He vist BABEL, dirigida per Alejandro González Iñárritu. Intérprets
Brad Pitt (Richard), Cate Blanchett (Susan), Mohamed Akhzam (Anwar), Peter Wight (Tom), Harriet Walter (Lilly), Trevor Martin (Douglas), Matyelok Gibbs (Elyse), Georges Bousquet (Robert)
Fotografia: Rodrigo Prieto. Música: Gustavo Santaolalla.Producció: Raúl Olvera Ferrer, Steve Golin, Jon Kilik, Tita Lombardo.Durada: 142 minutos.
Aquesta pel.lícula ha rebut una crítica força desigual i ha està xiulada que aplaudida.
A mi m'ha agradat tot i que reconec, com diuen alguns crítics, que per dir-nos el que ens diu no cal fer aquest luxós dispendi. Evidentment se li pot aplicar allò de Para este viaje no hacían falta tantas alforjas, però això és molt generalitzable perquè encara que el director sigui mexicà ja veiem que la pel.lícula és un made in USA com una casa de pagès, és a dir, és entreteniment amb algun missatge.
La crítica diu que tracta essencialment de la incomunicació i per dir-nos això no cal passejar-se per Mèxic, Marroc, Japó i Estats Units. I certament moltes escenes de Marroc i Japó podrien molt bé farcir un documental .
Tanmateix per mi el que també ens diu és quelcom sobre la impotència davant d'uns fets simples que esdeven fora de control.
No és una pel.lícula que farà història, com la majoria, però està perfectament treballada, fotografiada i escenificada.
I cosa que agraeixo, els personatges i els fets són versemblants, dintre del joc dramàtic que des de Shakespeare tira mà de certes casualitats.
La pel.lícula té més d'un personatge que inspira tendresa com és el cas de la japonesa que per ser sordamuda no té fàcil relacionar-se amb els nois de la seva edat tot i viure en un ambient socio-econòmic altíssim i, per altra banda un xiquet marroquí, pastor, es fa una palla a la muntanya pensant amb la seva germana que, per un forat a la barraca, l'ha vista despullar-se i és que sa germana és l'única noia que hi ha al seu món. Dues dares diferents de la mateixa moneda.
Detalls de la nostra fragilitat n'està plena la pel.lícula, per la qual cosa jo la recomano malgrat la severitat de com la tracta la crítica. Potser perquè n'esperaven més del director?
Em permeto assenyalar que aquí hi trobareu crítiques més bones que la meva, però no obstant això a EL PAÍS d'avui dissabte Manuel Rivas escriu en un article que no va de cine: "Pero deberían haber visto antes la tremente, inteligente y punzante Babel del mexicano Alajandro González Iñátirru, para meditar sobre la frágil linea roja de lo casual y lo causal."
5 comentaris:
Hola, Albert, vaig anar a veure aquesta pel·lícula i em va semblar força interessant, potser no és rodona del tot, però té molts elements vàlids i reeixits. M'ha sobtat la crueltat d'algunes crítiques però, en fi, hi ha gustos per a tot.
Per cert, la prova del seu interès és el mateix debat que està generant, als blogs i als diaris. Qui era que deia 'que parlin de mi, encara que sigui malament'? Doncs el director pot estar content.
D'acord amb el que dius Júlia.
Qui deia això era Guillem Díaz-Plaja.
Quan pugui m'apropo al cinema i et dic el què. Salut!
T'agradarà veí.
Salut i coratge!
Publica un comentari a l'entrada