Una altra Anita O'Day si us plau...

Aquest passat dijous va morir Anita O'Day que em fa l'efecte és a la qui dec la meva afició al jazz, encara que aquestes coses són difícils de precisar el fet és que quan era un xaval vaig anar amb un amic al cine del carrer Pelai a veure una pel.lícula el títol de la qual és Jazz on a Summer's Day (1960), que és un reportatge del Festival de Jazz de Newport del 1958.

No m'equivoco de gaire que vaig veure aquesta pel.lícula quan tenia uns divuit anys i que poc després començava anar al Jamboree de la plaça Real.

En aquesta pel.lícula o més ben dit, a l'esmentat festival de jazz van actuar també altres grans del jazz, però ella amb el seu gran sentit musical passa a la història com la més gran cantant blanca de jazz i que no té res a envejar a les grans com Billie Holiday, Ella Fritzgerald o Dinah Washington. Com a cantant tenia un veritable geni per a la improvització i el seu Tea for two és una relíquia.

Anita O'Day ha estat la cantant de jazz amb la carrera més llarga de la història, que va des del 1940 fins el 2000. en la seva carrera ho ha vist tot i entre en el selecte grup de les persones que han estat entrevistades per la patum dels entrevistadors nordamericans: David Frost.

La seva actuació al festival esmentat tenia, indubtablement, una gràcia especial. Com es pot veure pel video anava com una veritable dama: vestida de negra, pamela negra amb plomes blanques i es cobria les seves llargues mans amb uns guants blancs i com es pot veure a l'acaba s'acomiada del públic fent aquella genuflexió que jo de noi només veia a les senyoretes i senyores de l'aristocràcia barcelonina.

Avui, no m'he pogut estar de tornar a veure la seva actuació que m'ha emocionat.

Podeu llegir en català que la inefable Madonna farà d'Anita O'Day en una pel.lícula.

Aquí hi ha informació d'ella en castellà