Aquest diumenge he anat al Barcelona Teatre Municipal a veure un programa de ballet de l'Escola de Ballet - Companyia de Dansa Carles Ibáñez i Margarita Abad per a celebrar els seus 25 anys de dansa.
En aquest mateix blog -a l'entrada del dia 1 Març 2006- ja vaig donar notícia del Ballet Carles Ibáñez pel fet d'haver re-inaugurat al ballet clàssic català.
No em puc estar de dir que mentre molts es tiren els plats a sobre a veure qui estima més Catalunya, sigui en la llengua, la cultura i, sobretot, la política, Carles Ibáñez fa un treball callat i en mig del silenci nacional, ell intenta que el ballet clàssic català torni a ser com el va deixar Teresa Boronat el 1937.
El programa d'ahir hi havia de tenir, com era lògic, una mica de tots els nivells perquè aquesta escola de ballet és de barri, així tant és membre de la Coordinadora d'Entitats del Poble Sec com de la Royal Academy of Dance. La qual cosa es concreta en l'actuació d'alumnes i d'aquells que ja són professionals.
L'art de la dansa és un art dur perquè exigeix no solament tenir una sensibilitat especial per a la dansa, com passa a totes les arts, sinó també, calen unes facultats físiques i una gran disciplina perquè és, sobretot, un treball d'equip, una gran tècnica individual i col.lectiva. Això que resulta evident, val la pena dir-ho arran d'uns fets recents a Barcelona.
Tots hem sentit parlar aquests dies del moviment anomenat okupa, que el que fa és prendre el que no és seu i convertir-ho en un dret inalienable perquè com diuen ser artistes estan per sobre del bé i del mal.
Qui tingui curiositat, pot veure el seu estil a La Makabra, però alhora recomano el magnífic article de Pilar Rahola aparegut a El País del dia 16, Full Monty okupa. D'aquest article no cal que hi afegeixi res perquè és perfecte i des d'aqúí la felicito.
Em permeto doncs posar a l'equip de Carles Ibáñez d'exemple de com fan les coses els artistes de veritat. Primer té un local, de lloguer o propietat, per fer classes i assajar i, després, en casos excepcionals com el d'ahir diumenge l'Ajuntament li lloga el Barcelona Teatre Municipal que és pagat amb l'entrada que hem hagut de satisfer els pares d'alumnes, artistes i amics per tal de fer una exhibició de la tasca feta amb la dignitat que li correspon.
I no cal dir que l'esmentat equip fa una gran tasca si tenim em compte la qualitat i quantitat dels dansaires que ahir en va disposar.
5 comentaris:
MOlt d'acord amb tot el que dius. Malauradament, es parlarà més dels funambulistes okupes que no pas de l'escola Carles Ibáñez. No hi vaig poder anar aquesta vegada, però fa una tasca immensa i amarada de dignitat.
Té tota la raó en el que diu. La feina ben feta,digna,no sol tenir altaveus, per això és important que vostè se n'hagi fet ressò.
De l'article de la senyora Rahola, res més a afegir, només ressaltar el que diu de "la mala conciencia pogre", que tant té a veure amb tot aquest desgavell.
júlia,
Gràcies pel comentari.
peroides
Gràcies pel comentari, evidentment, i també per ser la primera vegada que em visites.
Gracies pels teus comentaris en vers a mi i a la meva escola. Per extensió gracies de part de tots els que van participar en aquesta mostra.
Nosaltres fem la nostre feina el millor que sabem.Amb molta il.lusió i força carinyo.
En quan a la questió okupa tens molta raó, doncs a nosaltres ens a costat i ens costa molts esforços poder tirar endevant. No tenen cap dret a exigir rés del que exigeixen. Que treballin i que lluitin per tirar endevant.
Gracies per tot
Carles Ibáñez i Padró
Nota: el nom del teatre de la mostra es: Barcelona Teatre Musical, BTM
Gràcies amic Carles.
I gràcies per l'aclariment, tens raó, però entre Municipal i Musical...
Publica un comentari a l'entrada