EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimarts, de novembre 07, 2006

Passatge d'en Sagristà



Tot i que és difícil aplaudir sempre el que fa l'Ajuntament de Barcelona, cal admetre que la tasca de millora, encara que lenta, dels passatges mereix una remarca.

I més en aquest cas perquè no està de més que l'Herald de l'Eixample, de tant en tant, sigui coherent amb el seu nom i faci una mica d'altaveu de les coses que milloren a l'Eixample més proper.

Això ve a tomb perquè com es pot veure per les dues fotografies el Passatge d'en Sagristà ha estat endreçat i mereix que se sàpiga perquè està a menys de cent metres de casa meva.

La primera fotografia està feta des del carrer París -el meu- i la dels llums encesos des del carrer Londres.
mera

7 comentaris:

Mar ha dit...

Molt bonic;)

Anònim ha dit...

Aquests passatges de l'eixample tenen un encant especial. Sempre que em ve a tomb procuro passar-hi. Solen ser un recó tranquil, arrecerat del trànsit tant feixuc dels carrers que comuniquen.
Em semblen, moltes vegades, com un carrer de poble, amb sentor d'humanitat i remor de veins al vespre d'estiu, amb la cadira al portal de casa.
Esquitxos, a tall d'exemple, del que podria ser una ciutat amable.

Albert ha dit...

mar calíope,
Moltes gràcies
peroides,
Totalment d'acord. Si t'abelleix, et recomano que un dia passegis pel carrer Morales, no és un passatge, però hi descobriràs "un poble", especialment a la plaça que hi ha el restaurant La Tertúlia, on fan molt bé els arrossos. Ah, i en el Passatge Lluis Pelicer hi ha el SAÚC que aviat tindrà una estrella Michelin, un passatge arreglat ja fa més de 10 anys

Montse ha dit...

A fe de Déu que fa patxoca. Boniques fotos, que enalteixen el carrer.

Albert ha dit...

Gràcies arare.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tot el que dieu dels passatges, pel carrer Morales hi vaig passar fa poc, per casualitat. De tota manera... no en fem massa propaganda, no sigui cas que demà passa ens els trobem plens de guiris,ssssssst.

Albert ha dit...

Bon dia júlia,
De fet hi ha guiris, però dels indigents. I malauradament amb el temps potser tot anirà a terra. Ja veurem.