Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dilluns, de desembre 04, 2006
LA BARAQUE"
El dissabte vaig veure a la Plaça Margarida Xirgu LA BARAQUE, un espectacle de Théâtre Dromesko. Autor: Volière Dromesko. Companyia: Théâtre Dromesko. Cicle: Festival ¡Mira!Director: Volière Dromesko. Intérprets: Igor, Lily, Sani, Yansi, Jëno...El darrer dia va ser ahir diumenge.
El Théâtre Dromesko i els germans Forman (fills del director Milos Forman), que fa anys que treballen junts, es van inventar l'espectacle. Una cantina rectangular, de fusta, amb uns aires siberians, amb un decorat interior molt original, on hi ha diverses taules i cadires d'estisores.
Aquesta cantina ambulant ens invita a passar-hi unes quatres hores. A les seves taules es veu de tot per a sorpresa del comensal. Una mena de cigonya fa acte de presència a la sala i els cambrers va recullen galldindis per sota de les taules sense que nosaltres, el públic, ens haguéssim adonat de la seva presència. Es podria dir que Lily porta el pes de l'espectacle perquè fa de tot, des de cantar a fer el pallasso o armar un escandol o mig despullar-se. Tot té un aire irreverent. I per descomptat la música no hi falta mai, música francesa, alemanya, italiana, eslava, amb un aire de cabaret surrealista.
Un espectacle que obliga a la participació i demana a un públic amb ganes de passar-s'ho bé. Un per exemple, un que es creu estar tranquilament en un racó a on no passa res i es troba que pel darrera se li obre una porta per la qual apareixen titelles o un que ser veix una mena d'estomacal que fa arriba a les copes de la taula mitjançant un tub de plàstic.
Evidentment un dels moments estrella és la sopa, que després de nomenar els corresponents cap de taula cal anar a buscar al centre de la barraca per a repartir-la a la taula, veieu les fotos, ah, i la sopa estava boníssima.
Al llarg de la funció passen moltes coses: actuacions musicals, números de prestidigitació, bellíssimes escenes de marionetes i titelles, cine i sorpreses. En aquesta singular cantina, càlidament il.luminada, hi ha moments en què es representen a la vegada fins a quatre accions diferents, formant un caos controlat que submergeix el públic en un clima de festa, així en el video podem veure que mentre el músics fan la seva feina el prestidigitador va fent de les seves per les taules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
No te'n perds ni una, eh? Vaig llegir una referència d'aquest espectacle-sopar al diari. Feicitats per la ressenya.
M'ha agradat, la ressenya, Herald.
Aquests són dels que fan participar el públic, pel que veig, aquesta línia la van començar Comediants i hi ha hagut força grups que han fet que el públic s'impliqui d'una manera o altra dins l'obra (La Cubana, La fura dels baus... i tants d'altres)
Un petonet una mica més fresquet (que ja tocava, una baixada de temperatures)
Aprofito per fer propaganda (veritat que em deixes?)
Aquí va:
Us vinc a convidar a "La tertúlia", un blog que no fa gaire que ha començat però que poqueta gent el coneix (em sembla que ben poqueta). I com que si no en fem propaganda els mateixos tertulians no ens en sortirem, doncs queda dit!
http://tertuliabloc.blogspot.com
Al mateix temps us recordo l'existència d'un blog una mica calaix de sastre però que està fet amb molt d'amor per la cultura i sobre tot, sobre tot, per la literatura i la música. És en castellà i es diu "Liter a tres".
http://litteratres.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada