, Herald (avui he estat jo que m'ha semblat veure't pel carrer)... que vius a prop del carrer Londres?
arare,
L'any passat vaig anar a Girona el dia de les flors que dius tu. Evidentment ja estava massificat.
Efectivameent és La Devesa, vaig anar expressament per a fotografiar La Devesa tardoral per a agafar les feuilles mortes que cantava Yves Montand.
Sí, segur doncs que m'has vist perque visc al carrer París (amb cantonada Calàbria) que és el de sota de Londres.
A veure, doncs, si la propera vegada que ens veiem ens saludem, ostres!
TEns raó Montse
Publica un comentari a l'entrada